.png){kind=logo}
NotÃcies i actualitat
Blanca Garcés i Gemma Ubasart van analitzar, ahir a la UdG, l’auge d’aquests partits i van defensar atendre els problemes reals, com ara els provocats per l’habitatge, més enllà del relat.
«L’esquer de la independència i el de la seguretat ciutadana estan servint a la dreta radical per prometre disbarats xenòfobs que, legalment, no poden complir», va afirmar Xevi Sala, vicedirector del diari El Punt Avui, per obrir la primera sessió del cicle Diàlegs a Girona que va tenir lloc el passat 24 de setembre a la Universitat de Girona, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans, la UdG i El Punt Avui, i centrat en l’auge d’aquestes formacions.
La investigadora experta en polítiques d’immigració, integració i asil i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, Blanca Garcés, va explicar que el discurs antiimmigració funciona perquè «acaba oferint una explicació fàcil a una problemàtica complexa». És el mecanisme clàssic del boc expiatori: es deixa de parlar de quin és el problema i es passa a parlar de qui en té la culpa. Si abans aquest paper el feien els jueus, va recordar, després de la Segona Guerra Mundial va passar a ser l’immigrant, sovint racialitzat.
La politòloga i professora de l’àrea de Ciència Política de la UdG Gemma Ubasart va situar aquest auge com «una resposta a un canvi d’època, als desafiaments del moment, a un moment d’incertesa i de por», però no l’única possible: després de la pandèmia, quan Europa va apostar per fons de recuperació, les dretes radicals van retrocedir a les urnes, una tendència que es va capgirar amb la invasió d’Ucraïna i la militarització del clima.