ALAÇOR s.

Nom arabitzat de la càrtama (carthamus tinctorius, L.), planta composta medicinal dita també safrà bord.

V. alassor, alazflor.

"Item pren una onça de batafaluga... manruvi ventos, dos onçes de lavor de alaçor, tot sia cascat e mes a coure ab aygua..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CCXXI

ALACRÀ s.

Escorpí, aràcnid verinós.

V. escorpí.

"No m asaut d om / qu age us d alacra"
March, Pere Cançoner de Saragossa f. 103, v

"aranya ab tela,
tavà, mustela,
vespa, alacrà,
rabiós ca,"
Roig, Jaume Spill 7.705

"Item ab lo vinagre cuyta e beguda estreny lo ventre, e picada e posada sobre la ferida de l alacra, sana la."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 100; MS. n. 216, f. lxj, a. Bib. Univ. València

ALADA s.



"... e torna u a colar e pren una alada de safra be molt e mescla u ab la desus dita coladura..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CXVIII

ALADERN s.

Arbust ramnaci, sempre verd, exhalant olor de mel, de fruit purgant.

"A y de tals que destrempen tinta de aladern, d aquela ab que los escrivans escriuen, ab lexiu e ab orina d infant, e tinynen ne los cabeils e les seyles e fan les negres."
Tròtula de Mestre Johan 5 b

ALADRE s.

Arada.

"... car Jhesu Xrist dix: ... -Nenguna persona que met la ma al aladre per laurar, si s gira derrere, no es apte de entrar en lo regne celestial."
Ferrer, Vicent Quaresma 42, LIII

"Qui pres l aladre
mira l baladre
restat darrere,
dret solch no spere
ni bon recapte,"
Roig, Jaume Spill 12.433

ALADRE (GIRAR L' ___) fr.



"l aladre gire,
torn al cami
d on m aparti,"
Roig, Jaume Spill 9.584

ALADRIGA s.

Nom del camatimó o cameta de l'aradre.

"Item, cascun dels ditz homens qui trascha ni prena aladrigues del dit bosch o termes del dit bosch, paguen o hagen a paguar de I. aladrigue, obol e aixi segons mes o segons menys."
Ordinacions de la Vall de Querol V, § II, 6

ALADROC, [ALADROCH] s.

Peix menut, seitó.

V. Cf. Alcover, s. v. aladroc, cf. Dicc. Aguiló, s. v. aladroch (v. 1, p. 52), seitó.

"Item ordenaren que gerret axi gros com menut, sardina, moixo, aladroch y alatxa, se vena a raho de deu diners la lliure X d."
Crides de Mallorca XL

ALAFIA s.

Vènia, llicència, perdó.

"Empero en lo present capitol no sien entesos los catius qui vindran ab alafia, e que dins los dits termens los haien retuts o tornats ab alafia."
Capítols e ordinacions fetes per l'ofici de mestre de guaita Mallorca, 1451

ALAIRÍ, [ALHAYRI] s.

Nom arabitzat del violer groc (cheiranthus cheiri, L.), planta de la família de les crucíferes.

V. oli de l'alairí.

"Alhayri es herba que fa les flors de .iij. maneres: blanques e vermelles e groges.
He dix Galiens que la ssua substançia es freda e ssequa, e la ssabor amarga, e escalfa e escura e dona ssimplea, e tol los ssenyals grossos dels ulls."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 56, d

ALALIRI s.

Nom de la viola.

"Sia presa aristologia e pastanagues... alguaravia egresta, manrovio, goma dragani, alaliri blanch..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan LX

ALAMBÍ s.

Alambic.

V. alambic.

"Tot batejat
d aygua manal
e natural,
no de alambi,"
Roig, Jaume Spill 14.836

"Prin mores de barcer verdes, fenoll, pomes, rayms de ullada per eguals parts, acever, sucre candi, e sia mes en un alambi..."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij, b. Bib. Univ. València

"Item un cercoll de ferre; dos almbins de fer aygues."
Inventari del castell de Tous Any 1410