El Butlletí de l'IEC

El Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè de l'IEC estudia i analitza els moviments sísmics que es produeixen al Principat

Catalunya és una zona "tranquil·la" pel que fa als sismes, segons els experts en la matèria, ja que des de fa més de cinc-cents anys no es produeix cap terratrèmol d'intensitat gran. El sisme per excel·lència de la nostra història (que se'n tinguin referències) forma part de l'anomenada "crisi olotina", que va culminar amb el terratrèmol de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, amb valors d'intensitat 9 i va devastar, entre molts altres llocs, Castellfollit, la Vall d'en Bas, Girona, Puigcerdà, Ripoll, Camprodon, Besalú i Castelló d'Empúries. Però, tot i la "calma sísmica" de les darreres centúries, la prevenció i l'estudi científic va aconsellar el 1983 crear un centre per a l'estudi dels moviments sísmics: el Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF), fundat per l'IEC amb la doble finalitat de portar un control rigorós de l'activitat sísmica a la zona del Baix Ebre i realitzar una recerca bàsica en sismologia, tant des del punt de vista teòric com instrumental.

El LEGEF va ser pioner en el disseny d'una xarxa sísmica a Catalunya (1981), en la instal·lació d'estacions sísmiques digitals (el 1984 al Baix Ebre i el 1986 a la Cerdanya) i en la instal·lació d'estacions de banda ampla. Gràcies a totes aquestes iniciatives, el LEGEF disposa de dades sísmiques de la màxima qualitat (que també estan al servei de la comunitat científica), que permeten una comprensió més acurada sobre l'ocurrència de terratrèmols i la propagació de les ones sísmiques. El LEGEF ha desenvolupat noves metodologies d'anàlisi dels enregistraments sísmics i ha aprofundit en la comprensió dels fenòmens de ressonància, tant localment com globalment, de la terra. Els resultats de totes aquestes millores i estudis han estat publicats en les principals i més prestigioses revistes de física i geofísica internacionals.

Predicció sísmica
Però, és possible predir els terratrèmols? La predicció sísmica és probabilista, o sigui, que es basa en la previsió de l'evolució d'un sistema físic basat en models físics no lineals. Segons assenyala Antoni M. Correig, director del LEGEF, "actualment s'han realitzat progressos en la predicció sísmica utilitzant les distribucions estadístiques conegudes de l'ocurrència sísmica juntament amb l'anàlisi de l'activitat precursora prèvia (l'augment dels valors d'alguns paràmetres sísmics prèviament definits, com per exemple, l'energia acumulada)". "Tot i això", conclou Correig, "només amb l'estadística, la predicció de sistemes complexos no és possible". En definitiva, és possible predir on i com es produirà un terratrèmol, però el "quan" continuarà sent una incògnita. Molts dels sismes que han tingut lloc a Catalunya han estat provocats per una falla diferent, atès que la baixa velocitat de moviment de les falles existents al Principat (al voltant de 0,01 mm/any de mitjana) fa que les recurrències entre els grans terratrèmols sigui d'uns quants milers d'anys. Si es té en consideració que el registre històric va iniciar-se al voltant del segle xiv , els sistemes de detecció de moviments consideren que algunes falles que actualment no presenten activitat sísmica s'han de mantenir sota estudi, en ser capaces encara de produir sismes.

L'Institut Internacional de Moscou i el Departament de Ciències de la Terra de Trieste (Itàlia) realitzen, a escala internacional, esforços esperançadors, amb un èxit superior al 80 % (molt superior a l'assolit per mitjà de la predicció aleatòria). Segons Correig, "aquests estudis confirmen la necessitat d'aprofundir en l'estudi de l'activitat precursora".

Ressò internacional

Una de les iniciatives en les quals participa el LEGEF i que més ressò internacional ha aconseguit (s'ha publicat un article a la revista EOS el 7 de febrer de 2006) és l'estudi de l'activitat sísmica del Teide. Es tracta d'un sistema automàtic de monitoratge sísmic que, via Internet, envia les dades de cinc estacions sísmiques, instal·lades al voltant del volcà, al Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (que treballa en col·laboració estreta amb el LEGEF). Durant els mesos de durada de la campanya observacional (que calculava el nivell mínim d'energia a intervals de trenta minuts) es va poder detectar amb claredat que un augment sistemàtic del valor mínim de l'energia es resolia en l'aparició d'un terratrèmol. Tal com assenyala Correig, "encara no sabem si aquest comportament és universal, i no es pot descartar la possibilitat que l'ocurrència de terratrèmols pugui disparar una erupció volcànica. Els resultats són engrescadors i ens suggereixen les línies d'investigació futures". La predicció acurada dels terratrèmols segueix, ara per ara, en el camp de la ciència-ficció.