Notícies i actualitat

Conxita Badia va conquerir els principals escenaris d’Europa i d’Amèrica del Sud, des de França i Anglaterra fins al Brasil, l’Uruguai i l’Argentina i, pel camí, es va guanyar l’admiració de compositors com Pau Casals, Richard Strauss, Arnold Schönberg o Robert Gerhard. Els testimonis orals que es conserven l’han lloat unànimement. Però, més enllà del seu virtuosisme vocal, la celebèrrima soprano captivava per la seva alegria. «Sent una alegria tan intensa quan canta —alegria en la música, alegria en la seva pròpia veu— que és impossible no compartir-la quan l’escoltes», va dir el compositor Robert Gerhard.

La soprano Maria Bañeras i la pianista Alícia Daufí van retre homenatge ahir a la Vienesa de Barcelona —com la coneixien els crítics austríacs— en el concert de cloenda del cicle Música al claustre de l’IEC.

El programa va recórrer les diferents etapes de la seva trajectòria artística. De la joventut, Bañeras i Daufí van interpretar «Mestre meu», de Contes de joventut, del seu primer mestre, Enric Granados, i Ofrena, dedicada a la seva mare. També van recuperar obres vinculades als anys d’exili a l’Amèrica Llatina, quan la guerra va estroncar la seva carrera, com Canción al árbol del olvido, d’Alberto Ginastera, i La rosa y el sauce, de Carlos Guastavino.

La selecció musical també va evocar la relació que Badia va mantenir amb altres grans compositors del seu temps. A més de ser deixebla d’Enric Granados, va ser alumna i musa de Pau Casals i Manuel de Falla, que es van fer un forat al programa. Tanmateix, la seva contribució a l’escena musical del segle XX va anar molt més enllà de la d’intèrpret predilecta: va ser una figura clau en la difusió internacional del repertori de la cançó catalana, espanyola i llatinoamericana. A més, va destacar com a pianista, va compondre diverses peces i va formar noves generacions de cantants, entre les quals Montserrat Caballé.

«Per a mi, representar Conxita Badia vol dir posar la interpretació per sobre de totes les coses», explica Maria Bañeras. «La tècnica vocal és molt important, evidentment, però encara ho és més que prevalguin el text i allò que es vol transmetre».

L’homenatge també va incloure obres compostes per la mateixa Badia, una manera de reivindicar una faceta menys coneguda de la seva trajectòria i de reconèixer la seva aportació decisiva a la música catalana i, alhora, acostar la seva figura a les noves generacions.