Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 6    (63 registres)
veure  Cara (Fer bona ___)
veure  Cara (Fer mala ___)
veure  Cara (No haver ___ per)
veure  Cara (No mirar la ___)
veure  Cara (Tenir ___)
veure  Cara a cara
veure  Cara ab (Tenir ___)
veure  Cara de ferre (Fer la ___)
veure  Carabassa
veure  Carabassa (De ___ fer cistella)
veure  Carabassa salvatge
veure  Carabassar

CARA (FER BONA ___) loc.

Tenir l'aire alegre, fer bon acolliment.

"... mes en per tostemps que ton senyor e marit vindra en casa lo vulles acullir graciosament, dient ab cara alegra e rient: -Senyor meu, ben siats vos vengut, -e tostemps que ell parlara ab tu vulles fer bona cara e alegra."
Consell de bones doctrines que una reina de França donà a una filla sua MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Perque no feu a Curial tanta festa ne tan bona cara com solia, en manera que no s acostaven a Curial, lo qual molt trist anava, sino homens desfavorits..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 141


CARA (FER MALA ___) loc.

Manifestar enuig, despler, fàstic en el semblant.

"... qui seria aquell per presumptuos que fos que l anima e lo cors no li tremolas .xx. voltes lo dia, sol que la majestat vostra li fes mala cara?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXL

"... o per paraules iroses qui fossen entre tu e ell que no vulles murmurar ni parlar en neguna manera ni axi poch fer mala cara ni cessar li la paraula, ni lo seure de la taula, ni lo jaure en son lit."
Consell de bones doctrines que una reina de França donà a una filla sua MS. Acadèmia de Bones Lletres

"... que apres que nostre matrimoni sera acabat e complit, lo teu coratge se convenga de bon grat ab lo meu, axi que en alguna cosa iames no s descovenga ab la mia voluntat... e que no m contrestaras ne m faras mala cara iames."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 175

"Los Ciutadans callaren, e parech que s entristissen.- No y cal, dix lo frare, callar ni fer mala cara, que axi es com yo he dit, sens tot dupte."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 2.243, segona partida, XIV


CARA (NO HAVER ___ PER) fr.

No gosar per por, vergonya, dir o fer alguna cosa.

"...se temia molt que Curial no hauria cara per dir al Duch de Baviera del matrimoni que li havia mogut..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 24


CARA (NO MIRAR LA ___) fr.

Tractar, tenir relació amb algú.

"E axi me comenci encloure en solitut ab proposit de pus may mirar la cara a hom..."
Alberti, Leon Battista Ecathonfila 1.563


CARA (TENIR ___) loc.

Plantar cara, oposar-se, resistir de front contra algú o alguna cosa.

"E dit aço no y gosa tenir mes cara, ana sse n que mes no dix. La Emperadriu lo crida com se n anava, e de vergonya no y gosa tornar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXXXIV

"E quin Ercules te penses que fos aquell? Çertes aquell dur e les forçes grans e vigoroses del qual totes les besties feres an fet loch, que no li an gosat tenir cara."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 234

"e, atrevit / pensant haver defensa,
en contra Amor / li he tenguda cara"

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXXVII; Cants d'Amor

"... malmenats seran cels qui li tendran cara, car de glavi seran ferits, los grans com los gichs..."
Profecia de la guerra de Granada MS. n. 216. Bib. Univ. València


CARA A CARA mod.

En presència, davant d'algú.

"E si aço no us atorga digats li que nos ne parlarem ab ell cara a cara."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 324


CARA AB (TENIR ___) fr.

Resistir a un enemic, a un assaltant.

"E com Tirant veu alli tota la gent ajustada, dix al capdillo: -Senyor, teniu vos aci cara ab aquests tant com poreu, e yo ire la hon dech anar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIX


CARA DE FERRE (FER LA ___) fr.

Saber resistir una contrarietat.

"La terça virtut necessaria al bon ciutada es fortalesa de cor que li faça la cara de ferre a star vigorosament per lo be e profit de la comunitat."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps cap. LIIII

"... e tant li havia son mal lo seny reprovat, que lo peccat li havia feta la cara de ferre, e ja no era hom, mas diable."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps cap. XXV


CARABASSA s.

Fruit del carabasser.

"Item prenets dels caps e de les fulles de les carabasses e picats les ben e fets ne gran quantitat de such..."
Receptari de la Universitat de València f. cxij

"E axi matex ne pren tot dia a molt bon hom que bevent vy que no aura usat, la lengua li torbara tantost tan fort que quan volra dir rabaça dira carabaça, e que axi cau en enbriaguea..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XXXXVI

"Lo menjar blanch de carabasses se fa en aquesta manera, que primerament pendras de aquelles carabasses qui son mes tendres..."
Nola, Robert de Art del coch De menjar blanch de caraba

"no portau taça
ni carabaça,
barça, cerro;
en un porro
aygua beureu,"

Roig, Jaume Spill 947

"Josep, vingut de viatge,
Comensa de reposar,
Lo bordo e la carabasa
Al costat, las, va posar;"

Cançoner de Nadal iij

"... e fareu haver tantes carabaces com poreu, e a cascuna dona o al petit infant (si tantes se n troben) cascun porte e tan altes com les poran portar..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXVIII

"E les viandes son aquestes: cebes, orugua... anedes e carabaçes..."
Salvà, Guillem De temprança per la obra MS. 10.162, f. cviij v. Bib. Nac. Madrid

"Alcaráá son carabaçes.
Dix Galien que les carabaçes son fredes e umides, e, quan es presa l aygua de les rraedures e posat ab l oly rrosat sobre les postemes calentz, guarex les, e, quan es picada la carabaça e feyt fexadura, val a tot logar que ha mester a refredar, per ço cor amorten la calor tempradament..."

Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 60, b


CARABASSA (DE ___ FER CISTELLA) fr.

Manera d'enganyar grosserament.

"Be lo joch juguen
de passa passa:
de carabaça
ne fan sistella,"

Roig, Jaume Spill 5.497


CARABASSA SALVATGE un. pluri.

Bryonia dioica, planta cucurbitàcia (dita també carabassina, carabauna, columbrina, cep blanc, etc.).

"Item polvora de rayu de brionia qui es dita carabaza salvatge..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII


CARABASSAR s.

Lloc sembrat de carabasseres.

"Si l estornell havia seny no faria niu en lo carabaçar."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona


torna a dalt