Joan Massagué (Barcelona, 1953) és doctor en Farmàcia (Bioquímica) per la Universitat de Barcelona. El 1982 es va traslladar a la Universitat de Brown (Rhode Island, EUA) on va descobrir l'estructura del receptor de la insulina. Va exercir la docència com a professor de Bioquímica a la Universitat de Massachusetts i, el 1989, el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York el va contractar per a dirigir el departament de Biologia Cel·lular i Genètica, on és el director del Programa de Biologia i Genètica del Càncer. Joan Massagué és membre de l'IEC i de la Societat Catalana de Biologia i és l'encarregat d'impartir la conferència inaugural del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans.

La seva activitat científica ha destacat en la investigació d'una malaltia tan greu com és el càncer. A principis del segle XXI , creu que anem ben encaminats per a aclarir de manera accelerada els misteris que encara cobreixen moltes de les variants del càncer?

Gràcies als avenços que ha suposat la seqüenciació del genoma humà, a l'èxit de les noves teràpies més específiques (amb medicaments dirigits contra falles concretes del procés tumoral) i, en general, a la convergència de diverses disciplines aplicades en l'eradicació del càncer, jo crec que tenim motius per a sentir-nos raonablement optimistes. Els oncòlegs d'avui en dia estem recollint els fruits de la recerca i de la inversió de dècades dedicades a l'estudi del càncer.

El que hem de tenir clar és que, en tres dècades de recerca en oncologia moderna, hem après aproximadament un 20 % del que necessitem conèixer. La part positiva és que aquest coneixement s'accelera amb el pas del temps i que no tardarem dotze dècades més per a acabar de comprendre les bases genètiques i biològiques del càncer.

Quins són els principals passos a seguir en aquests moments?

Tot i els progressos tan evidents que s'han realitzat en els darrers anys, gràcies, en part, a les noves tecnologies, el que ens cal per a arribar a dominar el càncer és una millor integració entre els investigadors i els experts clínics, però, per sobre de tot, calen actituds socials, culturals i polítiques que facilitin la incorporació de l'ètica científica a la vida quotidiana i als interessos nacionals.

També és molt important que existeixi una col·laboració entre els diferents centres de recerca implicats. Per exemple, el laboratori que m'encarrego de coordinar a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), el Metlab --dedicat a l'estudi de les metàstasis--, ha establert estrets lligams amb el meu laboratori de Nova York, al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center.

Vostè i els equips que lidera –a Nova York i a Barcelona– han concentrat esforços a trobar fàrmacs adients per a lluitar contra les metàstasis. En quina fase estem actualment quant a resultats i en quins tipus de càncers?

L'objectiu més immediat que volem aconseguir és arribar a comprendre com s'originen les metàstasis (que són les responsables de gairebé el 90 % de les morts per càncer) per a desenvolupar nous tractaments contra la malaltia i millorar les expectatives de supervivència dels pacients. Ara per ara, encara coneixem molt poc com es desenvolupen; en canvi, en els darrers anys, hem après molt sobre els mecanismes que formen el tumor inicial.

	"El segle XXI ha de ser el del coneixement i la recerca si volem preservar el nostre món per al futur"

Tot i aquest desconeixement, hem identificat els gens i mecanismes que actuen com a mediadors en la capacitat dels tumors de mama per a formar metàstasi en els òrgans vitals. Amb aquest descobriment, hem pogut donar resposta a preguntes que s'havien formulat durant molt temps i obrir noves línies de recerca en relació amb aquest devastador aspecte del càncer.

El premi Nobel de Química Ernest Rutherford comentava: "Si no tenim diners, s'haurà de pensar". A part de comptar amb els fons necessaris per a investigar, creu que s'estimula suficientment els joves perquè s'interessin per la recerca científica?

Cal estimular més els joves des de l'escola primària, i fer-los veure que l'activitat científica representa el futur dels països avançats. El segle XXI ja no pot ser el segle del creixement industrial i dels serveis, cal que sigui el segle del coneixement i la recerca si volem millorar i preservar el nostre món per a les futures generacions.

Com valora el nivell de la recerca científica catalana en aquests moments?

Catalunya és un poble culte, i un poble culte vol ciència. Per tant, hi ha una voluntat important manifestada en tots els àmbits, ja sigui ciutadà, acadèmic o polític, per a propugnar el desenvolupament científic del país amb l'ambició de situar-lo en primera línia. Hi ha molt camí per fer, però crec que ja l'hem començat a recórrer.

Com a director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, pot avançar-nos un balanç i/o les perspectives més immediates de les tasques de recerca escomeses en aquest primer any de funcionament del centre?

L'Institut de Recerca Biomèdica ha començat operant en tots els fronts: recerca, formació professional i divulgació pública, de manera magnífica. Al cap d'un any d'haver-se formalitzat (i de quatre de fase preparatòria prèvia), l'IRB ja ha incorporat més de vint equips de treball i un total d'unes dues-centes persones.

"És un honor inaugurar el Centenari de l'Institut, ja que els científics estem moralment obligats a comunicar les nostres activitats"

Les tasques de recerca se centren en cinc temàtiques principals: biologia cel·lular i del desenvolupament embrionari; bioquímica i genètica de malalties metabòliques (diabetis) i oncològiques (metàstasi); química farmacològica; biofísica de molècules biològiques, i estudis computacionals i informàtics dels sistemes biològics. Ja s'han iniciat diverses publicacions i col·laboracions amb empreses i diversos programes de doctorat i cicles de conferències internacionals.

Què suposa per a vostè, dotze anys després d'ingressar a l'Institut d'Estudis Catalans com a membre corresponent i amb trenta com a soci de la Societat Catalana de Biologia, intervenir en la sessió inaugural del Centenari de l'Institut?

Un honor immens, i també un sentit de complir amb una obligació. Els científics fem la nostra tasca de recerca gràcies als recursos públics. Per tant, estem moralment obligats a comunicar al públic les realitats, els fracassos, els èxits i les esperances de la nostra activitat científica quan se'n presenta l'ocasió. En aquest cas, aquesta oportunitat és molt especial, i, per tant, em sento especialment privilegiat de poder representar tota la comunitat científica en una efemèride i en un marc tan magnífics.