| 18/5/2017
El Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears es presenta a l’IEC
El 12 de maig es va presentar a l’IEC el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (NOTIB), fruit d’un projecte de l’IEC i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El NOTIB, que es pot consultar al web http://notib.recerca.iec.cat, recull cinquanta mil topònims actuals no urbans de les Balears i la georeferència del topònim i l’enregistrament sonor. En l’acte de presentació van intervenir el director del projecte, Joan Miralles, membre de la Secció Filològica de l’IEC; M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica; Jaume Guiscafrè, director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB; Enric Ribes, coŀlaborador del projecte i membre de la Secció Filològica, i Xavier Gomila, coŀlaborador del projecte i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Els objectius del projecte són oferir una àmplia mostra de la toponímia no urbana actual de les Balears; actualitzar les dades toponímiques obtingudes aquests darrers anys arran dels grans projectes de recerca toponímica; orientar les persones usuàries dels topònims en els aspectes gràfics i formals, d’acord amb la normativa ortogràfica i gramatical vigent; subministrar els materials pertinents a l’Administració i, sobretot, als geògrafs per a dur a terme el futur Nomenclàtor toponímic georeferenciat de les Illes Balears (NOTGIB); oferir als investigadors una base de dades suficientment representativa per a estudiar qualsevol aspecte relacionat amb la toponímia insular, i ajudar l’Administració en la tasca de retolació dels indrets toponímics amb la grafia i la forma degudes.
El NOTIB el va iniciar el 1999 Joan Miralles, qui, en aquell moment, era professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. L’any 2003 s’hi van implicar Xavier Gomila, que va incloure al NOTIB els topònims menorquins i, l’any següent, Enric Ribes, que hi va incloure els d’Eivissa i Formentera. Des del 2014 el projecte està vinculat a l’IEC.
El projecte s’ha realitzat gràcies al buidatge i l’anàlisi de cinc grans fonts escrites publicades: la Gran enciclopèdia de Mallorca, amb el mapa corresponent (1988-1999); el Corpus de toponímia de Mallorca, de Josep Mascaró Pasarius (1962-1967), amb el mapa general de Mallorca; Les Illes Balears, poble a poble, editada pel Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC, 2007); el Nomenclàtor de la toponímia major de les Illes Balears, publicat també pel COFUC (2007), i el Mapa topogràfic de Mallorca (1990-1996).
A més, es van dur a terme entrevistes per a recollir informació de 547 fonts orals. Gràcies a aquest treball de camp, es van poder verificar les llistes procedents de les fonts escrites i certificar-ne l’ús actual, així com incloure nous topònims en la publicació. Després d’aquesta primera fase, el recull va ser aprovat per la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL) ―de què formen part Isidor Marí, Nicolau Dols i Aina Moll, membres de la Secció Filològica de l’IEC, i Cosme Aguiló, membre corresponent d’aquesta mateixa secció―, i la comissió delegada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.
|
