TRESORER, [THRESORER] s.

Oficial reial que custodia i distribueix els fons del tresor.

V. tesaurer.

"E yo dix li: -Senyor, mes haurets a fer, que vos per vostra carta farets manament al thresorer e al maestre portola e a tots los officials... que tot quant yo demanare per mes lletres me sia trames, axi diners com vitoaylles..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCLI

TRESORERA s.

Aquella que rep les rendes d'una comunitat, associació.

"Part aço, tenen a subirana injuria, si dels diners de lurs marits no son guardianes e tresoreres..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"... e axi com tresorera me pensava tenir, donadora, despessegua y guastadora havia conquistada."
Franch, Narcís Corbatxo f. 63

"No res menys has dit que elles han a gran injuria si no son gordianes e tresoreres dels bens de lurs marits; no te n meravells, car ço fan que deuen."
Metge, Bernat Lo Somni 3.660, lib. quart

TRESORERIA s.

Lloc on es guarda i administra el tresor públic, el comunal, abadial.

"Item dix la dite senyora que en la tresoreria del monestir de Banyoles ha dos coffres ferrats antichs ab los mobles seguents..."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

VASVESSOR s.

Aquell qui ocupa el grau inferior dins la noblesa feudal, varvassor.

V. vervessor.

"Barons, axi com son Comtes, Vezcomtes, Vasvessors e comsemblants, e encara altres cavallers simples, qui son vassalls del Princep de aquesta terra, han homens alcuns sots si, per raho dels feus..."
Albert, Pere Costumes Generals de Catalunya XXXVIII

VERVESSOR s.

Varvassor, aquell qui ocupa el grau inferior dins la noblesa feudal.

V. vasvessor.

"... ecceptant los ciutadans honrats de Barçelona, que no vol hi sien entesos, com ja tinguen privilegi de poder portar or e fer actes com los vervessors."
Turell, Gabriel Record 63

VISOR s.

Veedor; testimoni ocular.

"... que per censures ecclesiastiques compellesquen los dits crehedos ecclesiastichs a elegir per la part lur visors, com dit es..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1498

VISORMA s.

Visarma, guisarma.

V. guisarma, visarma, visarma atxa.

"Item una visorma acha, lo tallant e lo pich e acha e la punta feta en manera de visorma bucha... ab lo manech negre cubert de cuyro ab flors de lis, ab vayna de cuyro."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

VOGA SORDA un. pluri.

Acció de vogar sense fer soroll, silenciosament.

"E tantost com los dos lenys armats los hagren descuberts, ab voga sorda tornaren se n a l almirall e digueren li ho."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. LXXXII