CALAR v. a.

Embotir, posar dins.

"Salsa d oques en ast o gallines ho capons: mit los dedins alls perbullits parats e pansses e sal dintre la bocha, e cala ho ab un bastonet..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, b. Bib. Univ. València

CALAR v. n.

Baixar, descendir en una escala numèrica de valors, de dimensions, de mesures o pesos.

"Item una pila o march de trenta dos marchs de argent qui cala fins en miga onça."
"Item hun march per a pesar or de setze marchs, envestit de cuyro, que cala fins en mig quart de onza."
Inventari de la casa de la monederia València, 1465

CALAR v.

Amainar, abaixar veles.

"... e aixi com anam la nuyt denant l estol no mudam ne calam, e lexam anar la galea tant com podia anar..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 56

"E quant ach ordenada sa galea, que estiguessen apparaylats, vench lo vent de sobre part de la vela; e al venir del vent crida l comit: -Cala, cala. -E les naus e els lenys que venien entorn de nos foren en gran enbarch e en gran pena de calar."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 57

"mira la stela,
muda la vela,
guarda l mudar
d encapellar,
cala primer
com fa nauxer
ban atentat;"
Roig, Jaume Spill 12.761

CALAR v. intr.

Davallar, baixar.

"E com ell se vae calar la sanch per la cara, si fo escalfat a mal talent no us ho cal dir, que hanch lleo no ves axi exir contra aquells qui mal li haguessen feyt, com ell feu contra aquells."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXV

CALAR-SE v. refl.

Engolir, empassar-se.

"Com se n calas
una gran tassa
ell begue n massa;"
Roig, Jaume Spill 1.550

CALAR-SE v. refl.

Anar-se'n descendint d'una terra alta vers la baixa; baixar de nord a sud en una navegació.

"... reeberen letres del Consols de la vila de Cobliure ab que ls avisaven com la galera d en Bonet havia pres .i. leny de genoveses e que en aquellas mars deffora havia .v. naus de genoveses, les tres armades e duas qui van en Flandes e s devien calar vers aquestes parts."
Novells ardits 13 de juliol de 1454

"E isqueren li los honorables Consellers baix vers lo Prat per tant com lo dit senyor Rey per la riera qui es dassa lo Hospitalet se cala per cassar vers lo stany."
Novells ardits 15 de març de 1455

"... e faeren la via d Estrangol, a d Estrangol calaren se en Calabria e vengren dretament a la Manthea..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CV

CALAR-SE v. refl.

Esmunyir-se, escórrer-se en direcció cap avall.

"E Tancredi, posat que era vell, per una finestra se cala en un jardi sens que no fon vist de nengu..."
Decameron jornª 4ª novª 1ª