L’IEC per dins

Els arxius com el de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amaguen tresors que surten a la llum quan els investigadors i investigadores s’hi capbussen o altres institucions els demanen per poder enriquir una exposició. Així, el fet de prestar peces no només és una manera d’establir col·laboracions i de fer difusió del fons de l’IEC, sinó d’oferir noves lectures i contextos a les peces custodiades.

Enguany, fins ara, l’IEC ha prestat peces i documents al Museu de Montserrat, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i al Museu Apel·les Fenosa.

Peces com la pintura a l’oli Parc de la Ciutadella, de Josep Amat, que va formar part de l’exposició «La humanització de la natura», que mostrava una natura no salvatge, transformada per la mà de l’ésser humà; imatges del Fons Joan Subias i Galter per a l’exposició sobre el Mestre de Cabestany, l’escultor més genial i internacional del romànic català; fotografies, cartes, anotacions manuscrites, i traduccions per a l’exposició «Rodoreda, un bosc», que aprofundeix en l’imaginari de l’escriptora catalana; manuscrits i mecanoscrits per a retre homenatge a l’arxiver Duran, ideòleg de l’arxivística catalana; i una fotografia que il·lustra la relació de Mercè Rodoreda amb el matrimoni Apel·les i Nicole Fenosa.

Totes aquestes valuoses peces, que seran fora de l’Arxiu fins a l’estiu, requereixen una logística acurada per a arribar al lloc que les ha reclamat amb tota seguretat i tornar després a l’Arxiu en perfecte estat de conservació, complint amb el document que se signa per a confirmar el préstec. Sempre es poden admirar aquestes peces i documents a l’IEC Obert en versió digital.

Il·lustració 1 Font: Arxiu Mercè Rodoreda de l’IEC.

De fet, quan una peça ha de viatjar, se sol protegir amb embalatges especials que amortitzen cops i vibracions, i materials neutres resistents al foc i l’aigua. Sovint, experts en conservació supervisen tot el procés i també s’asseguren que les condicions ambientals de la sala que rep la peça no superen en més de cinc graus les que tenia a l’Arxiu, que la humitat es manté al 50-55 %, i que hi ha un servei de neteja periòdica. També vetllen perquè la intensitat de la llum sigui de 50 luxs i no estigui mai directament dirigida al document, perquè els suports siguin de material estable i adient i perquè les vitrines tinguin un sistema que impedeixi que bolquin, vidres blindats i tancament antirobatori.

Pergamí aplanat per tensió. Font: Arxiu de l’IEC.

A més, les peces més delicades poden ser sotmeses a tractaments específics per a evitar la degradació, i de vegades poden emmagatzemar-se durant un temps en sales amb control ambiental i sistemes de seguretat avançats, com ara les cambres d’anòxia, que, com que no tenen oxigen, eviten que qualsevol paràsit pugui malmetre-les. Per descomptat, tot i les precaucions, també es duen a terme inspeccions periòdiques i es mantenen registres detallats de l’estat de cada peça.

Contenidors de preservació fabricats amb cartó de conservació, pH 7.5 - 9.5 amb reserva alcalina. Font: Arxiu de l’IEC.

Així doncs, cada objecte exposat en un museu és el resultat d’una història de descobriment i cures que s’insereixen en un nou context i es revesteixen d’una nova capa de significat que li atorga encara més valor i esperona els arxius a preservar el patrimoni cultural per a les generacions futures.