Quin és l'objectiu principal del simposi?

Són diversos i tots crucials. Fins i tot sense entrar en la qüestió de la plena sobirania política, que alguns territoris de l'àmbit lingüístic català reclamen, els reptes que es presenten al ple ús de la llengua són molts. En primer lloc, el català no funciona com a «llengua pròpia» de tot el domini: només a Catalunya --i en menor grau a les Illes Balears i al País Valencià-- ha fet avenços legals. De tota manera, en la pràctica quotidiana, arreu dels Països Catalans hi ha entrebancs seriosos a l'aplicació d'aquest principi. Hi ha instàncies que es mostren sovint impermeables a l'ús normal de la llengua pròpia: l'Administració de l'Estat, la justícia, l'Administració militar, les empreses multinacionals, la indústria i la distribució cinematogràfiques, etc. També és una circumstància nova, que requereix una actuació pública, el fort increment del flux immigratori.

Si no fos una qüestió tan delicada, perquè fàcilment pot ferir susceptibilitats, contestaríem a aquesta suposició amb un exabrupte o dient que això només són falòrnies. En primer lloc, la llei --començant per l'Estatut-- empara amb fermesa l'ús del castellà i els drets lingüístics dels castellanoparlants. En segon lloc, la pràctica quotidiana ens demostra constantment que l'ús públic i privat del castellà no sols és present arreu i respectat, sinó que sovint «es desborda». En tercer lloc, la prevalença del català en certs marcs (per exemple a l'escola) no és pas per a restringir o eliminar l'ús del castellà, sinó per fer justament igualitari l'ús d'ambdós idiomes. Encara ara, un dels objectius socials més apressants és aconseguir que el col·lectiu castellanoparlant esdevingui plenament capacitat en les dues llengües oficials, per a superar la situació actual, en què els únics que dominen plenament els dos idiomes són els catalanoparlants.

Com s'ha articulat el simposi per a fer un retrat global de la situació de la llengua catalana?

El simposi s'estructura en cinc sessions. En la primera es presenten, com a punt de partida, les dades sociolingüístiques i, tot seguit, s'aborda el fenomen del contacte de llengües i el de la immigració; tanca aquesta sessió un panorama de l'ús oficial i les aplicacions que té. La segona sessió és dedicada a l'àmbit educatiu en els diversos nivells: l'educació primària, l'educació secundària i la universitat i la recerca. La tercera sessió se centra en tres grans àmbits: els mitjans de comunicació i les noves tecnologies, els llibres i les indústries culturals, i el món socioeconòmic i associatiu. La quarta sessió, ja fora dels àmbits d'ús social del català, s'obre amb una ponència d'abast general sobre els factors que defineixen la comunitat lingüística catalana i, tot seguit, dues ponències sobre normativització: la funció de l'IEC, unitat i variació; onomàstica, lexicografia i terminologia. Finalment, la cinquena sessió completa la panoràmica interna del simposi, amb una visió global sobre el món plurilingüe, i es clou amb una taula rodona sobre l'ús lingüístic interpersonal en els quatre grans territoris (Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Catalunya del Nord).

El català és una llengua codificada i normativitzada. Però, què cal per a aconseguir d'estendre'n l'ús a més sectors de la societat?

Són dues qüestions diferents. És molt important que el català sigui una llengua plenament codificada, estandarditzada. Això facilita la propagació d'un model lingüístic de referència que serveix per a l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació. Quant a l'extensió social de l'ús, depèn d'una política de normalització lingüística adequada i eficaç, que pugui arribar a tots els sectors de la nostra societat.

El català ja fa anys que té una àmplia presència a les escoles, però sembla que està clarament en retrocés al carrer. Què causa aquest fet i com es pot evitar?

Certament, el català està en retrocés als carrers de les grans ciutats, però també ho està el castellà. En definitiva, la reducció en l'ús del català en una societat globalitzada com la nostra és un fenomen complex i contradictori. En primer lloc, aquesta impressió pot ser fluctuant, variable: de la mateixa manera que tots els catalanoparlants habituals s'expressen fluidament en castellà, actualment els joves castellanoparlants habituals s'expressen cada vegada més fluidament en català, gràcies a l'escola. Això vol dir que la gent escolaritzada de menys de trenta anys ha adquirit més competència en les quatre habilitats lingüístiques (comprensió, parla, lectura, escriptura) en tots dos idiomes. D'altra banda, en aquests moments, a casa nostra, amb el català i el castellà hi conviuen altres llengües, fins al punt que avui dia la «reducció» en l'ús del català no es correspon automàticament amb una «expansió» en l'ús del castellà. Finalment, la presència pública del català (rètols, avisos, serveis públics, ràdio, televisió, etc.), fins i tot en barris on només és indiciària, és un incentiu social que, sens dubte, pot eixamplar-ne o consolidar-ne l'ús.

La immigració, és un repte o una oportunitat per a la nostra llengua?

Estrictament parlant, ni una cosa ni l'altra, perquè la sort de la llengua no depèn dels immigrats, sinó de nosaltres, els catalanoparlants. Ara, si aconseguim que el català sigui una veritable llengua d'acollida, eixamplarem i enfortirem la convivència lingüística, que a Catalunya ha estat prevalent al llarg de la història.

Quin paper hi han de tenir els mitjans de comunicació?

Els mitjans de comunicació, sobretot els audiovisuals, són uns poderosos factors de cohesió social. Limitant-nos al cas més estudiat, el de Catalunya, val a dir que aquesta cohesió social l'han impulsada tant els mitjans d'expressió catalana com els d'expressió castellana, cosa que no s'ha esdevingut sempre així en altres indrets dels Països Catalans. Però també és cert que algunes vegades els mitjans d'expressió castellana es manifesten poc sensibles o permeables a idees i sentiments catalanistes, compartits per amplis sectors de la comunitat, i això és una font de conflictes que posa en perill la convivència. Però això ja ens porta a un altre debat polític.