Notícies i actualitat

Deia que tenia molt a veure amb «les característiques que se solen assignar al signe zodiacal de cranc», perquè era emotiu i sensible; que era «un home de moltes residències», que no s’havia volgut quedar mai enlloc, que «una llarga vida és una llarga casualitat» i que «el més important és deixar un bon record». L’escriptor Josep Vallverdú, que va morir el 21 de juliol passat als cent tres anys, deixa una empremta de gairebé tres-centes obres que han fet volar la imaginació dels més petits, però també han agitat l’esperit crític dels més grans.

Vallverdú (Lleida, 1923-2026) compaginava la seva feina de professor amb l’escriptura. Sovint, en dues màquines d’escriure diferents: «una per a traduccions i una altra per a la producció», deia ell. I produïa profusament. La seva obra més coneguda va arribar el 1968 amb la història del gos Rovelló, que va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres. Rovelló s’ha convertit en un clàssic de la narrativa juvenil catalana, s’ha traduït a diverses llengües i ha estat adaptada a la televisió.

Però, a més de dedicar-se a la literatura juvenil, Vallverdú també va ser assagista, poeta, dramaturg, articulista i traductor d’autors com Raymond Chandler, Jack London, Edgar Allan Poe o Gianni Rodari.

L’escriptora i il·lustradora Teresa Duran va dir que era «un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda». Manuel de Pedrolo el qualificava de «fabulador», Francesc Danés de «grafòman impenitent» i Josep Pla d’«homenot».

Va ingressar com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans el 21 de maig de 1991 i va ser nomenat membre emèrit el 9 de juliol de 1993. L’IEC Obert no només conserva les fotografies i els vídeos de l’Any Josep Vallverdú, homenatge del 2023 amb motiu del seu centenari, o les reunions de la Secció Filològica, sinó també els textos més emblemàtics que va publicar sobre Josep Carner o Teresa Pàmies, a més de la seva correspondència amb el bibliotecari i historiador Jordi Rubió i Balaguer, que va néixer d’una col·laboració amb la Universitat de Barcelona i de les recerques conjuntes a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i es va convertir en una amistat profunda.

En aquelles cartes, totes catalogades a l’Arxiu de l’IEC, a més de revisar registres històrics, Rubió li parlava dels exiliats i dels intel·lectuals catalans que treballaven a l’estranger, la qual cosa va permetre a Vallverdú fer-se un mapa mental del potencial de la cultura catalana d’aquell moment. Vallverdú sempre el va situar entre les persones que més el van marcar, juntament amb el pedagog Alexandre Galí i l’escriptor i periodista Gaziel, que van formar part d’una generació d’intel·lectuals catalans represaliats pel franquisme que va saber transmetre-li tant el rigor filològic com l’amor per la cultura del país.

Tampoc no falta a l’IEC Obert una anàlisi dels seus «llibres personals», que contenen memòries, dietaris, articles de premsa, i notes que expressen el seu punt de vista sobre la literatura, la política i la societat, com també la transformació de la cultura catalana.

Tot plegat, endinsar-se en els documents de l’IEC Obert sobre Josep Vallverdú és una oportunitat per a descobrir la vida d’un autor que va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1989 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2000, que va tenir la gosadia d’escriure literatura per a joves en català enmig del franquisme, de dir el que pensava sempre amb «un garrafonet d’humor» i que no va deixar mai de llegir... perquè la lectura és fonamental per a pensar i escriure, tan bé com ell ho feia.