PALMES (LLEVAR EN ___) fr.

Complaure, donar gust en tot a algú.

"... e fora estada dona de tot ço del lur, he m agueren adorada he levada en palmes."
Metge, Bernat Lo Somni III

PEU (LLEVAR-SE EN ___) loc.

Alçar-se, aixecar-se, posar-se dret.

"Ladonchs volgui m en peu levar,
Ez elha m dix: -Prop me siurets;
Car la malaltia qu avets
Vey que us ha molt aclipsat."
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 730

POLLEGUERA (LLEVAR DE ___) loc.

Referit a una porta, treure-la, fer-la eixir fora de les pollegueres.

"... e a set hores de nit son entrats dins la botiga qui sta davant la travessa de Sant Johan, trencant e levant de polaguera la porta, e son entrats dins la dita botiga e han furtat e robat certes pesses e trossos de drap..."
Llibre de Dades Any 1455. Patrimoni reial de Mallorca

POLS (LLEVAR DE LA ___) fr.

Elevar algú d'un lloc humil o baix a les dignitats, al benestar.

"E quals avis m avien guanyat, ne quals fades me fadaren que aquesta reyna de noblesa a ses propies despeses me llevas de la pols!"
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

RELLEVAR, [RELEVAR] v. a.

Exonerar, descarregar d'un pes, obligació, pena.

"... vajen als lochs dessus dits, ço es, lla on son o s fan los impediments e empatgs de la dita aygua per tornar a rao, dirruir, remoure e rellevar l impediment e empatg qui dessus."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

"E iatsia que io confiu de la vostra savieza e fe, vuy relevar a vosaltres del carrech que volets pendre per mi, car io mateix me n vuyl aver lo affany de secar le m..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 81

"Diu Deu: -... sabeu per que no us he rellevada vostra tribulacio? perque vosaltres dejunar dejuni als homens, mas no davant Deu..."
Ferrer, Vicent Quaresma 67, VI

RELLEVAR, [RELEVAR] v. a.

Suprimir, afranquir.

"... seran fetes especials pregaries a nostre senyor Deu, que per merit e intercessio dels dits beneyts sancts, nos vulle relevar aquestes epidemies e mortalitats que vuy per nostres peccats son en aquesta vila..."
Crida pública a Igualada 25 de gener de 1441

"... tots ajustats en la casa dels fusters de la ciutat de València per rellevar algunes questions e differencies que entre los dits officis e los pintors de retaules e cortiners tots dies se segueixen, fem e ordenam los capitols seguents..."
Capítols ordenats a València el 10 de març de 1484 Protocol de Joan Montfort, Arx. del Col·legi del Patriarca

"... que dema que sera divenres per lo mati, sia feta solemna processo, axi en la ciutat com en les parroquies de fora, en la qual vaja tot hom generalment, grans e pochs, dejunant tots aquells qui sien en edat aquell jorn, e pregant nostre Senyor Deu ab gran devocio, que per la sua misericordia e pietat nos vulla relevar aquesta pestilencia e enfermetat, la qual es en la illa de Malorques."
Crida pública a Mallorca Crida feta per la processó s'ha ordonada per l'epidèmia. Mallorca, 4 de juny de 1388

"E suplicants que fos relevat sagrament de manifestar los blats, o fossen comportats o relevats de pagar imposicio per tant blat com ells e lurs companys pogueren menjar."
Manual de Consells València, 6 d'octubre de 1408

"... que en temps passat lo mestres qui regie les scoles no havie sino quaranta florins de salari de la vila. E ara han ne sexanta, per que seria bo que los vint florins fossen relevats..."
Llibre de Consells de Cervera 25 d'octubre de 1456

"Item ordi cinch quafiços nets, relevat, lo que avien manlevat."
Inventari d'Almenar 1499

RELLEVAR-SE v. refl.

Llevar-se, posar-se en peus.

"E no obstant que fes tot son poder de rellevar se, vanament empero s i treballava, car Curial li stava desus ab la spasa en la ma e si s rellevas lo menaçava de mort."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 18

SETGE (LLEVAR-SE DEL ___) fr.

Retirar-se (l'exèrcit que assetja) sense haver-se apoderat de la plaça.

"De Cleolia, verge romana, volria parlar... la qual, com ensemps ab altres vergens fos donada per rehenas a Porsema, rey dels Toscans qui tenia assatyada Roma, una nit ab ses companyones... passa aquelles nadant a Roma... e restitui les a lurs amichs; per la virtut de la qual meravellat, Porsenna se leva del setge encontinent."
Metge, Bernat Lo Somni 3.120, lib. Quart

SOLLEVAR v. a.

Alçar, aixecar.

"Fa s a les mules una malaltia que dien corn, que vol dir carn affollada e que solleva lo cuyro hi endurahex se axi com a corn."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

SOSLLEVAR, [SOSLEVAR] v. a.

Sollevar, alleugerir.

"... e pastat ab mel e donat a beure ab aygua calent sosleva el vomit e alarge la natura."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 48, d

SOTSLLEVAR, [SOSLEVAR] v. a.

Sollevar, alçar, excitar.

"La medicina amarga e agre e salada, puyn e sosleva e sosmou axi com avem dit..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxiij, a

SUS (LLEVAR ___) fr.

Alçar-se, aixecar-se.

"... e durmint en mon llit, a mi vench en visio un prohom vell, vestit de blanch, qui m dix: -Muntaner, lleva sus, e pensa de fer un libre de les grans maravelles que has vistes..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. I