AFAIÇONAR, [AFAYÇONAR] v. intr.

Representar, figurar, imaginar.

"... e afayçonava que la ila de Maylorques tenia tro a .ccc. miles que la volvien en torn..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 47

AFAIÇONAR, [AFFAYÇONAR] v. a.

Donar faiçó o facció; compondre, agençar.

"... en axi que bontat en granea embelleix e afayçona granea en quant la vest de si meteixa; e aço metex fa granea qui embelleix e afayçona bontat..."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 3, cap. 14

"E aquest sarray affayçona ns ho tan be e tan fort, que y haguem a anar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 356

AFAIÇONAT, ADA adj.

Agençat, ada; embellit, ida.

"E encara, tots los membrars, entendres e amars dels sants e de les santes de gloria... tots son afayçonats e illuminats en beutat per lo membrar, entendre e amar de nostra Dona."
Llull, Ramon Llibre de Santa Maria 4, cap. 14

"E si no us anugats d ausir
Com era gint afaysonada
E de bells vestits arresada,
Jo us ho dire b fort grossers mots:"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 317

AMAÇONA s.

Dona guerrera pertanyent a la nació que habita les ribes del riu Thermodon.

V. amazona.

"E no ignore los admirables fets de Pantasilea Reyna de les amaçones en los fets de Troya..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIV

AMOR CONJUGAL

Amor entre esposos.

"E com la dita istoria sie fundada en virtuts de paciencia, obediencia e amor conjugal, e a mi sie cert que entre les altres virtuts vos, senyora, siats dotada d aquestes singularment..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 10

ANCONETÀ s.

Natural d'Ancona.

"E jassia, Senyor, que la galea del papa se continua d adobar... jo trob que a esplegar son adob costaria md. florins e que l pare sant no y montaria cor hage de costum a montar tostemps que per mar vage en galeas d Anconetans..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.743, f. 41) Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 10, reg. 1.743, f. 41 v, § 1, l. 18 (Pere III, 1375/77)

ANCONITÀ, ANA adj.

Relatiu a Ancona, vila italiana amb port sobre l'Adriàtica.

"Depuys bonança
vendra fortuna,
apres la luna
a la gran barcha
ço per la Marcha
anconitana."
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 174; any 1405

APOSTOLICON s.

Sort d'ungüent.

"Sie escalfat apostolicon, que es dit dura confeccio, e sie tocat ab aquel lo sers. Demantinent se n entrara lo sers."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXVIII. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"E puys preneu aquestes coses dejus escrites e ffeu ne unguent. Preneu seu de cabro tres dines, e alum .v. dines, e apostolicon e damanton .v. dines, e cera .v. dines."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXI

ARDIACONAT, [ARDIACHONAT] s.

Dignitat, jurisdicció de l'ardiaca.

"... o altres rendes, deutes e coses qui sien de mossen Nicholau Pujades, canonge de la seu de Barchinona e ardiacha de la mar de la dita Ciutat, axi en nom seu propi com encara de la canongia e ardiachonat..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 19, p. 462

ARRECONAT, ADA adj.

Retirat.

"... car ab prorogacio o licenciament es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones, e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 14, p. 341

ARSERCÓ, [ARSERCON] s.

Atzarcó.

V. asarcó, atzarcó, ezercó, mini.

"... si voletz que sia vermeyl, ajustatz hi mirra e arsercon..."
Tròtula de Mestre Johan 12 a

ARXIDIACONAT, [ARCHIDIACONAT] s.

Dignitat, ofici i districte de l'ardiaca.

"... no pusqua vendrer, ni empenyorar, ni alienar, ni atributar, ni almoynes d algun bisbat, o archidiaconat ni deganat."
Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. xiv