Notícies i actualitat

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) ha analitzat la qualitat lingüística en els informatius d’esports de ràdios i televisions dels territoris de parla catalana i conclou que, tot i que el discurs periodístic presenta una estructura clara i entenedora, encara hi ha nombrosos aspectes que caldria millorar per a ajustar-se al grau de formalitat esperable en aquest tipus de programes.

L’estudi s’ha elaborat a partir de vuitanta-quatre minuts d’emissions de quinze mitjans audiovisuals, enregistrades entre els mesos de juny i setembre de 2025: RTVA (Informatiu vespre), Pla d’Urgell TV, Lleida TV (Notícies Lleida), À Punt (Informatiu nit), Comarcal TV La Canal de Navarrès, la Costera, la Vall d’Albaida, IB3 (Notícies vespre), IB3 Ràdio (Informatiu Migdia Cap de Setmana), Banyoles TV (Esports), TV Girona (Notícies vespre), Canal Taronja Osona, Moianès i Lluçanès (L’Informatiu), Vallès Oriental Televisió (Infovallès), Betevé (Notícies migdia), TV3 (Telenotícies vespre). En total s’han analitzat 49 veus, entre periodistes i testimonis: 3 de balears, 23 de centrals, 10 de nord-occidentals i 13 de valencianes que cobrien futbol, ciclisme, hoquei, bàsquet i handbol.

En l’àmbit fonètic, l’informe assenyala que, en els parlars orientals no és acceptable la pronúncia del mot que amb e tancada, com tampoc el ieisme (ieida, iarg, detai, desnivei) ni la pronúncia sorda de les esses sonores (il·lusió, divisió zero, fins i tot). En els registres formals, com és el cas dels informatius, s’haurien de pronunciar amb vocal neutra les e de paraules com fase, bàsquet o penúltima, i també les o de mots menys freqüents com tricolors o coreà. A més, en tots els parlars, l’informe adverteix que no són pròpies dels registres formals les pronúncies de però com a péro, amb l’accent a la e, o pro, sense la e.

En morfologia, l’estudi assenyala que no és acceptable no elidir la vocal de l’article (el espai, el oblit, el equip, la última) o de la preposició de (de aquesta, de atacar, de una incidència), i no és pròpia dels registres formals la monoftongació del diftong eu en l’infinitiu i el futur del verb veure (es quedà sense vore porta).

En l’àmbit sintàctic, l’informe descriu usos no acceptables, com el de l’infinitiu en oracions independents (En quant al món de la cistella, comentar que l’Hestia Menorca va caure), el complement directe precedit de la preposició a (Sentim a l’autor del segon gol), les oracions de relatiu precedides de preposició, amb el que en lloc de el qual (Un partit en el que les visitants van començar amb més intensitat; un torneig en el que van participar 12 equips) i els gerundis de posterioritat (que l’equip surti reforçat, sumant els dos primers punts).

L’anàlisi també detecta força formes lèxiques interferides pel castellà, tot i que subratlla que la gran majoria no apareixen en el discurs dels periodistes. Alguns exemples són agrandar per engrandir, penalti en comptes de penal, o sortejar en lloc d’esquivar.

En l’àmbit pragmàtic i discursiu, les vacil·lacions i les repeticions es concentren principalment en les intervencions dels testimonis, com ara entrenadors o jugadors. En canvi, el discurs preparat dels periodistes i presentadors destaca, en general, per una estructura de la informació clara i entenedora i per una presentació esglaonada dels continguts.

En conjunt, l’anàlisi fa palès que hi ha molts aspectes que encara caldria millorar en el discurs periodístic observat, especialment en l’àmbit de la fonètica i la sintaxi. L’informe conclou que, «tenint en compte que els informatius han de donar un bon exemple de formalitat, una acurada revisió d’allò que no s’adequa a la normativa transmetria més serietat i rigor, i alhora serviria per a oferir un bon model d’estàndard oral».

L’informe sobre la qualitat lingüística en els informatius d’esports de l’OQL es pot consultar aquí.