El retorn a la normalitat

Tres fets han tingut importància per a retornar l'Institut a la seva condició de primera entitat científica dels Països Catalans. En primer lloc, el Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, signat pel rei d'Espanya, Joan Carles I, atorgà «reconeixement oficial a l'Institut d'Estudis Catalans com a corporació acadèmica, científica i cultural [...], l'àmbit d'actuació de la qual s'estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes».

En segon lloc, la signatura del Conveni amb l'Ajuntament i amb la Diputació de Barcelona, el 12 de juliol de 1977, refeia el Conveni del 1931 i retornava a l'Institut la Casa de Convalescència, la seva antiga seu. La Diputació restaurà magníficament el local i, des de l'octubre de 1982, la institució s'hi instal·la novament. Al mateix temps, la Diputació barcelonina anà concedint anualment una subvenció important. També les altres diputacions del Principat i alguns ajuntaments sobretot el de Barcelona li donaren suport econòmic. Els ministeris de Cultura i d'Educació i Ciència del Govern de l'Estat feren, així mateix, aportacions per a obres d'infraestructura. Cal mencionar, encara, les aportacions de persones o entitats privades, com Òmnium Cultural i la Fundació Noguera, que eren aplicades a activitats concretes.

En tercer lloc, la inclusió de l'Institut d'Estudis Catalans en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya des de l'any 1980 a través de partides directes i, indirectament, per mitjà de subvencions, per a cursets i per a llibres, concedides per la CIRIT garantí a l'Institut el suport de la més alta institució del Principat.

La continuïtat en el creixement

Una nova conjuntura favorable permetia que l'Institut s'enfrontés amb èxit a una crisi de creixença. D'una banda, hom anava preparant la institució per assimilar les noves infraestructures tècniques que la informàtica feia possibles. De l'altra, continuava la revitalització de les antigues societats filials i n'eren creades de noves: els Amics de l'Art Romànic (1977), la Societat Catalana de Numismàtica i la d'Estudis Clàssics (ambdues del 1979) i la d'Ordenació del Territori (1980).