L’IEC per dins

Kant deia que no tenim accés directe a les «coses per elles mateixes» i tot és qüestió d’interpretació. Però per a poder-les veure, sobretot en un espai d’exposició, algú ha de permetre que se’ns mostrin. En un món cada cop més digitalitzat i sobretot amb l’arribada de la intel·ligència artificial, els drets d’autor s’han convertit en quelcom més que una qüestió jurídica. L’IEC Obert posa a l’abast del públic tot el coneixement que l’Institut d’Estudis Catalans ha elaborat des de la seva fundació. Però com gestiona la propietat intel·lectual de les obres?

Dit ras i curt: la propietat intel·lectual és el conjunt de drets que la llei reconeix als creadors sobre les seves obres i invencions. Pot abastar novel·les, imatges, cançons, logotips o una fórmula química. Amb quin objectiu? D’una banda, protegir els interessos econòmics i morals dels autors i inventors i, de l’altra, fomentar que el coneixement es comparteixi amb la societat un cop transcorregut un període determinat (vida de l’autor o autora + setanta anys, en línia amb la normativa europea).

El règim jurídic per defecte per a protegir una obra és el copyright, o sigui, tots els drets reservats, i vol dir que ningú la pot copiar, modificar ni distribuir sense permís explícit.

Com a reacció a aquesta tipologia tan restrictiva, als anys vuitanta, va sorgir el copyleft, molt lligat al desenvolupament del programari lliure, que permet copiar, modificar i redistribuir l’obra, però amb una condició clau: les obres derivades han de mantenir les mateixes llibertats. Tot plegat era molt tècnic.

Així doncs, a principis dels anys 2000, Lawrence Lessig, professor de dret de la Universitat Harvard, va crear una solució pràctica per a adaptar la filosofia copyleft al món de la cultura i el coneixement. D’aquesta manera, va néixer Creative Commons, que, bàsicament, permet a l’autor o autora triar quins drets cedeix i quins conserva.

Ara, però, la irrupció de la intel·ligència artificial ha sacsejat profundament aquest escenari. Bàsicament, perquè els models de llenguatge que són a la base de ChatGPT, Gemini o Claude s’han entrenat amb quantitats ingents de textos, obres d’art i fotografies disponibles a internet sense tenir en compte amb quin tipus de llicència de drets d’autor es podien fer servir i, per tant, es reprodueixen tal qual. Això ha provocat demandes judicials, com ara la que va interposar el New York Times a OpenAI (ChatGPT) i Microsoft (Copilot) el 2023.

En aquest context, i tenint en compte que els arxius són els garants dels drets de propietat intel·lectual dels autors dels documents que custodien, amb quins criteris exposa els seus materials l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans a través de la plataforma IEC Obert, que inclou peces sobre les quals es reconeixen drets d’autor com ara epistolaris, informes, conferències, discursos, fullets, llibres, fotografies, obres d’art o audiovisuals? «Els continguts de la plataforma IEC Obert estan protegits per drets d’autor amb tots els drets reservats, llevat que s’indiqui el contrari», avisa el web. I afegeix: «La consulta o reproducció dels materials no pressuposa l’obtenció de cap dret referent a la propietat intel·lectual del contingut dels documents i tampoc no implica una renúncia, transmissió, llicència o cessió total o parcial dels drets per part de l’IEC. Qualsevol utilització contrària a la legislació que la regula i als drets que genera serà responsabilitat dels usuaris».

Fotografia: Pere Lluís Font, membre numerari de l’IEC. Autor: Jordi Pareto.

En aquest sentit, Eulàlia Miret, responsable de l’Arxiu, remarca que, per damunt de tot, cal respectar la llei: «Obrir els documents de l’IEC al món és l’objectiu de l’IEC Obert, i per aconseguir-ho, des de l’Arxiu respectem la Llei de propietat intel·lectual, buscant l’equilibri entre les dates de creació dels documents, els permisos dels hereus, i treballant profundament les metadades perquè l’usuari o usuària pugui cercar, trobar i descobrir.»

A l’Estat espanyol, regeix el Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, que aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual (LPI), que ha estat modificada diverses vegades per a adaptar-se a les directives europees. Però val a dir que també es reconeix la validesa jurídica de les llicències de tipus copyleft (GPL) i Creative Commons, ja que s’emmarquen dins la llibertat contractual. A més, els arxius poden fer reproduccions per temes de recerca o conservació.

Així doncs, en qualsevol cas, si us trobeu amb algun contingut d’accés restringit que us interessa, podeu posar-vos en contacte amb l’Arxiu per gestionar-ho.

La propietat intel·lectual ha superat unes quantes revolucions tecnològiques (la impremta, la fotografia, internet...) i en cada cas ha hagut d’adaptar-se per a conservar l’equilibri entre la recompensa als creadors i el lliure accés al coneixement. La IA representa un desafiament més.

De qui és una obra creada amb IA amb un prompt teclejat per l’usuari o usuària? S’ha d’atribuir autoria a la persona que ha desenvolupat el programari que permet crear la imatge? Com es protegeix la privadesa i els drets d’imatge? I com s’assegura que el contingut generat sigui ètic? Són qüestions que els arxius, com l’IEC Obert, també hauran d’abordar per a preservar les obres d’un futur que ja és present.