CONCEPCIÓ s.

L'acte de concebre, concebiment.

"Per a la concepcio de la fembra. -En lo mes de mag pren de la fula de la savina e menge n la fembra .iij. o .iiij. ous plens e concebra ab Deu."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CLXXII

"... foren trameses... per .i. correu qui anava cuytat en Roma letres qui s dressaven a nostre sant pare e al bisbe de Barchinona sobre lo fet de la Concepcio de la verge mare de Deu..."
Novells ardits 19 d'octubre de 1452

"E girant se fort humilment vers lo seu glorios Fill, suplica li... se volgues haver misericordiosament envers mi, qui tostemps la havia haude en molt gran devocio, e per reverencia sua creent fermament que la sua concepcio ere stade inmaculada e neta de tota tacca de peccat original..."
Metge, Bernat Lo Somni 1.472, lib. segon

DECEPCIÓ s.

Engany.

"Apres ab gran maldat e decepcio feu principi a sa malicia la mala Viuda."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXCIX

"Verament la ystoria diu que tu, sens tota vergonya, has enganada Medea. Mas aço procehi de flagici e malvestat de la tua decepcio, segons que la ordonança de la ystoria ho recompte..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. III, 926

"Item, que e quantes vegades per fraus, decepcions o mals barats, e axi dels altres cossos qui son contra aquell manament."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.296, tercer punt

DECEPLINA s.

Disciplina, correcció.

"...car yo t promet sens fallir que la cosa per tu començada no passara sens digna deceplina."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXXIII

DECEPTIU, IVA adj.

Que decep, enganyós, enganyador, a.

"...hont donchs per obviar e provehir a les astucies e arteries deceptives e enganyoses del dit billoner, conve donchs que la valua e gruxa de les dites monedes, axi de les grosses com de les menudes, sie vista e entesa..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. IV

DECEPTORI, ÒRIA adj.

Deceptiu, enganyador.

"E de pendre e de retenir diners o altres bens que haia de ioch, ab falsos daus, o per altra manera deceptoria o enganosa."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 339, primer punt, cap. setè

DESENCEPAT, ADA adj.

Desproveït, privat de cep.

"Item, cinch anchores de galees, les tres son ensepades e les dues desensepades; les tres ensepades pesen circa onze quintars e mig e les dues sense sep, circa vuit quintars."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1470

DISCEPCIÓ, [DISCEPTIO] s.

Disputa, discussió.

"Haguda entre ells gran disceptio sobre aço, concordaren ensemps que per tal com yo havia experimentat cascuna natura, fos jutge de la questio..."
Metge, Bernat Lo Somni III

DISCEPTACIÓ, [DISSEPTACIO] s.

Disputació, discussió, debat, contesa.

"E posat los dits greuges fossen evidentment en algun cars derogacions, dels quals o alcun es disseptacio en la dita Cort, no es comprès cas de necessitat, ans tal pot esser exempt."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 9 de gener de 1443

"... que de cascuna parroquia de la Ciutat, hu dels consellers qui han veu en eleccions de bons homens e disceptans de milloria de persones bones per esser jurats e regidors, anassen a la Cambra, e, oida la disceptacio, diguessen lurs vots qual devia romanir e esser scrit e qual no en official..."
Llibre de Memòries València, 1410

DISCEPTAR, [DICEPTAR] v. n.

Disputar, discutir.

"... fique la orella a ço que ells me devien dir, los quals yo vehia diceptar qui parlaria primer."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

DISCIPLINES, [DECEPLINA, DISSIPLINA] s.

Instrument que serveix per assotar.

"En be fort punt / suy entrat en la cetla
D amor qui m bat / ab ses grans dissiplines."
Escrivà, Jaume Cançoner de Saragossa f. 223

"Aportava don Johan Martines de Luna en l escut deceplines d or..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 45

"Moltas disciplinas
Rabreu vos liguat
E sareu d espinas
Apres coronat."
Cançoner de Nadal xv

"E ell, temeros que no vingues en vanagloria, dix que se açotaven ab disciplines e que vestien silici e dejunaven tots dies..."
Ferrer, Vicent Quaresma 120, XLVI

"En be fort punt / suy entrat en la setla
D amor qui m bat / ab ses grans dissiplines"
Escrivà, Jaume Cançoner de Saragossa f. 223

ENCEPAT, ADA adj.

Fixat al cep.

V. cepat, ada.

"Primo, nou bombardes petites de coure, les VIII ab mascles de coure, e la una ab mascle de ferre, totes encepades."
"Item , una cerabatana de coure ab mascle de ferre, encepada."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1484

"Item, que l dit patro aya a donar a la dita nau .v. ancores bones ensepades..."
Contracte de nòlit de la nau "Sancta Maria de Guadalube" Arxiu de Perpinyà; any 1393

"Item ancorra ansapada.....j"
Inventari de la galera "Santa Catalina" MS. 252, Bib. de Catalunya; any 1352

ENCEPEC, [ENSEPECH] s.

Acció i efecte d'ensopegar.

"Vos qui tras mi / devallareu la costa
mos ensepechs / yo us prech que be vejau"
Fenollar, Bernat Qüestió moguda per Mossen Fenollar Jardinet d'orats