Recerca - Secció Històrico-Arqueològica
Llibres de matrícula de les insaculacions (llibres de l'ànima) de la ciutat de Barcelona (1498-1713)

Direcció: Eva Serra i Puig

La intenció d’aquest projecte, concebut per a tres anys, és posar a mans dels investigadors d’història de Catalunya dels segles moderns anteriors a la Nova Planta la nòmina de les persones que podien participar i participaven en el sistema electoral municipal de Barcelona a través del sistema d’insaculació; en el cas de Barcelona, introduït el 1498.

Fins ara es disposa de la nòmina dels extrets o elegits com a consellers. Cinc conselleries fins a 1641 i sis conselleries, amb l’obtenció del conseller menestral, d’ençà del 30 de desembre de 1641, sota la pressió social de la conjuntura de la Guerra dels Segadors. Aquesta llista prové del volum primer de les Rúbriques de Bruniquer (Barcelona, 1912) i algunes dades més, del Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní - 1390-1714 (Barcelona, 1892-1975). L’obra de Jaume Vicens i Vives Ferran II i la ciutat de Barcelona: 1479-1516 (Barcelona, 1936-1937) ha estat i segueix sent un punt de partida d’investigació i debat sobre el tema insaculatori. Després, els treballs de Josep Maria Torras i Ribé, de Fernando Sánchez Marcos, de James Amelang, de Joan Lluís Palos, de Núria Florensa o de María Adela Fargas Peñarrocha sobre institucions barcelonines o elits de la ciutat han col·laborat a millorar el coneixement de les oligarquies històriques de Barcelona i els seus vincles amb el poder municipal.

Amb tot, l’estudi del poder municipal i la base social que el sostenia i dels canvis produïts entre 1498 i 1714 encara no disposa de la nòmina del personal amb capacitat electoral. Manca, doncs, una edició completa de les persones insaculades, és a dir, amb drets electorals, no sols pel que fa a la conselleria i el Trentenari sinó també pel que fa al Consell de Cent i als oficis municipals, en la línia dels treballs de J. Cabestany sobre la nòmina de la matrícula de mercaders de Barcelona (DEIMH, 1961 i 1964).

Aquest projecte ha suposat en primer lloc la necessitat de comprovar l’estat de la documentació de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona referent a insaculacions municipals. Inicialment, ha estat un suport informatiu important el treball de Sebastià Riera i Viader «Les fonts municipals del període 1249-1714. Guia d’investigació», Barcelona: Quaderns d’Història, núm. 4 (2001), p. 239-274.

De seguida s’ha pogut observar que els llibres de l’ànima o de matrícula de la ciutat de Barcelona fins a l’any 1626 no començaven a ser documentalment bons i complets. Per tant, ha calgut trobar una base documental substitutòria per a l’etapa 1498-1626. Un treball orientatiu per a trobar aquesta documentació substitutòria ha estat l’obra de Carme Batlle i Maria Teresa Ferrer El «Llibre del Consell» de la ciutat de Barcelona: Segle XIV: les eleccions municipals, Barcelona, CSIC, Institució Milà i Fontanals, Departament d’Estudis Medievals, 2007. Aquest treball utilitza fonamentalment els Registres de Deliberacions
(AHCB, 1B-II).

Actualment aquests registres ja han estat microfilmats i no n’és possible la consulta directa, ja que molts d’ells no són de bona lectura. Com a contrapartida, s’ha tingut la possibilitat de contrastar aquestes deliberacions amb les Bosses de Deliberacions (AHCB, 1C-XIII), és a dir, els esborranys de les primeres. Amb tot, una gestió de l’actual director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, senyor Xavier Tarraubella i Mirabet, feta en nom del projecte aprovat per la Secretaria Científica de l’IEC, permet la consulta directa de les deliberacions, la qual cosa ha facilitat enormement la tasca de buidatge. També, una documentació en part substitutiva i complementària ens prové de material ordenat cronològicament en caixes dins la sèrie 1C-VIII d’insaculacions de l’AHCB, que són documents solts, sovint també esborranys, i no volums correlatius  formalitzats. D’altra banda, en aquestes caixes, també s’hi pot trobar documentació d’insaculació complementària, com decrets, documentació normativa, habilitacions o renúncies, que pot ser objecte de transcripció o de comprovació.

A més d’aquesta tasca de precisió de les unitats arxivístiques, l’equip format pels investigadors Jordi Buyreu, Núria Florensa, Sílvia Jurado, Eduard Martí, Miquel Pérez Latre i Eduard Puig ha iniciat l’elaboració d’una base de dades, adequada per al buidatge previst i encaminada a recollir totes les dades relatives al caràcter de les persones concretes insaculades en funció, si més no, d’una doble ordenació, cronològica i alfabètica. Sobre aquesta base de dades s’ha començat a fer el buidatge de diverses unitats arxivístiques, i en una primera fase s’ha comprovat la bondat de la base de dades i s’ha corregit en funció del material disponible, que conté algunes variacions o canvis segons la documentació i la cronologia.

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

 

Inici

Institució

Coneixement

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics