El Butlletí de l'IEC

L'Institut d'Estudis Catalans, fundat i ampliat per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, segons els acords de la Diputació de Barcelona del 18 de juny de 1907 i del 14 de febrer de 1911, és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte tant l'alta recerca científica com el conreu i la difusió de tots els camps de la cultura catalana. Així ho avala la normativa legal que empara l'existència de la institució, que recull la lletra i l'esperit dels acords fundacionals.

L'Institut és, doncs, l'acadèmia nacional de les terres de parla catalana, àmbit territorial reconegut expressament en el Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre (article 1). La corporació té la seu principal a Barcelona, a l'edifici històric de la Casa de Convalescència, i ha establert seus territorials a Alacant, Castelló, Lleida i Perpinyà. Tot això no és obstacle perquè, ja des dels inicis, l'Institut d'Estudis Catalans assumís una vocació de projecció exterior –l'any 1922 fou admès com a membre de la Unió Acadèmica Internacional– definida amb la voluntat fundacional de "l'obertura al món europeu".

Actualment, l'Institut està estructurat en cinc seccions: la Històrico-Arqueològica, la de Ciències Biològiques, la de Ciències i Tecnologia, la Filològica i la de Filosofia i Ciències Socials, integrades per un total de 122 membres numeraris, 52 d'emèrits i 56 de corresponents. Adscrites a les seccions, l'Institut acull 26 societats filials, amb 8.298 membres registrats.

Les finalitats de la institució són "tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-ne la normativa i vetllar perquè el procés de normalització d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit lingüístic" i, alhora, "contribuir a la planificació, la coordinació, la realització i la difusió de la recerca en les diferents àrees de la ciència i la tecnologia", amb la doble vocació tant de servei a l'alta investigació com de promoció i difusió del coneixement científic. En aquest marc, l'Institut constitueix un referent d'assessorament i consulta ineludible per als poders públics i altres institucions en totes les grans qüestions que afecten la societat dels països de parla catalana.

Entre les tasques de l'Institut, destaca la codificació i normativització de la llengua catalana, com a autoritat màxima en la matèria. Per això elabora i publica el Diccionari de la llengua catalana, del qual apareixerà la segona edició a la primavera de 2007, tot coincidint amb el Centenari. També té com a encàrrec de la Generalitat de Catalunya informar sobre els escuts i les banderes municipals, comarcals i institucionals i sobre la protecció de monuments, entorns i paisatges de valor històric. Una tercera missió que duu a terme amb rigor científic és l'elaboració d'informes sobre l'estat de la recerca a Catalunya. Finalment, l'Institut elabora dictàmens, edita publicacions –és la primera editorial científica en català– i realitza o promou projectes de recerca en els més diversos camps de les ciències i les humanitats.