Notícies i actualitat

«El pensament és perillós perquè critica i mostra a la societat allò que està passant. La desaparició de l’ètica i de les ciències socials en l’escenari actual no és fruit de l’atzar; és una maniobra dirigida i propiciada per una classe social emergent que es vol imposar sobre tot i sobre tota raó. Si la gent és ignorant, és molt més manipulable.» La sociòloga Marina Subirats va reivindicar la importància de promoure obres de pensament en català en un context en què la sobrecàrrega informativa, la immediatesa, la incertesa geopolítica i l’auge de noves tecnologies de capacitats encara desconegudes ofeguen l’espai de pausa i serenitat necessari per al pensament.

Ho va fer en el marc del diàleg Per què és important pensar i fer-ho en català, organitzat per l’IEC durant la Setmana del Llibre en Català, i acompanyada pel jove filòsof Leo Espluga i per la periodista Llucia Ramis.

Abans, però, Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va obrir l’acte amb la presentació del Premi de Pensament de l’IEC, un guardó de nova creació de l’Institut que es lliurarà el 20 de febrer en el marc de la gala de la Nit de les Lletres Catalanes, coorganitzada amb Òmnium Cultural. Guillamet va afegir que l’IEC fa costat al món cultural amb aquest premi propi, que s’ofereix a una obra original en català que aporti idees innovadores i una mirada crítica i amb perspectiva de futur. Preguntat per la convocatòria del guardó, Espluga va afirmar que és una oportunitat per a «diagnosticar el problema amb honestedat», fent referència als reptes a què s’enfronta el pensament crític contemporani.

«A què és degut aquest desplaçament de les humanitats?», va plantejar Ramis, moderadora del diàleg.

Subirats va apuntar a la mercantilització del coneixement. Catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i pionera en l’impuls de les polítiques d’igualtat, va sostenir que, en comparació amb la ciència aplicada, que va esdevenir una font d’ingressos, «les ciències socials no eren disciplines gaire rendibles». I, amb la mirada posada en el present, va advertir: «en el terreny científic, la capacitat de creació i destrucció que s’ha aconseguit és extraordinària».

Leo Espluga, comunicador cultural a les xarxes socials, va defensar promoure un accés universal als sabers humanistes i no caure en retòriques que apel·len a la nostàlgia de temps passats. «On hi ha perill, creix també el que salva», va apuntar, citant el poeta alemany Friedrich Hölderlin. «La barbàrie sempre ha estat present a la història d’Occident; hem de mirar-la als ulls», va asseverar.

No obstant això, Espluga va emfatitzar que l’acció del pensament no ha de ser una imposició moral, sinó una activitat «que té a veure amb el goig, amb el plaer, amb la vida compartida». I per a desenvolupar una afició per a reflexionar, necessitem temps lliure, sosté el filòsof; si l’aniquilem amb distraccions o amb una activitat frenètica constant, no queda espai per al raonament i la deliberació.

La llengua com a eina de construcció del pensament

«I la llengua, quina influència té en la creació de coneixement?», va plantejar Ramis. Per a Espluga, «el pensament s’articula a través d’una llengua, que és un sediment de vivències històriques d’un poble». A l’hora de llegir autors en català, però, Espluga va apuntar que, de vegades, el corpus sencer d’un autor no està disponible en llengua catalana. Això, va explicar, li ha fet tenir un biaix inevitable perquè «les eines conceptuals que tenim són traduccions del castellà o d’altres llengües, que sí que tenen les obres senceres d’aquell pensador. És un esforç de traducció conceptual constant».

Subirats, a més, va apuntar cap a una manca d’oferta editorial. «Passejant per aquest mateix passeig —va dir apuntant al passeig de Lluís Companys, on tenia lloc el diàleg—, als estands hi ha una gran varietat en novel·la històrica, narrativa o literatura infantil, però poca filosofia i assaig».

Com donar impuls, doncs, al pensament en català? Perquè el missatge teòric arribi a la societat, necessita «un mercat editorial molt sa i que sigui sostenible escriure en català», va dir Espluga. En la seva intervenció, Subirats també va posar el focus en el moment econòmic i social actual. «Estem en el final d’una etapa», va afirmar, en referència a un capitalisme que, segons va advertir, es troba en una «fase tòxica» i concentra cada vegada més recursos en unes poques mans. Davant d’un futur que genera «cada vegada més por», va defensar que cal «trobar una altra manera de viure» i va reivindicar el paper del pensament en aquesta transició: «Les formes noves neixen de la societat i, sobretot, del pensament».