ACORROSAR, [ACORROÇAR] v. n.
Encoleritzar.
V. corrosar, corruscar-se, curruixar-se.
"Si s comensan a acorroçar,
Tant be ls manassa
I de tacanys vo ls vos repassa,
Ingrats e vils,"
Col·loqui de dames 628, Jardinet d'orats
 AIGUA CORDIAL un. pluri.
Aigua mesclada amb altres substàncies que tenen virtut per confortar el cor.
V. cordial.
"Item mes pos en data la quantitat defora posada, la qual doni a n Jachme Ferran, specier,... a ell deguda per les rahons seguents: ço es .v. sous per .v. lliures de aygues cordials."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arxiu Municipal de Bacelona. Any 1454.
AIGUA CORRENT un. pluri.
Aigua que davalla pels rius, torrents o corriols.
V. corrent.
"... e sonava tant dolçament e tant plasent que los arbres dels boschatges feya correr, e les aygues corrents forçava de star..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, metre XII
AIGÜES CORDIALS un. pluri.
V. cordial.
"Item mes pos en data la quantitat de fora posada la qual doni a n Jachme Ferran, specier, ciutada de Barcelona, a .vj. del dit mes de Març, a ell deguda per les rahons seguents; ço es .v. sous per .v. lliures aygues cordials."
Llibre d'acordament fet per raho dels galiota e calavela capitanejades per lo honorable en Jaume Bertran Dates. Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1454
ALAÇOR s.
Nom arabitzat de la càrtama (Carthamus tinctorius, L.), planta composta medicinal dita també safrà bord.
V. alassor, alazflor.
"Item pren una onça de batafaluga... manruvi ventos, dos onçes de lavor de alaçor, tot sia cascat e mes a coure ab aygua..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CCXXI
ALBACORA s.
Peix escòmbrid semblant de la tonyina o del bonítol.
"En lo dit any de mcccclviiij. a xv. de abril e xij. dies apres, hac tanta e tan gran abundancia de peys de mar en Valencia que la liura del sorel valia a hun diner, e los bisols e bonitols a ij. dines, e les albaquores a iij. dines, e la thonyina fresqua a v. dines..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim CVIII
ALBACORA, [ALBOQUORA] s.
Figa precoç, figaflor (madura al juny i al juliol).
V. figaflor.
"Figues primerenques sive alboquores (sic):Fici percoque."
Esteve, Joan Liber elegantiarum f. sign. g 8 v
ALCARAVIA, [ALCORAVIA, ALCARICOVIA] s.
Planta de la família de les umbel·líferes, la llavor de la qual té propietats medicinals anàlogues de l'anís. Sinònims: caró, cumí de prat, fenoll de prat, matafaluga borda.
"Item prenets alcoravia salvatge e picats la..."
Receptari de la Universitat de València f. lviij, v
"... e met hi en la ollla sobre lo seliandre, nous noscades, alcaravia e canyella e girofle que sia tot picat..."
Nola, Robert de Art del coch Alberginies espesses
ALCORA s.
"Quatre erbes son que s semblen en les fulles e partexen se en les flors, ço es saber: lo liri blau ab la flor blanqua, e ab l alcora blanch, e ab goma groga."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 111; MS. n. 216, f. lxij v, c. Bib. Univ. València
ALCORÀ s.
Llibre que conté la llei religiosa de Mafomet.
"Si a ladre tengues prou sagrament, ab l alcora anara en la ma."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona
"Que cells qui son savis, per força d argument
No creen Mafumet, ans tenen a nient
L Alcora, per ço car no visch honestament"
Llull, Ramon Lo Desconhort XXVIII
"E sobre aço nos vinguem al dia e exiren a nos tots los veyls, e juraren sobre l libre del Alcora que ns serien bons e leyals..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 331
"... Mahomet pecca? Och! ell mateix diu en l Alcora que adorava les ydoles, e loava s que tant podia usar ab dones com .xxx. altres."
Ferrer, Vicent Quaresma 62, XXXVI
ALCORAVIA s.
Alcaravia.
"Item prenets alcoravia salvatge e picats la, e ab bon vin dats li n a beura..."
Receptari de la Universitat de València f. lviij, v
ALCORÇA s.
Pasta finíssima confeccionada de sucre i midó.
"Mirau quant servi / Jacob per Rachel
A qui fon aquella / tan dolç past de mal
Com son per al cor / les fines alcorçes."
Procés de les olives 1.954
| | |
