| Manuel Boix (l'Alcúdia,
              Ribera del Xúquer, 1942) va estudiar a l'Escola
              de Belles Arts Sant Carles de València i va ser un dels
              introductors del nou realisme a la Península, en els ja
              llunyans anys seixanta. Des que l'any
              1980 va rebre el Premi Nacional d'Arts
              Plàstiques, i particularment després d'una
              llarga estada a Nova York, la seva tasca s'ha
              significat en els més diversos camps de la creació:
              pintura --sèries "Acròstic", "Frontissa", "Alfabet", "Escacs"...--,
              il·lustració de llibres --Tirant lo Blanc, La
              serp, el riu; Don Quixot...--, obra
              gràfica,  cartells i, darrerament, escultura.   En què s'ha
            inspirat per crear el cartell commemoratiu del Centenari de l'IEC?   En aquesta obra, l'esperit
            de l'IEC
            hi és materialitzat per una forma femenina idealitzada que,
            pel seu tractament, es pot dir que és una persona onírica
            situada en el Parnàs. Aquesta figura està resolta a
            pinzellades fictícies barrejades en una zona que determina
            en el vermell i el groc, tot recordant, d'alguna
            manera, els colors de la nostra bandera.   Quins són els elements més
                destacables pel que fa a la composició?  
             Si contemplem amb atenció el cartell, a la part superior
              hi apareix un "100", amb una tipografia Futura molt contundent,
              que ha estat fet utilitzant la tècnica del pa d'or.
              Just sota el "100" hi trobem la inscripció "1907-2007",
              que ens situa en el Centenari de l'IEC.
              A la part superior, hi podem localitzar l'anagrama
              clàssic de l'IEC
              i, a la dreta, la retolació oficial de l'Institut. 
 Suposo que per realitzar el cartell és necessari
                conèixer la institució... Sí, és necessari... Hi ha d'haver
              un sentiment d'adhesió amb
              la institució. En el cas de l'IEC,
              he actuat com a professional, ja que es tracta de la meva feina,
              però també li he posat una càrrega emocional
              personal perquè m'identifico
              molt amb l'Institut.
              Per mi, és un dels tres cartells que he fet amb més
              càrrega ideològica.  Com es va documentar per fer aquesta obra?   La veritat és que, tot i fer la meva obra
            des de la més completa llibertat creativa, vaig rebre molta
            informació gràcies a la lectura dels llibres d'història
            de l'IEC
            escrits per Albert Balcells (expresident de la Secció Històrico-Arqueològica
            de l'IEC)
            i també gràcies a una llarga i profitosa conversa que
            vaig tenir amb el vicepresident de l'Institut,
            Antoni Riera. Com li va arribar l'encàrrec? Va ser un encàrrec fet pel president de l'IEC,
            Salvador Giner. Suposo que, entre altres motius, hi devia influir
            que la Carme Gràcia i Beneyto (professora de la Universitat
            de València) pronunciés a l'IEC
            una ponència sobre la meva obra. A més, cal tenir en
            compte que he desenvolupat la meva tasca creativa a Barcelona d'una
            manera continuada des dels anys setanta.         |