AIDAR, [AYDAR] v.
Ajudar.
V. ajudar.
"... car les vostres agraciades paraules me mostren granea de tanta amor que m obliga en servir e aydar a la senyoria vostra e pendre us en compte de filla..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCVIII
"E per ço que les osts de Catalunya exissen e venguessen aydar pus yvaç e pus coratjosament lo rey Darago feu manament a son fill Namfos..." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXIX
"... e ha dins la dita copa .j. esmalt redon blau en lo qual ha iiijI figures d omens qui ayden a cavalchar una figura de Reyna sobre .j. cavall." Primer libre de l'argenteria e joies de la reina Sibília Girona, 1385
"James no tingats per amich Nulh hom qui us am, E si l veyets morir de fam No li n aydets." Metge, Bernat Llibre de mals amonestaments 166
BRAIDAR, [BRAYDAR] v. n.
Bramar, cridar; i per extensió plorar, lamentar.
"...e apres la serp coria .j. gran leo cridant e braydant e faent gran dol, si que semblave be que li pesas con la serp se n portave lo laonet." Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 470 v
BRAIDAR, [BRAYDAR] v. n.
Cridar, plorar, lamentar.
"... que tuyt anaven darrera la senyera e l escut seu, e .x. cavalls a qui hom havia tolta la coa, e tuyt plorant e braydant." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. XXVIII
| | |