Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 3    (26 registres)
veure  Aprés-menjar
veure  Brida (Menjar la ___)
veure  Guardamenjar
veure  Hora de menjar
veure  Menjar
veure  Menjar
veure  Menjar
veure  Menjar
veure  Menjar (Bo a ___)
veure  Menjar (De ___)
veure  Menjar blanc
veure  Menjar d'àngels

APRÉS-MENJAR s.

Temps que segueix el dinar.

V.
aprés-dinar, Dinar (Després ___).

"E lo rey prenga lo ceptre en la ma dreta e lo pom en la ma esquerra e ab la corona al cap vage sse n al palau o sala la qual li sia apparellada per star apres menjar ab los infants fills de reys, nobles, prelats e altres gents sues..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Ordinació de la manera com los reis d'Aragó se faran consegrar...


BRIDA (MENJAR LA ___) fr.

Mastegar el fre, mossegar o moure el cavall el fre entre les dents.

"Quant va deu portar lo cap garcer e apitrat, menyant la brida ab la boca mig closa."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. primer


GUARDAMENJAR s.

Lloc de la casa reial on es guarden les viandes. (?)

"Item un guardamenjar de cuyr ab scriptures."
Inventari del rei Martí 258, f. 87


HORA DE MENJAR

L'hora reglada per al past de cada dia.

"... e que ab lo consell que atrobarien ffosen tornats a mi dissapte prop passat en hora de menjar al loch de Cabanes on jo speraria aquells..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1368, n. 197

"... sabi que Mossen Doscha era en Oscha e de continent tramis li una letra per la qual lo pregava que ell, tots affers lexats, fos lo divendres apres seguent en ora de meniar en Saragoça car jo hi seria en aquella matexa ora."
Lletra de l'infant Joan Al rei Pere del Punyalet, son pare. Saragossa, 30 de novembre de 1365


MENJAR v. a.

Encetar, consumir, gastar, corroure.

"... e havia li lo cranch menjades les goltes e lo nas e cahia li per tot lo cors la lebrosia que tot lo menjava poch a poch..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, I

"Enveja menja les bones costumes, axi com fa lo foch la lenya."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 91 v, col. 2

"Formiga es una menjor que s ffa en la punta de la ma de la mula, la qual li menge de part de dins e menge li fins al viu..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVII

"Si lo cranc menja los labis dell caval, ab sement de caneb sia secat fortment e pux polvorejat subtilment e escampat .ij. veus lo dia tro sia sanat."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212


MENJAR v. a.

Mossegar, rosegar.

"E ades anava menjant un bastonet ab les dents, que tenia en la ma, per fellonia."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCIII

"Los luxuriosos son turmentats per voltors qui incessantment mengen lurs fetges inmortals, los quals apres que son quax menyats tornen renexer;..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.997, lib. terç


MENJAR v. n.

Empassar.

"E menuch tota hora en dejun del pleris. E guart se tota hora de menjar gros."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiiij v, b

"... e donen semblant a les gents que ells facen aspra vida menjant e bevent, e ells menuguen e beuen delicadament e superfluulment."
Llull, Ramon Blanquerna 1, cap. 28

"Temprança menuga com glotonia endura."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"... que no menuguen ensemps ne jaguen, ne les nafres no ls sien guardades, ne adobades, ne alguns no parlen ab ells. E que egualment los do hom a menjar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 9, De batall, f. 235, 3

"... a molts homens fleumatichs fa profit, he mengen molt he digeren be..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. ciij v. Bib. Nac. Madrid


MENJAR s.

Àpat, past.

V.
Sant Soví,ed. Faraudo, p. 57.

"En lo començament del menjar, en lo mig o en la ffi, tempra e ama temprança."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

"Tres coses fan beyla festa: missa sollempna, bon menjar e puys dansar."
Llibre de tres f. 213-a


MENJAR (BO A ___) fr.

Mengívol, comestible.

"Item, que tota persona qui vena ous afollats, que no sien bons a menjar, com los compradors los hauran comprats, que ls deia cambiar e retre ço que costaran... e que los ous sien trencats e gitats."
Llibre de Mostassaf 7; Capítols de revenedors de volateria e d'ous e de casses... Mallorca, 1448


MENJAR (DE ___) loc.

Mengívol, aplicat especialment als fruits de la terra en saó perfecta.

"Dix .D. que la morela es de .iiij. maneres. la .j. es de menjar e les altres no. Mas aquela que es de menjar a grans e fulles e branques e sson en la sabor aspres..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 59, c


MENJAR BLANC un. pluri.

Composició de llet, sucre i farina d'arròs.

"carn de res grassa,
let e los ous,
potatges, brous,
lo menjar blanch
fan molta sanch;

Roig, Jaume Spill 10.120

"Menjar blanch.
Si vols conexer negun menjar blanch com sia cuyt, ages un gresal d aygua freda e mit hi un poch de menjar blanch; si lo menjar blanch se vol afonar, lo dit menjar es cuyt, e si escampa no es cuyt."

Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxviiij, c. Bib. Univ. València


MENJAR D'ÀNGELS un. pluri.

Plat compost de mató o de formatge amb sucre o mel.

"... e dona ho a menyar, e, sino y volies metre sucre al piquar, mit hi de bona mel. E axi matex se ffa del fformatge ffresc e diu hi millor, e anomene s menyar d angels."
Llibre de Sent Soví MS. Bib. Univ. de Barcelona, cap. clviij


torna a dalt