Notícies i actualitat

A Catalunya, el consum d’ansiolítics i psicofàrmacs ha assolit xifres rècord. El 2024, prop d’un milió de persones eren usuàries habituals de benzodiazepines i antidepressius, segons dades del Departament de Salut, mentre que el nombre de receptes mensuals superava les 500.000. Són la cultura de la urgència, l’excés d’informació i la incertesa social i econòmica les responsables de l’empitjorament de la nostra salut mental? O bé la progressiva desestigmatització dels trastorns mentals ha permès visibilitzar una realitat fins ara silenciada?

La segona sessió del cicle IEC-ARA «Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem», titulada Salut mental: on són els límits entre estar bé i malament?, ha comptat amb les intervencions de Guillem Feixas, psicòleg clínic, psicoterapeuta i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Josefina Castro Fornieles, metge especialista en psiquiatria, directora de l’Institut Clínic de Neurociències de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut. Lluny de ser una problemàtica atípica, una de cada quatre persones poden desenvolupar un trastorn mental al llarg de la seva vida, segons Castro Fornieles. El perfil més habitual són dones d’entre 45 i 64 anys. Elles són més propenses a patir trastorns depressius i alimentaris; ells a les addiccions i als trastorns de control d’impulsos.

Més enllà dels fàrmacs: els vincles emocionals robustos i l’estabilitat, claus per al benestar mental

La salut mental «ha passat de ser un tabú a ocupar titulars», ha subratllat Lara Bonilla, directora del suplement «Criatures» i periodista en temes mèdics del diari Ara, qui ha moderat la sessió.

«Com podem millorar el nostre benestar mental? Pot el sistema de salut assumir el creixement accelerat dels malestars psicològics?», ha inquirit Bonilla.

Per a Guillem Feixas, la predictibilitat evita l’estrès. «No saber on podràs dormir avui o si podràs dur a terme el teu projecte de vida són incertituds que generen inseguretat», ha assenyalat. El psicòleg clínic també ha destacat la importància que la persona que necessita atenció mèdica pugui gaudir d’un seguiment continuat i ha apuntat que la precarietat als centres de salut sovint impossibilita satisfer la regularitat que necessita el pacient.

D’altra banda, no es pot desestimar el rol que juguen les relacions interpersonals en la nostra salut mental. «L’ansiolític més important i més antic que existeix és la relació segura; que l’altre t’aculli i t’escolti amb respecte. Avui dia, estem més comunicats que mai, però falten relacions de confiança, vincles en els quals ens sentim còmodes i segurs per a explicar les nostres inquietuds», ha afirmat Feixas.

Però el cara a cara ha anat cedint terreny als xats i a les interaccions mediatitzades per pantalles, mentre que els algoritmes ens tanquen sovint en bombolles de contingut afí, fent que ens sentim més aïllats que mai en l’era de la hiperconnectivitat. La creixent addicció dels joves a les pantalles també ha estat motiu de debat. Castro Fornieles s’ha mostrat a favor de la recent regulació del Govern estatal amb la qual es limita l’accés a les xarxes als majors de setze anys. «És l’Estat qui fixa un estàndard d’allò que és bo, com ja passa amb el tabac o l’alcohol. Hi haurà menors que se saltaran la norma, evidentment, però com a mínim saben que estan actuant malament», ha enunciat.

En definitiva, sense qüestionar el paper dels psicofàrmacs quan són necessaris, els ponents han coincidit a destacar la importància de la predictibilitat del dia a dia, de dotar la salut pública de recursos que permetin fer un seguiment continuat i de tenir relacions interpersonals de qualitat per a gaudir d’una bona salut mental en un context marcat per l’acceleració, la incertesa i la sobrecàrrega d’estímuls.