AIDAR, [AYDAR] v.

Ajudar.

V. ajudar.

"... car les vostres agraciades paraules me mostren granea de tanta amor que m obliga en servir e aydar a la senyoria vostra e pendre us en compte de filla..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCVIII

"E per ço que les osts de Catalunya exissen e venguessen aydar pus yvaç e pus coratjosament lo rey Darago feu manament a son fill Namfos..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIX

"... e ha dins la dita copa .j. esmalt redon blau en lo qual ha iiijI figures d omens qui ayden a cavalchar una figura de Reyna sobre .j. cavall."
Primer libre de l'argenteria e joies de la reina Sibília Girona, 1385

"James no tingats per amich
Nulh hom qui us am,
E si l veyets morir de fam
No li n aydets."
Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 166

BRAIDAR, [BRAYDAR] v. n.

Bramar, cridar; i per extensió plorar, lamentar.

"...e apres la serp coria .j. gran leo cridant e braydant e faent gran dol, si que semblave be que li pesas con la serp se n portave lo laonet."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 470 v

BRAIDAR, [BRAYDAR] v. n.

Cridar, plorar, lamentar.

"... que tuyt anaven darrera la senyera e l escut seu, e .x. cavalls a qui hom havia tolta la coa, e tuyt plorant e braydant."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXVIII