NotÃcies i actualitat
Josep Batalla: «Som modestos artesans dedicats a la nostra feina. Rebem aquest guardó amb un valuós confort que ens empeny a continuar la nostra tasca». El XCV Cartell de premis i de borses d’estudi de l’IEC distingeixen institucions i persones que destaquen per llur vàlua científica o acadèmica en tots els àmbits de la ciència i de la cultura catalanes.
L’Institut d’Estudis Catalans ha celebrat avui, 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi amb l’acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2026, corresponents al XCV Cartell de premis i borses d’estudi de l’IEC. L’objectiu dels premis és reconèixer l’excel·lència en recerca i divulgació en tots els àmbits del saber, des de la filologia, la història i l’arqueologia, la filosofia i les ciències socials, fins a la tecnologia i les ciències biològiques; així com la trajectòria de persones i entitats que contribueixen de manera decisiva a la difusió de la llengua i cultura catalanes en totes les disciplines del coneixement.
La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, han presidit la celebració. Des de l’Institut, Cabré ha celebrat la llarguíssima trajectòria dels premis, que enguany arriben a la 95a edició i ha refermat el compromís de l’Institut de reconèixer treballs de recerca en catalanística o que amb llurs investigacions contribueixen al coneixement i benestar de les terres catalanes.
Per la seva banda, la consellera ha reivindicat «els espais de pensament i de reflexió» i ha destacat «la capacitat de persistir dels premiats».
Josep Batalla i Costa i la Fundació Quer Alt, guardonats amb el Premi Prat de la Riba de l’IEC 2026
El moment més esperat de la cerimònia ha estat l’anunci del guanyador del Premi Prat de la Riba de l’IEC 2026, que, enguany, ha estat per al filòsof i traductor Josep Batalla i Costa i la Fundació Quer Alt, de la qual és fundador i president. La seva obra s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics, mestres de l’escolàstica, pares de l’església i místics. Destaquen, les traduccions d’obres de pensadors com Johann Eckhart, Dionís Areopagita, Sant Anselm i Aristòtil, així com la traducció al català de l’obra llatina de Ramon Llull, fins aleshores no disponible en la nostra llengua. «La seva tasca, marcada pel rigor, la discreció i un esperit altruista, ha estat clau en la difusió en llengua catalana del pensament filosòfic i espiritual i els fan mereixedors, tant a ell com a la Fundació Quer Alt, d’aquest premi amb escreix», ha destacat Teresa Cabré.

En prendre la paraula, Batalla ha afirmat que han rebut el reconeixement «amb un valuós confort que ens empeny a seguir amb el nostre treball. Som modestos artesans empesos a desenvolupar la nostra tasca amb rigor».
El Premi Prat de la Riba de l’IEC, que aquest any arriba a la seva 68a edició, s’ofereix a una persona, entitat o institució que hagi contribuït decisivament amb el seu treball a estudiar, difondre i/o desenvolupar els valors culturals, científics o humans de les terres de llengua i cultura catalanes.
En el marc de la cerimònia, s’han atorgat més d’una cinquantena de premis. Entre aquests reconeixements, destaca el Premi Rafael Patxot i Jubert, adjudicat a Eugeni Casanova Solanes pel treball Pescaires i vinyaderos. Un viatge lingüístic a la costa del Rosselló.
Les cinc seccions de l’IEC també han reconegut l’excel·lència de treballs de les seves respectives disciplines.
Les seccions de l’IEC premien treballs de tots els àmbits del saber
La Secció Històrico-Arqueològica ha lliurat el Premi Josep Puig i Cadafalch d’Arqueologia i Història Antiga a José María Carrasco López pel treball Paisatge i territori de l’ager Tarraconensis (c. 300-600 dC): una aproximació històrico-arqueològica a la seva economia i transformació, i el Premi Pròsper de Bofarull d’Història Medieval a Miquel Faus Faus pel treball Entorn de l’era daurada dels salaris. Treball i nivells de vida a la València medieval (1300-1460).
En l’àmbit de les ciències, la Secció de Ciències Biològiques ha adjudicat el Premi Pius Font i Quer de Ciències de la Vida a Viena Puigcorbé Lacueva pel projecte La bomba biològica: desxifrant el rol de les comunitats microbianes en el segrest de carboni als oceans.
Per la seva banda, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut ha reconegut el treball de Clàudia Soriano-Guerrero MHD atmospheric simulations of hot Jupiters to study non-ideal effects and turbulence («Simulacions magnetohidrodinàmiques (MHD) atmosfèriques de Júpiters calents per estudiar els efectes no ideals i la turbulència») amb el Premi de Ciències Físiques (en honor de Montserrat Casas). Des d’aquesta secció també han guardonat Clàudia Sanmartí i Martínez amb el Premi de Teoria i Crítica d’Arquitectura (en honor de Lluís Domènech i Montaner) pel treball La volta de maó de pla tibada, element essencial de l’arquitectura de Domènech i Montaner.
Enguany, la Secció Filològica de l’Institut ha lliurat el Premi de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua a Eloi Bellés Boeta pel treball Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle XIX.
Des de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, el treball La configuració de la macroregió urbana mediterrània. La integració del territori a Catalunya, Illes Balears i País Valencià a partir de l’anàlisi del poblament, l’ocupació del sòl, l’ús de l’espai, les desigualtats territorials i la percepció de la població, de Joan Checa Rius, ha estat guardonat amb el Premi Salvador Giner de Tesis Doctorals. I, finalment, el Premi IEC de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Irene Polo ha estat adjudicat a Joan Safont i Plumed per l’obra Josep Pallach, política i pedagogia. L’esperança truncada del socialisme català.
Txell Lafuente i Jesús Villalta, guanyadors del Premi Fundació Mercè Rodoreda
En la categoria de premis de les fundacions de l’IEC, s’han lliurat dos reconeixements: el Premi Matemàtiques i Societat de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer i el Premi Fundació Mercè Rodoreda.
El primer ha estat per a Ferran Montardit i Asènsio per la seva destacada tasca de divulgació de les matemàtiques mitjançant la publicació periòdica d’articles al diari Segre, i el segon ha estat concedit ex aequo a Txell Lafuente Garcia pel treball Entre espigues i altars. Una lectura d’El mar, de Blai Bonet, i a Jesús Villalta Lora pel treball Normalised harm, quiet violence. Bodies, power, and the grotesque in William Hogarth and Mercè Rodoreda («El mal normalitzat, la violència silenciosa. Cossos, poder i el grotesc en William Hogarth i Mercè Rodoreda»).
Consulteu els guardonats i guardonades amb els premis de les societats filials de l’IEC i de les borses i ajuts de l’Institut en aquest enllaç.
Podeu descarregar les fotografies dels premiats i premiades aquí.


.png)