REPRENDRE'S v. refl.

Reprotxar-se, censurar-se a si mateix.

"... e per esta cosa se rapras molt lo Rey Pales de so q el ach dit, que no u volgra aver dit en nagune manera."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 122 v

REPRENDRE, [REPREHENDRE] v. a.

Censurar, reptar, criticar.

V. rependre.

"No fa sen qui massa tost repren. No s fa ben tembre qui s cuyta de rependre."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"... reebi ir una letra ab la qual me manats que encontinent partescha per anar a vos, senyor, reprenent me com no son partit..."
Lletra de Pere Becet al rei 5 de maig de 1417. Ed. Martorell, doc. XXX

"... a la fi, mes de força que de grat, ana davant lo Rey e lo Rey lo repres molt, e mostra sa excellencia que l amava de grandissima amor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLIX

"... que si la nau era menys d aquella exarcia, ella navegaria a gran condicio, e l senyor de la nau poria esser repres dels mercaders, e per aquesta rao no y poden res contrastar."
Consolat de Mar tit. XIII, cap. CCXXXVIII

"Que l rey Husias, iatsia que ab devotio se acostas per encensar l altar, fou greument punit e repres per ço com usurpava l ofici qui no pertanyia a ell o a son stament, ans pertanyia als preveres..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Per que appar que rahonablement los pares passats edificaven les grans e assenyalades ciutats per reprendre les males cobejances."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XXII

"Tercerament deus recogitar et esmeginar qui es tu qui vols rependre algun altro o dir alguna cosa et deus pensar et gordar que reprehendras no a l altro no pugues esser repres."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

SOBREPRENDRE, [SOBREPENDRE] v. a.

Sorprendre, atrapar, prendre inopinadament.

"E puys no saberen tornar a la dita ost per los bosquatgies que hi son grans, e la neula que hi jahie, e la nit que ls sobrepres."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra d'Arnau Roger de Pallars a l'infant Alfons (1325) (III, 219)

".. e com Ercules les desconffi e les conqueri per ço com les sobrepres que no s en davan guarda."
MS. 352, f. 106 vº. Bibl. de Catalunya

"-Hora es, dolça dona, nos deura levar del lit, per ço que per ventura la lum del dia no ns hic sobreprena."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III, 976

"... e sobrepres els llits los malvats de passataris, axi que tots n anaren aytal e crema hi galees e lenys que tenien en terra tirats..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXLIX

"... per que s esdeve que ls masquins navegans, con a ells venen, son sobrepresos per tanta dolçor de lur cant, que baxen les veles de lurs naus, e los rems posen alt, e no han cura de navegar..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XXXIII, 10.842

"Als .xxv. jorns haura son signe en peu, e no sera sobrepres per alguns homens."
MS. n. 216, f. lxxviij, b. Bib. Univ. València

"Los juheus principals de Jerusalem appellats phariseus aquells eren sos enemichs e hun dia tingueren consell com lo porien sobrependre per fer lo morir..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 5 v

"... e entraren dintre, e trobaren los dos aymants abrassats, los quals axi soptosament sobrepengueren..."
Decameron jornª 9ª novª 2ª

"E com ell los vae en aquell partit, una nuit per mar e per terra vench los adors e sobrepres los en tal manera que les dites dues galees hach ab la xurma e ab tot."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXIV

SOSPITA (PRENDRE ___) loc.

Sospitar.

"humilitat
no n i viu molta;
a part escolta
molts parlaments;
perdons, covents,
molts ne visita:
prengui sospita
de sa manera."
Roig, Jaume Spill 3.964

SUS (PRENDRE'S ___) fr.

Agafar-se a (alguna cosa).

"Mas Nesquiu de Miralpeix, quant fo d avall pont hon l aygua corria pus fort, lo cavall li caech, e ana s pendre sus a la pila del pont e tench la molt fort abraçada, molt guarnit que era."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXV

TERRA (PRENDRE ___) fr.

Abordar.

"Con la nau hague pres terra
romas uberta en lo port,
isqueren sens nulla guerra
tres no mes... tot hom es mort:"
Cobles de tristor de les Tres Naus catalanes de conserva

"... acordam que mes valia pendre terra a Paguera que en loch algu de la ylla e la raho era aquesta: que la plage era millor a treure los cavalls de les naus e dels uxers que nengunes de les altres."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) lib. III, cap. 10

"E com l almirall hach vista la letra d en Ramon Marquet e d en Berenguer Mallol, ell feu la via de cap Daygua Freda, e de nuyt ell pres terra a les Formigues e aqui dona part a la nuyt."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXXV

TOMB (PRENDRE BELL ___) fr.

Experimentar un canvi favorable, beneficiós.

"Digats que us par dels mogobelhs:
Han pres a vostra juy bell tom,
L aur han convertit en plom
Los cambiadors que sabets,
E si ls deyts: -Senyors que m devetz?
Respondran vos, que bon amor."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 565

ULL PRENDRE v. a.

Embruixar, fetillar.

"Huna, pus vella,
quant fuy donzella
me feu apendre
saber d ullpendre,
de fitillar
e de lliguar;"
Roig, Jaume Spill 6.117

VOLTA (PRENDRE UNA ___) loc.

Prendre una via, una ruta, un camí (terme de nàutica).

"Mas lo notxer ha poder de totes altres coses a fer ab consell dels panesos: de tallar arbres, e tolre de veles, e junyir a veles, e de pendre una volta, e de fer tot ço que pertany a la nau."
Consolat de Mar tit. II, cap. LXI

VOLTA ENRERE (PRENDRE ___) loc.

Retrocedir.

"E l angel, lo qual Balaam no vehia, batia la somera bravament, en tant que ella pres volte en rera,..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII