Notícies

Pedagogia, ara - 13 juliol 2017  

Martí Teixidó articula, en aquest breu assaig, els principis estables de la pedagogia, i per no reduir-la a teoria, la situa en la societat catalana i en el temps present. L’autor analitza, amb una perspectiva sistèmica, vint-i-un temes sobre pedagogia que preocupen la societat actual, classificats en cinc categories ―principis, tensions, referents, accions i cultura―, i complementa aquesta anàlisi amb un plantejament argumentat sobre algunes qüestions que cal tenir en compte i amb propostes per a dinamitzar l’acció escolar.

La pedagogia és una qüestió que afecta tots els ciutadans i «és molt present en la vida pública de Catalunya», afirma Teixidó, i potser per aquest motiu tothom en parla i, a hores d’ara, «pateix un gran desprestigi». «El model escolar actual és ineficaç perquè ha aplicat reformes parcials», afirma l’autor, que defensa el valor de la pedagogia a l’escola, a la família i a la societat, i en reclama més presència als mitjans de comunicació.

L’objectiu de Pedagogia, ara és que mestres i professors «es puguin fer un mapa mental clar per a establir una bona relació educativa amb els infants i joves i organitzar les situacions d’aprenentatge amb ciència pedagògica», atès que, si bé «hi ha principis i reflexions fonamentades, les decisions i accions han de ser consistents internament i coherents amb la realitat».


Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans - 13 juliol 2017  

Els territoris de llengua i cultura catalanes tenen una vasta tradició ornitològica. Amb aquesta obra, acabada de publicar per la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, es fa arribar a les persones interessades en l’ornitologia el gran llegat històric de l’ornitonímia catalana. La nomenclatura binomial aplicada a les ciències naturals ―el nom científic, que és en llatí, i el vulgar― és una eina molt preuada pels investigadors i aficionats, perquè permet l’intercanvi d’informació relativa a les espècies de manera estandarditzada i n’evita ambigüitats. El Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, que ha considerat cinc-cents quinze tàxons, té l’objectiu de familiaritzar els ornitòlegs amb la nomenclatura científica aplicada als ocells.

L’obra d’Enric Ortega apropa la fauna ornitològica dels territoris de llengua i cultura catalanes tant als científics professionals com als aficionats, i aporta un gra de sorra al reconeixement de les llengües clàssiques i a la preservació d’un dels grans tresors lèxics de la llengua catalana. Tal com explica en el pròleg Jacint Nadal Puigdefàbregas, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, «aquesta obra, a part d’ensenyar-nos l’origen de molts noms utilitzats en ornitologia, ens ajuda a comprendre aquesta època antiga».


Glossari català de numismàtica (amb totes les poblacions emissores) - 15 juny 2017  

El Glossari català de numismàtica és «un llibre dual que constitueix una atractiva galàxia de coneixements on s’interrelaciona un ric lèxic numismàtic amb les poblacions urbanes emissores de moneda i que esdevé una eina de consulta bàsica». Ho afirma Immaculada Socias, professora emèrita de la Universitat de Barcelona, en el pròleg d’aquesta obra de Miquel Crusafont, que acaba de publicar la Societat Catalana de Numismàtica (SCEN), filial de l’IEC. És el primer diccionari català de numismàtica, tot i que va més enllà de ser un simple repertori de paraules sobre l’estudi de la moneda amb les definicions respectives, atès que proporciona informació complementària que pot ser especialment útil per als numismàtics.

Conté, d’una banda, sis-centes cinquanta entrades, una per cada moneda, i cadascuna està contextualitzada històricament i relacionada amb fonts documentals primàries de l’època en què va ser encunyada. També inclou unes altres tres mil entrades que aporten dades sobre les poblacions emissores de l’antiga Corona catalanoaragonesa i dels Països Catalans ―incloent-hi països i sobirans―, artistes i gravadors, mestres de seca, tresors i troballes monetàries. El text està il·lustrat i s’hi han inclòs alguns elements de cartografia, com el complex mosaic de l’Occitània catalana.

El llibre de Crusafont abasta tres grans grups temàtics: el lèxic numismàtic, és a dir, els mots específics de l’ofici de la monederia i el vocabulari necessari per a l’estudi i la interpretació de la història de la moneda i la medalla; la història monetària de les poblacions catalanes ―els municipis que van encunyar o editar en algun moment monedes, bitllets, gitons o medalles, i quin tipus de peces van emetre―, i, finalment, temes complementaris de la història de la moneda ―actors en la fabricació i el gravat, i institucions que han treballat o treballen en aquesta especialitat.

A més, el text està il·lustrat i fa referència a poblacions o centres urbans de l’antiga Corona catalanoaragonesa i dels Països Catalans.


Atles ornitonímic de les Illes Balears - 2 juny 2017  

La feina del tàndem format per l’ornitòleg Antoni Mestre i l’especialista en onomàstica i dialectologia, i membre corresponent de la Secció Filològica, Cosme Aguiló, ha desembocat en un treball original i exhaustiu, que, tal com afirma el dialectòleg Joan Veny, membre de la Secció Filològica, en el pròleg de l’obra: «ha de marcar una fita memorable en els annals de la geolingüística catalana i romànica». L’obra ofereix una completa nòmina dels noms d’ocells de totes les Balears, molts dels quals eren desconeguts fins al moment, i és el primer recull fet fins ara d’aquestes característiques.

La metodologia va consistir en la recoŀlecció de dades, feta sempre sobre el terreny i amb persones coneixedores de les aus de més de seixanta anys —caçadors, mariners, pagesos—, i els resultats es presenten en mapes puntuals de símbols. La cartografia va acompanyada d’un comentari on s’analitza cada mot, l’ètim corresponent, la motivació, el suport documental, la relació interinsular en el cas dels noms d’algunes espècies, i la comparació amb els noms en altres llengües, entre altres aspectes.

En total, s’han cartografiat 148 espècies i dues subespècies amb denominacions populars, la qual cosa es tradueix en 1.903 noms, tot i que, sovint, la diversitat lingüística només afecta la fonètica o la morfologia.

L’obra ha estat publicada per l’IEC, juntament amb la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears i l’Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears.


Totes les notícies

Articles

Moda, gènere i consum (Joan Jiménez Gómez )

Tot i que en les societats modernes occidentals els mons de la vida quotidiana, com són el treball, la família o l’escola, semblen cada vegada més igualitaris, encara es pot observar com s’organitzen sobre la base de confins que separen homes i dones. En aquest sentit, que moltes de les diferències que han marcat el desenvolupament del consum modern hagin estat debilitades i transformades no significa que les sancions, tant morals com socials, que s’apliquen als consumidors segons la seva identitat de gènere hagin desaparegut. Especialment quan es tracta de consums de moda. Aquest article aporta reflexions teòriques al voltant d’unes pràctiques en les quals s’entrecreuen polítiques de normalitat amb polítiques de la diferència.

Article publicat en el número 29 de la Revista Catalana de Sociologia

Llegiu l'article sencer


Va sortir el català amb la diàspora dels jueus de Catalunya el 1492? (Pilar Romeu-Ferré)

La tesi d’aquest article sosté, contra el que alguns estudiosos han inferit a partir de suposats testimonis, que el català, tot i que, com altres llengües romàniques, va influir en la formació del judeocastellà, no va perviure més enllà del segle XVI en les comunitats jueves exiliades arran de les expulsions de terres catalanòfones de final del segle XV.

Article publicat en el número 25 de la revista Llengua & Literatura

Llegiu l'article sencer


Ensumar el càncer (Sergi Udina)

La recerca en la diagnosi clínica a partir de l’anàlisi de l’alè es troba en un moment interessant. La publicació de resultats prometedors en el camp de la diagnosi del càncer de pulmó a partir de l’alè exhalat dels pacients ha catapultat les expectatives de poder millorar enormement les tècniques de diagnosi emprant sistemes d’olfacció artificial, o «nassos electrònics». La recerca en el camp dels nanosensors i nanomaterials, les tècniques avançades de processament de senyal associades, i una extensiva obtenció de dades experimentals, apunten ara a salvar en part les limitacions que sovint han previngut l’èxit dels sistemes d’olfacció artificial en moltes aplicacions reals.

Article publicat en el volum 65 de Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Llegiu l'article sencer


La televisió digital terrestre: un color millor... i alguns grisos (Jordi Berenguer)

L'article repassa la història de la televisió, cosa que permet entendre, per una banda, els avenços tecnològics que s’han succeït i com han incidit en la millora de la possible oferta televisiva i, per l’altra, com s’ha anat compaginant la introducció d’aquestes millores amb la compatibilitat i adaptació dels equips existents en cada moment, per aconseguir un desenvolupament sostenible en aquest àmbit

Article publicat en el número 6 (2014) de la Revista de Tecnologia

Llegiu l'article sencer


Tots els articles
 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis