ALINS, Sant Quiri

Renom: Alins, Sant Quirze; Alins, Sant Quir
Municipi
: Alins
Agregat  o lloc
: -
Comarca
: Pallars Sobirà
Època
: segle xi
Acta de consagració
: no se’n coneix
Categoria eclesiàstica
: castellera 
Bisbat
: Urgell

Coordenades: Longitud 01º 18’ 59” Latitud 42º 32’ 40”
Coordenades UTM
: 3622  47119

Notícies històriques

No conservem notícies que ens indiquin que aquesta església fos la capella de la força d’Alins manada destruir l’any 1513 pel duc de Cardona. A l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell es fa referència a «(...) ipsas parrochias de valle Tirbiense... sive Helinsi (...)», que hem de suposar que es refereix a l’església de la força, fos o no l’actual capella de Sant Quiri. Malgrat això, la situació geogràfica de Sant Quiri ens inclina a pensar que aquesta havia de ser l’església de la fortalesa.
Per la visita pastoral de 1758 sabem que era una capella que complia les condicions necessàries per realitzar-hi culte i que tenia 39 lliures de renda. L’any 1845, Pascual Madoz escriu que l’ermita de San Quirce estava situada al sud del poble d’Alins i a un quart d’hora de camí. En el pla parroquial de 1904 es diu que encara era oberta al culte. Després d’aquesta data, probablement degut a la guerra civil, fou abandonada i, posteriorment, restaurada a la dècada dels vuitanta.

Descripció de l’edifici

Sant Quiri d’Alins és un edifici de nau rectangular amb absis semicircular a la capçalera, amb una nau que mesura 8,90 m de llargada per 4,80 m d’aplada, i un absis de 2,80 m de profunditat per 3,60 m de llum. El seu interior és cobert amb encavallades de fusta i volta de quart d’esfera a la part absidal. Per la part exterior, la coberta en ambdós espais és resolta amb lloses de pissarra. Un arc triomfal, de perfil rodó i dibuixat amb dovelles radials, separa els dos àmbits de l’església. Del paviment medieval de la nau, no en resten vestigis i actualment és de terra premuda.

Vista del conjunt des del nord

Vista de l'interior vers llevant


A l’exterior, la part més interessant d’aquesta església és la zona de l’absis, presidida per una finestra ressaltada per un arc de mig punt fet amb dovelles fins l’inici de l’arc. Sota el ràfec del teulat, hom hi troba un rústec fris d’arcuacions cegues amb unes petites mènsules fetes amb pedres verticals. Per dissort, d’aquest repertori ornamental tant sols el de la vessant nord de l’absis és l’original romànic. 

Detall de la finestra de l'absis


En el mur de tramuntana hom hi troba la porta. A l’igual que la finestra, és d’arc de mig punt remarcat per una successió de pedres disposades radialment fins la línia d’impostes. L’entrada en el mur nord i no en la paret sud, com és propi en les  construccions del segle xi, és degut a l’abrupte orografia del terreny a la part meridional de l’església.

Vista de la porta del mur nord


L’aparell constructiu original queda ben diferenciat d’aquell que configura tota la part consolidada i restaurada. El primitiu està format per pedres llosenques de diferents mides col·locades en filades que tendeixen a l’horitzontalitat. Aquesta disposició de les pedres s’observa molt més compacta en la zona dels angles dels murs sud-oest i nord-oest. La part refeta es diferencia amb una altra tonalitat, per bé que pretén seguir el mateix tipus i disposició del parament romànic. En els tres murs de l’edifici resten sengles testimonis dels forats de bastida. 
Pel que fa al mur oest, hi ha una obertura rectangular que ocupa bona part de la zona restaurada, per bé que el seu basament és encara l’original.  

Restauracions

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Estat actual

Església conservada i restaurada.

Bibliografia

Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).