ASCONA, [SCONA] s.

Dard o espècie de llança curta que hom tira per ferir a distància.

"... e l almugaver, que l veu venir tot abrivat vers ell, lexa l se acostar e trames li la scona als pits del cavall, si que li n mes be dos palms entre los pits e la espalla..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CIII

BACCONS s.

Nom vulgar del Juniperus oxycedrus, abusivament dit sabina; els baccons, fruits menuts d'aquell arbust, són dits també ginebrons.

"Item medicina provada als ciatichs e remey es aquest que s seguex: Reebet baccons, que es savina .ij. dracmes..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

BASILICON s.

Ungüent supuratiu compost de pega negra, de reïna de pi, de cera groga i d'oli d'oliva.

V. veçalicon.

"E meta hom en l uyl colliri que a nom basilicon..."
Joan Jacme Alcoatí f. xxiiij v, b

BATALLA CONCORDADA un. pluri.

Combat prèviament regulat.

"Apres los dix: -Que volrieu mes, entrar en batalla concordada egualment armats a cavall, spasa sens sperons, o sperons sens spasa, e que axi ns haguesseu a combatre?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXV

BOCONS (A ___) loc.

Boca per avall; bocaterrós.

V. bocons (De a ___).

"E es assats ample, que be n poria exir un hom a bocons..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIV

"... e stant un poch, torna dintre plorant, e, lançant se a bocons sobre lo lit, comensa a fer lo major dol que may dona fahes."
Decameron jornª 8ª novª 10ª

BOCONS (DE A ___) mod.

A bocons, de bocons, de bocaterrosa.

V. bocons (A ___).

"... e mes mans a plorar e gita s de a bocons als peus de l'infant e besa li los peus e les mans."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. LXXII

CANÇONETA, [CANSONETA] s.

Diminutiu de cançó.
Petita cançó de tema lleuger, graciós.

"E apres hagueren menjat, ans que alre fessen, canta algunes cançonetes cascu ana qui a dormir, qui a jugar, e qui a taules."
Decameron jornª 6ª introducció

"Si us volleu despertà
Oireu cansonetes,
La Verge balla son ffill
E diu las tant pulidetes."
Cançoner de Nadal xviij

CAPÇONADA, [CAPSONADA] s.

Cap primer d'una peça de teixit.

"... ço es que si lo cordellat qui s texira sera dese, lo tixador qui l taxira apres que haia donat compliment o acabament, en la capsonada o faxa del cap primer dega posar sis duuytes de llana e apres sis duhites de fill de stopa e no de altre fill."
Crides de Mallorca XXXIV

"... que tals drap o draps qui s trobaran fraudosos... no solament sien tallats per lo mig, mas encara los sia llevada la capçonada en manera que lo dit frau no s puxa per res cometre..."
Capítols de l'ofici dels peraires Mallorca, 1459

CARAMATICON s.

Pols medicamentosa, dita també caraticon, confecció de la farmacopea medieval que la preparava de dues maneres anomenades respectivament major i menor.

"Aquesta polvora es apelada caramaticon major, e val a la malenança que sera en l uyl, e a la leganya veyla, e a la gran dolor..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxxj v, b

CINCONTANER s.

Cinquantener, cap d'una cinquantena.

V. cinquantener.

"E lo dit senyor, per veura quals serian los qui volian seguir, feu fer crida que cascun sincontaner se apertas ab se gent, e axi fou fet, e lo dit S. discorrent los dits cincontaners empra a cascu perticularment..."
Novells ardits 10 d'agost de 1465

COMPTANT, [CONTANT] s.

Diners comptants.

V. pecúnia comptada.

"... distribui y consigna axi los contants que tenia com les porrates dels arrendaments..."
Llibre d'Antiquitats §134

"... m han donada muller, filla d un notari... ab quatre centes cinquanta liures, tres centes de comptants e cent cinquanta en roba..."
Epistolari del segle XV XXXVIII

"Item una caxeta de noguer en que foren atrobats comptants los quals foren comanats a madona Ffrancesca, mare del dit Ffrancesch .xviij. sol .vj. diners."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

COMPUNCIÓ, [COMPUNCCIO, COMPUNCTIO, CONPUNCÇIO] s.

Dolor pregó d'haver ofès Déu.

"... dic que axi fa Jesuchrist, qui ab cert senyal nos apelle. E com? Quan la persona esta en mala vida, e li done compunccio, dient li que isque de aquella mala vida, car stant axi morras e seras dapnat."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer XXXIII

"E deus lo supplicar... que t do gracia de regonexença e clara memoria, verdadera e entegra, de tots tos peccats, e font de vertaderes lagremes, e compunctio e ferm proposit de abstenir te de offendre l daciavant..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.037, tercer punt

"Per Deu represa
ffon e çitada;
tota sglayada,
comoçio
conpuncçio
e resistençia,
erubeçencia
se ach sentida."
Roig, Jaume Spill 10.375