CINTA s.

Mena d'art de pescar.

"... tenen primerament una eixarcia a qui dien ells la broxina, que es la reina de totes les exarcies...; tenen bolichs, cintes, tirones, rebordes, ..."
Despuig, Cristòfor Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (cal veure ed. Eulàlia Duran) VIè

CINTA s.

Circuit, espai clos.

"E jo passant / apres una gran cinta
De torengers, / arbres molt delitosos,
Semblança tal / de carmesina tinta,"
Rocabertí Glòria d'Amor 526

CINTA s.



"... axi com si havia fet matrimoni filla adoptiva ab pare adoptiu, lavors es escusada de la pena legal, que es confiscacio de tots sos bens, e de la dot, e de exil, e de privacio de cinta..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XXXXVIIII

CINTA s.

Cinyell, cint, cinturó.

"... e dona m al partir un parell de çabates e una cinta ab un punyal."
Recull d'eximplis e miracles CCCIX

"Dehim e us manam que en Avinyo nos comprets una bella cinta guarnida d argent francesa sens çacota o escarcella."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.134, f. 179) Sigilli secreti 22, reg. 1.134, f. 179 r, § 4, l. 1 (Pere III, 1349/51)

"E ab les gonelles de la cinta avall molt amples e folrades, per retre e mostrar lurs anques ben grosses. E de la cinta amont embotides de tela e de coto per fer los bons pits e grans espatles..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"... fo en drecera de gran re d argenters e revenedors qui tenien en lurs obradors gran re de copes... e d altres joyes, ço es a saber, anells, bosses, cintes, pedres precioses."
Llull, Ramon Blanquerna 7, cap. 84

CINTA s.

Veta, llista, via o ratlla de divers color que es troba en fustes, pedres, etc.

"La .xijª. pedra es agats e la sua color retrau a negror e ha cintes blanques. E a n i d altres que han vianys o cintes blanques."
Lapidari MS. n. 216, f. ciiij, b. Bib. Univ. València

CINTAT, ADA adj.

Cenyit.

"-Sapies te que havem trobat entorn de Ambros una cima de foch en lo incircuhit de aquell, que les flames pujen tro al cel-; (Genesis, 3º) parahis terrenal es cintat axi, de foch."
Ferrer, Vicent Quaresma 50, XXXI