Segons Oriol Homs, la gent no té confiança en el futur, en part, pel bombardeig dels mitjans	IEC

Des de fa mesos, institucions, empreses i mitjans es pregunten constantment sobre les causes i els efectes de la crisi econòmica actual. Per aquest motiu, i amb l’objectiu d’intentar trobar-hi respostes, la Societat Catalana d’Economia, filial de l’IEC, ha organitzat el cicle de conferències «Cap on ens porta la crisi?», en què s’analitzarà des d’una perspectiva sòlida i rigorosa l’evolució dels paràmetres en què previsiblement es desenvoluparan, tant el conjunt de les economies dels països com la situació de les famílies i empreses.

L’encarregat d’encetar aquest cicle ha estat el professor de l’escola de negocis IESE Alfred Pastor, amb la conferència «Podem sortir de la crisi sense els països emergents?». El seguiran Jordi Gual, amb «Lliçons de la crisi: economia productiva vs. economia financera»; Francisco Pérez, amb «La crisi i les economies de l’arc mediterrani»; Guillem López i Casasnovas, amb «El redisseny de la política social en una etapa de crisi econòmica», i finalment, Joan Rovira tancarà el cicle amb una reflexió sobre els escenaris d’ajust de l’economia catalana enfront de la crisi.

La primera d’aquestes conferències, celebrada el 16 de febrer, ha estat organitzada conjuntament per la Societat Catalana d’Economia (SCE) i l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), ja que, segons el president de la SCE i professor d’ESADE, Pere Puig, «la crisi no té una única dimensió. És un tema que ens preocupa a tots, té una faceta econòmica però també social, com el canvi d’hàbits forçat que estem vivint». Puig es refereix al fet que les famílies i les empreses, durament afectades per la crisi, ara es veuen obligades a estalviar i a ajornar tot el que sigui ajornable. «Els temps d’incertesa que ens esperen aconsellen que siguem cautelosos i sobretot que siguem nosaltres els que vetllem per nosaltres mateixos», afirma l’economista.

Segons el president de l’Associació Catalana de Sociologia, Oriol Homs, «hi ha una evident contenció de la despesa i de la inversió perquè la gent no té confiança en el futur, en part perquè els mitjans de comunicació ens han bombardejat dient que demà serà encara pitjor».

	Amb la crisi, tothom s'ha vist obligat a estalviar	IEC

Temps de canvi
Per a Oriol Homs, aquesta crisi marca la fi del segle XX, la fi d’un model de societat postindustrial. «Hem de fer una regulació mundial que ens orienti cap on hem d’anar. El G7, de moment, sembla que no ho sap.» Així mateix, el president de l’ACS creu que hi ha d’haver un canvi de valors en la presa de consciència pel medi ambient i el canvi climàtic. «Hem d’anar cap a una cultura amb menys consum de CO2, una societat menys consumista i amb un replantejament d’alguns eixos d’aquest consum. Hem d’aprendre la lliçó. No sé si la gent se’n recordarà i ho tindrà present quan les coses tornin a anar bé.»

Per la seva banda, Pere Puig creu que «hi ha un problema evident de malbaratament, també del temps. Hauríem de començar a apostar per aquelles coses que no són de rabiós consum immediat». Per al professor d’ESADE s’acosten tres o quatre anys de dificultats serioses, de poc creixement, una situació fins ara nova. «No ens reajustarem per mecanisme espontani, però tenim opcions, les hem d’estudiar i no confiar que ho farà el poderós estat. La gent s’ha de preparar per a un món que serà diferent», assegura.

En aquest nou món, en què les coses ja estan canviant, s’està reduint «l’efecte crida» de la immigració. Molts llatinoamericans —sobretot equatorians i bolivians— tornen al seus països d’origen; més que no pas els nord-africans. Una altra de les conseqüències d’aquesta crisi és l’augment del nombre de dones que volen treballar per tal de poder sostenir les economies familiars. Torna, de fet, el concepte de solidaritat familiar, és a dir, hi ha famílies en què tothom viu de la pensió del avis, i per tant, ara se’ls cuida entre tots. Tot i això, Homs recorda que la família ha anat canviant, ara hi ha moltes més persones solteres, famílies monoparentals, i la capacitat de resistència és menor, per la qual cosa «s’hauran de desplegar més mesures de suport a les famílies». Així mateix, preveu més conflictivitat social en el futur. «Està per veure si aconseguirem fórmules imaginatives per a mantenir la cohesió social.» I pel que fa a l’atur, el president de l’Associació Catalana de Sociologia creu que s’han d’aplicar mesures de xoc amb canvis estructurals al més aviat possible, si no «ens menjarem el superàvit de la Seguretat Social sense augmentar la productivitat».

Oriol Homs afirma que a partir d’ara els joves invertiran molt en educació. «La gent s’adona que s’ha d’espavilar i per això hi ha molta demanda de formació. Els millors llocs de treball seran ocupats pels joves, ja que quan s’acabi la crisi, més que la creació neta d’ocupació, el que hi haurà serà la necessitat de cobrir la feina d’aquells que es jubilaran, que en seran molts en els propers anys.

Puig creu que la crisi també ens pot portar a la innovació

Per tant, hem d’assolir tres etapes: la primera, aturar el cop; la segona, veure com ens en sortim, i la tercera, mirar de no generar tensions amb els que s’enquistin en la marginació».

No obstant les dificultats que vindran, el president de la Societat Catalana d’Economia, Pere Puig, no creu que aquest hagi de ser un cicle trist. «Serà un cicle amb tons dramàtics, però la crisi també ens pot portar coses bones, potser innovem tots. No tenim raó per quedar-nos marginats. Als Estats Units i a Europa tenim les millors universitats, és només qüestió de confiar en aquestes forces.» Puig creu, senzillament, que «la pel·lícula, per a Espanya, s’ha de tornar a rodar». Així mateix, assegura que tornen a estar en voga els vells valors, com l’estalvi i l’esforç, i que ja no és possible tirar endavant confiant-ho tot a crèdit. «Ens pensàvem que érem el sostre del món i hem gastat massa recursos. Ara ens toca purgar.»

El president de la Societat Catalana d’Economia pensa que s’ha de fer el salt amb el talent i no amb les finances. «És el moment de la raó, de revisar tot el que s’ha fet, de situar-se de manera realista i de tornar a ser productius. La demanda ha caigut, però quan puguem, hem de vendre i hem de produir.»