ENCAER, [ENCAHER] s. verbal

Part, acció de parir.

V. encaure.

"... e quan es mesclat ab la molada e l oly rrosat val a les postemes calentz que s fan en les popes apres de l encaher..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, a

"El gra del laurer es en la ssabor agut ab amargor e el trestalla e escura e ssolte la orina e la flor, e, quan es donat a beure ab lo vi, ajude en l encaher de les femnes molt..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, d

"... e quan es mesclat ab la molada e l oly rrosat val a les postemes calentz que s fan en les popes apres de l encaher..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 50, a

"El gra del laurer es en la sabor agut ab amargor... e quan es donat a beure ab lo vi ajude en l encaher de les femnes molt..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, d

ESPAER, [ESPAHER] s.

Espaser, aquell que fa o ven espases i altres armes blanques semblants.

V. espaser.

"Dissapte XII. -Vench devant los honrats concellers... en Ffrancesch Corbera, espaher, demanant venia e perdo als dits concellers en nom de la Ciutat..."
Novells ardits Agost de 1391

"Item, a n Ponz de Castello e per ell a n Jacme Escola, espaer, en paga de .iiij. unçes e .vj. tarins que li eren deguts..."
Llibre de comptes de Pere Boyl 632, Arx. Batll. Gral. de Catalunya

Fitxa Dubtosa ESTRAER-SE, [ESTRAHERSE] v. refl.

Sostreure's, separar-se del que és d'obligació, d'un deure.

"E jassia per los dits us e costum antichs los del dit comu haien acostumat e dejen esser en lo loch on los es assignat... aquells o partida d aquells moltes vegades cessen venen al dit loch, la qual cosa torna e poria tornar en gran dan e diminucio de les dites regalies com si cascuns se n estrahen de venir e aiustar se, per les dites raons, les pesqueres no poran esser ordenades e per conseguent les regalies peririen..."
Capítols del comú de pescadors de l'Albufera València, 10 de juny de 1393. Arx. C. d'A. (reg. 1.905, f. 126)

JAER v. n.

Jaure o jeure en totes les seves significacions.

"On, deym que com la fembra ama son marit per la amor sensual tan solament, que adoncs ama marit que sia bell e jove e honrat e be vestit e qui sia poderos de molt jaer e usar ab ella..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 305

"Moltes coses jahen en cubert per mija de negligents descobridors..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXCV

"Nenguna cosa no comences, ni anar, ni exir, ni entrar,... ni jaer, ni faer que no faces lo senyal de la creu."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. XV v

"E dix el Tabari que el cura alguns homens que eren en ora d esser contreytz ab lo gra del trevol e foren guaritz. E dix Johan que la ssua ssement dona volontat de jaer ab la femna."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 15, a -b

LLAER, [LAER] s.

Lleure.

"... e digats los de part mia que jo ls hire veure al pus tost que yo pore ni n aure laer."
Sant Grasal MS. G. Reixach, f. 4 v

"... que ella una vegada volia haver .j. desig a la sua volentat de Jacob Xalabin: ne nit ne jorn no s esmaginava sino en qual manera ella pendria loch que hagues laer de fer ho."
Història de Jacob Xalabín f. g. j. V

PAER, [PAHER] s.

Magistrat municipal; conseller, cònsol, jurat (de Lleida).

V. paier.

"... lo Rey de Navarra entra en Leyda, lo qual anava al Rey de França, et fonch li fet present per los Senyors de Pahers de quatre parells de pahons et de un carratell de vin blanch."
Villanueva (editor) Còdex MS. de Lleida t. XVI, doc. XI

"Item en P. del Mas, paer de Camarasa en aquel tems, ab los altres paers et ab altres proomens, protestaren ab carta publica a n P. de Palau, batle, que el enantas contra en P. Salendi per dret..."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 171; Camarasa, any 1295

"E sobre aço vinguem a Leyda, e parlam ab los paers e ab los prohomens de la vila, e dixem los que ns ajudassen contra don Ferriç."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 459

PEU (TRAER LO ___) fr.

Fer-se en fora, mostrar-se.

"... ans, pus nit era, no gosaven traer lo peu de la ost, que semblant los era que les pedres fossen homens."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) Cap. CIII

PLAER s.

Sentiment de goig, de satisfacció, experimentat en satisfer una necessitat, complir un deure.

V. plaser.

"... e aqui atroba Jacob Xalabin ab la donzella, los quals com viren Ali Baxa pugats dir si n hagueren gran goig e gran plaer e alegria."
Història de Jacob Xalabín f. l. iiij. V

"E te domini [Venus] sobre les dones e sobre ls minyons, sobre los jugadors e trobados e musichs... sobre los joyells e los horts e totes les coses de plaer e flors."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. bvj v

"... preycaven que ara es temps en que deu regnar esperit de libertat, ço es de fer tot ço que ll cor desiyara, car tot sera plaer de Deus. Axi que si yo vuyll ociure lo Papa o l Rey, o aontar sa muyller et sa fiylla, de tot fare plaer a Deus..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xliij, v

"Perdona a qui t fa greuge si t a feyt plaer."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 96 v, col. 2

"La qual, com sabes que lo Marques hi era, e fos per ell demanada, nulls temps volgue exir de la cambra per ço que Boca de Far no hagues plaer de veure la."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa 2.980, lib. I

PLAER (A TOT VOSTRE ___) loc.

[Fórmula de cortesia].

"... e yo us he dites vilanes e folles paraules, de les quals me penit, e d aci avant so a tot vostre plaer."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 458, primera partida, X

PLAER (SI ___ PRENEU) loc.

Fórmula de cortesia, sinònima de "si us plau".

"Los diners, mossen, si plaer preneu, dat lo al patro, si no be ls haure per Gilo e per Marti Gil, que venen tots jorns."
Epistolari del segle XV XXXVI

PLAER (VENIR EN ___) fr.

Agradar.

"D aqui avant fets ne ço que us vendra en plaer, car no us en entench pus a enujar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. segon, § 88

QUAERN s.

Quadern.

V. casern, coern, qüern, quoern.

"E res no menys faran quaern e memorial dels enantaments dels encarcerats qui en la preson real e comuna del loch on nos present serem, detenguts seran..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Escrivans dels oydors