Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya (BC) fou fundada per l'Institut d'Estudis Catalans el 1907, que la posà a la disposició dels investigadors amb el nom de Biblioteca de Catalunya l'any 1914.

Actualment, és la Biblioteca Nacional de Catalunya i constitueix una peça fonamental del mapa cultural del país i és una institució nacional al servei del patrimoni, la recerca i la cooperació. La seva missió s'articula en tres eixos bàsics, regulats per la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (4/1993):

• recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català,
• vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic,
• mantenir la condició de centre de consulta i recerca científica de caràcter universal.

La Biblioteca de Catalunya és regida per un consell rector format pels representants següents: consellera de Cultura, presidenta; director general del Patrimoni Cultural, vicepresident primer; president de l'Institut d'Estudis Catalans, vicepresident segon; directora de la BC, vicepresidenta tercera; diversos vocals d'entre els quals dos són a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans, Manuel Mundó i Marcet i Joan Vilà i Valentí, i la directora de la Biblioteca de Catalunya.

La Comissió d'enllaç IEC-BC la formen Antoni Riera, Salvador Alegret, Dolors Lamarca i Francesc Fontbona.

Directora: Dolors Lamarca

Web de la Biblioteca de Catalunya