ALCORCÍ, [ALCURCI] s.

Escambell, banquet molt baix per posar-hi els peus (DCVB).

"... adoncs es axi com la forma de la nau qui significa major maestria en lo maestre que lo alcurci..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 6, cap. 234

ALCORSÍ, [ALCORCÍ] s.

Seient.

V. Cf. R. Martin, Vocabulista in Arabico.

"E si no guarex ivas obre y hom de mans axi com nos direm: que s asigua lo malalte sobre .I. alcorcí e tinga hom lo cap ab les mans e men lo hom d aqui que vega la humor que va en aval..."
Joan Jacme Alcoatí f. XXXV v, b

ALENCORÍ s.

Lincuri, pedra preciosa.

"Esta pedra es d altra manera appellada alencorí e es trobada als ventrells dels galls de la mar. E qui la porta no sera vençut, aço es cosa provada, ni si la porta en la bocha no haura set."
Lapidari MS n. 216. Bib. Univ. València

ÀNCORA s.

Instrument de ferro amb dos garfis ganxuts o becs que, llançat al fons de l'aigua, assegura les embarcacions a les quals està pres per un cap de corda.

V. àncora de ferro.

"E l rey mana que la seguent mitja nit las galeas levassen las ancoras e que fos fet suaument e ab caylament... com las galeas e las taridas solament se tenian ab una ancora..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVIII

"E nos manam cant vingues a la mija nuyt que les galees levassen les ancores, e que nuyl hom no cridas ayoç, mas en semblant d ayoç que ferissen ab .j. fust en la proa de les tarides e de les galees al levar de la ancora, car bon port hi havia e no havia obs pus d una ancora."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 49

"Pren me n axi / com al patro que n platga
te sa gran nau, / e peus aver castell:
vehent lo cel / esser molt clar e bell,
creu fermament / d un ancora ssats haja."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 1, II

ÀNCORA DE FERRO un. pluri.



V. àncora.

"Item una capce dins la qual ha una divisa de la ancora de ferro."
Inventari del rei Martí 266, f. 87 v

ÀNCORA, [ANCHORA] s.

Met. i en sentit al·legòric i símbol de salut o salvació; tot allò que pot salvar d'un perill; últim recurs que pot esperar hom.

"En apres pense lo malalt com es cosa profitosa e necessaria la sperança. Per que segons sanct Crisostom la esperança es la anchora de nostra salut, fonament de nostra vida, senyal e guia del cami per lo qual van al cel."
Eiximenis, Francesc Art de bé morir cap. iiij

ANCORATGE, [ANCHORATGE] s.

Tribut exigit per ancorar vaixells en un port.

"Item que lo moll sia fet a mar... pero que la Ciutat no y pach alguna cosa del seu mas que y sia posat dret de anchoratge del qual sien pagades les messions qui s faran per lo dit moll."
Novells ardits 25 d'abril de 1439

"Item: que en les Duanes e en los altres lochs del dit Rey de Tuniç e de Bugia sien preses los drets antigament acustumats, axi de torcimanys, ancoratge, de bestays qui descarreguen la roba... com d altres quals que s sien..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica XXIV, XLII

ANTICOR, [ANTIQUOR, ANTICHOR] s.

Cert tumor, malaltia carbonosa del cavall.

"Glanola que a vegades es en los pitz e s agreujada per les humors aqi matex escomangudes e escampades per les cames. Cor assats es veyna al cor e anojosa. Aquesta malautia es appellada universalment antiquor."
Tederic Cirurgia dels cavalls MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 212, f. 97

"E sdeve s que aquella malaltia, o glanola qui es als pits, sta pres del cor, a vegades creix molt fort, per les humors que corren en aquell loch, axi com damunt s ha dit, e no son scampades per les cames. E aquell inflament e aquelles glanoles tornen en postema. E si hom no y acorre tost hi en breu, per aquella postema seria massa agreujat lo cor; e aquella malaltia per dret nom, se deu nomenar antichor."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 21

BALLESTA DE CORN un. pluri.

Enginy que té l'arc de banya.

"Item, ague en P. de Palau .I. balesta que homens de Camarasa avien levada a la barera de Sancta Linia, et dona a los que la avien levada .lx. sous, los quals a meses en comte al senyor rey, per que diu esser la balesta del senyor rey: e la balesta he de torn et de corn, et en aquels tems ere pacada c. morabatins o pus."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 69; Camarasa, any 1295

BANDERA DE CORTER un. pluri.

Bandera de quarter.

V. bandera de quarter, penó de corter, penó de quarter.

"Lo dit dia per ordinacio dels honorables consellers fou liurada per mi, Johan Mayans, una bandera de corter de la Ciutat a n Ffrancesch Çe Lelles, patro de nau."
Novells ardits 14 de setembre de 1463

BATALLA CONCORDADA un. pluri.

Combat prèviament regulat.

"Apres los dix: -Que volrieu mes, entrar en batalla concordada egualment armats a cavall, spasa sens sperons, o sperons sens spasa, e que axi ns haguesseu a combatre?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV

BATALLA DE SOCORS

Militar. Línia de reraguarda, força de reserva, de reforç.

V. socors.

"La derrera batalla de socors regia lo Rey Menador de Persia ab .xx. milia combatents..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXII