| Finestra oberta | ||||
"Finestra oberta" vol afavorir la participació de tota la comunitat virtual de l'IEC i les seves seccions i societats filials. Podeu enviar les informacions i opinions que vulgueu compartir a comunicacio@iecat.net
Col·laboració de Dolors Bramon, membre corresponent de l'IEC i professora de Filologia Àrab, del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona
La publicació de caricatures de Mahoma ha generat dos tipus de polèmica. La representació del profeta de l'islam com a terrorista ha ofès a musulmans i altres que desitgem respecte per les creences alienes. Les reaccions han estat exagerades per una i altra banda: assalts a ambaixades, manifestacions, amenaces, morts i manipulació per un cantó i exhibicionisme de llibertat d'expressió, també manipulat, per l'altre. La segona vessant gira al voltant de si les representacions de figures humanes o d'animals són prohibides o no per l'Alcorà. En la cultura àrab no hi havia tradició de retrat ni d'estàtues, però magnífiques miniatures perses, mongols i otomanes, que representen Mahoma (amb tota la fisonomia, amb la cara en blanc o coberta amb un vel) i altres personatges bíblics i alcorànics desmenteixen aquesta suposició. Els qui defensen la prohibició parteixen d'una aleia de la sura al-Ma'idah (Alcorà 5, 92/90) que diu: "Creients! El vi, els jocs d'atzar, les pedres erectes i les fletxes endevinatòries són abominacions de Satanàs. Eviteu-les! Potser sereu els benaurats". Altres traductors interpreten com "ídols" o també "pedres d'altar" el que en aquest fragment al·ludeix més concretament a les pedres sagrades dels antics semites que les consideraven estatge d'algun déu. D'aquí n'ha derivat la paraula betil, (de bet , "habitatge", seguit de la denominació del déu corresponent) i els noms de poblacions-santuari com Betlem, Betel o Betsaida. Tant de bo que tot aquest rebombori inútil almenys hagi servit per conèixer millor l'islam! P.S: La professora Bramon va obrir el debat Islam, civilització i democràcia , celebrat el passat 15 de novembre en el transcurs d'un ple extraordinari de l'IEC.
Col·laboració de Màrius Foz i Sala, President de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC
La pèrdua del doctor Egozcue La Secció de Ciències Biològiques, en un breu període de temps, ha estat colpida novament per la pèrdua d´un dels seus membres més il·lustres. El traspàs de Josep Egozcue i Cuixart, en plena maduresa i quan la seva activitat acadèmica, científica i universitària estava plena de realitzacions i de projectes ha estat una pèrdua molt dura per al país, la comunitat universitària i la nostra Institució. En el Dr. Josep Egozcue es donaven les condicions ideals per a formar part de la branca biomèdica de la nostra Institució. Metge com a professió, genetista i expert en reproducció humana com a dedicació fonamental de recerca i Catedràtic de Biologia cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona com a perfil universitari. S´esforçà amb valentia i persistència perquè els resultats de la seva recerca s´apliquessin en benefici de les persones que ho necessitaven, lluitant sempre amb fermesa contra barreres legals obsoletes que ho impedien. El freqüent tracte personal que he tingut
al llarg dels anys amb el doctor Egozcue en l´àmbit
universitari i acadèmic ha estat per a mi molt enriquidor,
no solament des del punt de vista científic sinó també en
el vessant humà. La seva cordialitat i energia eren contagioses
i la seva valentia en el moment d´afrontar la darrera malaltia
va ser autènticament modèlica. Hem perdut un membre
molt il·lustre i estimat de l´IEC. Ens queda, però,
el record, la molt valuosa tasca realitzada i el model d´una
trajectòria vital exemplar.
Llegiu l'article 'Egozcue, un gran universitario'
publicat a La Vanguardia:
L'IEC col·laborarà amb la Fundació Catalana per a la Recerca per aconseguir que l'Euroscience Open Forum se celebri a Barcelona L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) col·laborarà amb la Fundació Catalana per a la Recerca per aconseguir que l'Euroscience Open Forum (ESOF) se celebri a Barcelona el proper 2008. L'IEC posarà a disposició de la Fundació l'edifici de la Casa de la Convalescència (la seu de la institució) així com els elements organitzatius necessaris perquè la capital catalana sigui la seu de la tercera edició de l'ESOF
|
