IEC Llengua - Secció Filològica
 

Notícies


17/06/2016

Marta Fuxà: «En matèria lingüística, ens estem recuperant de la política de terra cremada practicada per l’anterior Govern»

es preveu la tramitació d’un nou decret amb clàusules lingüístiques per a la contractació pública, a l’estil de les clàusules socials que aquest Govern ja ha acordat d’incorporar

 

La directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, va presentar a l’IEC les mesures per a la normalització del català que s’han posat en marxa des que, fa un any, el govern format pel Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca va substituir l’anterior executiu del Partit Popular. «Els anys d’atacs constants contra la nostra llengua i tot allò que tenia a veure amb la identitat són un revulsiu per a afrontar, amb coratge i amb empenta, el futur que volem», va afirmar.

La Secció Filològica de l’IEC va convidar, el 10 de juny passat, la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, per conèixer de primera mà les iniciatives en matèria de llengua que el seu govern ha posat en marxa. Per a Fuxà, «el primer pas fonamental» va ser refer les relacions amb les principals entitats relacionades amb la llengua, com l’IEC, i amb els responsables de política lingüística de la resta de territoris de parla catalana. Fuxà es va referir especialment al canvi de sensibilitat dels governs del País Valencià i Aragó pel que fa «al tracte que es mereix la llengua i la cultura que compartim». Una «conjuntura històrica que no podem desaprofitar», va afegir.

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) balear va ser suprimida en l’anterior legislatura pel govern del Partit Popular, per la qual cosa «la vam haver de recuperar del no-res, víctima de la política de terra cremada de l’anterior Govern», va explicar la directora general. Posteriorment, el nou Govern va dotar la DGPL de les seves competències històriques, com la normalització de la llengua catalana o la promoció i defensa dels drets lingüístics, entre d’altres.

Marta Fuxà amb la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré

Segons va explicar Marta Fuxà, la nova DGPL es va posar en marxa sobre tres eixos transversals estratègics: la dignificació i el prestigi de la llengua, l’increment de l’ús del català entre la ciutadania, i el canvi de les actituds lingüístiques, «un canvi imprescindible per a tirar endavant el procés de normalització i evitar situacions de conflicte per motius de llengua», va subratllar.

Una de les primeres accions que ha hagut de tirar endavant el nou Govern ha estat l’aprovació de la Llei 1/2016 per recuperar el text original de la pròpia Llei de normalització lingüística, així com també s’ha impulsat la Llei 4/2016 per a recuperar l’ús de català en l’àmbit de la funció pública, que, per a Fuxà, és «un text fonamental per a situar el català al lloc que li correspon com a llengua pròpia i oficial, i per a recuperar el seu prestigi i dignitat». La DGPL balear també ha presentat la primera convocatòria d’ajudes per a la premsa diària en català, i ha posat en marxa la campanya «Històries del català», que recull testimonis de persones vingudes d’arreu del món que per un motiu o un altre van decidir aprendre aquesta llengua.

Segons va continuar explicant Marta Fuxà, el canvi de tarannà del Govern balear en relació amb la llengua ja ha donat els seus primers fruits en el nombre de matrícules dels cursos de català i d’inscrits per a les proves de certificació oficial del coneixement de l’idioma, que han registrat un increment de gairebé el 100 % i del 70 %, respectivament, des del 2015.

Per als propers anys, la DGPL del Govern Balear tindrà molt en compte el pla de cent trenta-sis actuacions per a aconseguir que «viure en català a les Illes sigui més fàcil» que ha elaborat la Ponència de Planificació del Consell Social de la Llengua Catalana, recuperat de bell nou després de quatre anys d’inactivitat. El pla es vertebra en els drets lingüístics dels ciutadans, com són el dret d’emprar el català en l’àmbit del lleure, l’assistencial i sanitari, el de serveis, el comunicatiu, i en les relacions comercials. També es preveu la tramitació d’un nou decret amb clàusules lingüístiques per a la contractació pública, «a l’estil de les clàusules socials que aquest Govern ja ha acordat d’incorporar», va apuntar Fuxà.

Per acabar, la directora general de la DGPL de les Illes Balears va manifestar el seu propòsit de formar part de la Xarxa Europea per a la Diversitat Lingüística (NPLD), per tal de «fer front comú a Europa davant un Estat espanyol que no ens respecta com a poble».

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal
Amb el suport i la col·laboració de

Departament de cultura. Generalitat de Catalunya Obra Social La Caixa