Notícies i actualitat

L’Institut d'Estudis Catalans ha acollit avui 8 d’abril l’acte Una llei per emparar les persones sense llar, on s’ha presentat la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, que té com a objectiu afrontar el sensellarisme i avançar cap a la seva erradicació mitjançant un marc legal específic. La iniciativa ha estat impulsada per un equip acadèmic liderat per Antoni Milian, catedràtic honorari de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, conjuntament amb cinc entitats socials: la comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu, la fundació Arrels, el centre Assís i Càritas.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha subratllat que «qualsevol tema que atempti contra els drets més elementals de la persona i en menystingui la dignitat és un afer que ens interpel·la». Cabré també ha destacat que l’encunyació dels termes sensellarisme i aporofòbia demostra que «el llenguatge ens ofereix pautes per entendre com les idees es consoliden i adquireixen entitat»

Per la seva banda, Begoña Román, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, ha afirmat que «no podem donar mai per conquerides les causes morals». Segons Román, l’ús de paraules com dignitat, drets, o estat del benestar, així com el combat a l’estigmatització i l’aporofòbia «són signes del desenvolupament moral d’una societat».

A continuació, Antoni Milian, impulsor de la proposta d’un text legal, ha denunciat que actuacions com «les limitacions d’accés a les terminals de l’aeroport del Prat, el desmantellament de nombrosos assentaments a Barcelona o els desallotjaments de Can Bofí Vell i de l’antic institut B9, a Badalona» contribueixen a la persecució de les persones sense sostre.

Front a «l’absència gairebé absoluta de protecció legal específica per a les persones sense sostre i sense habitatge», Milian ha argumentat la necessitat d’una llei i ha sintetitzat els objectius que aquesta ha de perseguir: «posar fi a la situació de viure al ras, mitigar la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, promoure recursos residencials suficients, a poder ser allotjaments dotacionals i habitatges d’inserció i, en quart lloc, encaminar totes aquestes persones cap a un habitatge».

La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez, ha expressat que la llei ha de ser «un instrument operatiu, amb competències definides, amb criteris comuns per a tots els municipis i amb un sistema de governança que eviti respostes fragmentades i aïllades».

Finalment, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ha afirmat que el fet que sigui la societat civil qui interpel·li els poders públics a fer aquest pas endavant «ens exigeix una gran responsabilitat». Rull ha assenyalat que «aquesta llei la substanciem en un context severament masegat per un corrent brutal de deshumanització» i ha defensat una Catalunya en què «mai ningú, vingui d’on vingui, sigui invisible».

Cap a un marc legal integral per a erradicar el sensellarisme

En aquest context, aquesta proposició de llei pretén omplir un buit legal en un àmbit en què la dignitat humana es veu crebada, subratllen des de l’organització. Per assolir-ho, la proposició reconeix drets, com el dret a un espai residencial digne o a un centre de baixa exigència. Entre altres mesures previstes, destaquen la persecució de pràctiques municipals que desplacen persones sense llar a altres municipis, l’obligació de garantir assistència sanitària a qui viu al carrer i la lluita contra l’aporofòbia.