Notícies i actualitat

La devastadora riuada del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià no es pot entendre només com un fenomen meteorològic extrem. Així ho van defensar la geògrafa Francesca Segura i el professor Josep Vicent Boira en la conferència que es va celebrar a la biblioteca del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat Sorbona de París, el passat 19 de maig. La pregunta de fons va ser: «estem preparats per a episodis com aquest en el context del canvi global?»

La doctora Francesca Segura, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va encetar la sessió explicant la mecànica de la dana: «quan el corrent en jet, que habitualment bufa de manera rectilínia d’oest a est i garanteix el bon temps, es desvia i forma ondulacions, arrossega aire fred situat entre els 5.000 i 9.000 metres a zones que no estan acostumades a un aire a tan baixa temperatura». El resultat va ser una borsa d’aire a –20 °C que, sumant-ho a un mar Mediterrani sobreescalfat, va provocar fortes pluges.

Les xifres parlen per si soles: en una zona en què la mitjana de pluja anual ronda els 500 litres per metre quadrat, aquell dia se’n van registrar fins a 771,8. No va ser la dana amb més volum total —el rècord el manté la de l’any 1987 amb 817 litres—, però sí la de més intensitat: uns històrics 185 mm en només una hora.

L’experta va destacar el parany geogràfic que va patir la població. L’anàlisi de l’hidrograma de la rambla de Poio revela una paradoxa tràgica: la major part de la conca va rebre més de 100 litres, però al punt on desemboca la rambla no va caure ni una gota. «La població estava tranquil·la, no era conscient que la rambla podria tenir una revinguda», va assenyalar Segura.

Quan l’aigua va baixar a l’embranzida per la conca baixa de Poio i del Magre, es va trobar amb un paisatge alterat per l’acció humana. Els barrancs del Poçalet i Pelos, així com la mateixa rambla de Poio, han estat modificats o perllongats artificialment cap a l’Albufera. En el seu camí natural basat en els ventalls al·luvials, la massa d’aigua va xocar contra el nou llit de desviament del riu Túria, rebotant i inundant els pobles de la comarca de l’Horta Sud al seu pas. A més, la impermeabilització del sòl i l’ocupació de zones inundables, incloent-hi antics llits fluvials, han multiplicat el risc. «La població dels municipis més afectats ha passat de menys de 100.000 habitants el 1960 a prop de 270.000 el 2024», va destacar l’experta. El resultat: 230.000 persones afectades i 130.000 habitatges danyats.

En la seva intervenció, Boira va plantejar una qüestió de fons: «cal una reflexió antropològica i profundament humana sobre quina societat hem construït i sobre quin model urbanístic i territorial volem». El catedràtic de la Universitat de València, i també membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va qüestionar el concepte de «tornar a la normalitat»: «Volem tornar a una àrea metropolitana en què el 41,3 % dels desplaçaments es fan en cotxe i el transport públic només representa el 14 %?»

El repte de repensar el territori: la reconstrucció com a oportunitat de canvi

La seva proposta va ser clara: evitar una reconstrucció mimètica que reprodueixi els mateixos errors. En lloc d’això, va defensar una nova visió metropolitana basada en una ordenació del territori coherent, una planificació d’infraestructures i un canvi en el model de mobilitat. «La geografia importa», va insistir.

En aquest sentit, va assenyalar una mancança: la inexistència d’un pla metropolità d’infraestructures i usos del sòl i d’un pla metropolità de mobilitat.

La conferència va deixar clar que la riuada del 2024 no és només un episodi del passat, sinó un advertiment per al futur. En un context de canvi global, la pregunta ja no és si es repetirà una riuada així, sinó com de preparats estem per a afrontar-la.