Notícies

Història de la matemàtica: Grècia IIa (els Elements d’Euclides: llibres I, II, III, IV, V i VI) - 13 juliol 2018  

Aquest és el primer dels dos volums dedicats als Elements d’Euclides dins la història de la matemàtica a Grècia, una obra de Josep Pla i Carrera publicada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Tal com explica l’autor en la introducció del llibre, «els Elements d’Euclides constitueixen un pont entre la matemàtica anterior al segle III aC i la d’aquest segle. És impossible explicar i entendre la matemàtica grega de després d’ell sense tenir-los presents i conèixer-ne el contingut específic, la metodologia, el que s’hi aconsegueix i el que fan possible».

L’objectiu és que l’obra pugui ser llegida per matemàtics de professió, però també per estudiosos de la filosofia de ciència i per professors de matemàtiques de tots els nivells. Per això, s’ha fet una adaptació acurada però entenedora dels Elements. «L’obra inclou alguns fragments d’una gran riquesa si es volen estudiar com a textos clàssics de matemàtiques, clars, entenedors i rics, tant en el contingut com en la tècnica deductiva, que és, en definitiva, la manera de fer de la matemàtica», clou l’autor.
 


El segrest del Servei Meteorològic de Catalunya (1939-1983), ressenya d'Antoni Roca Rosell d'Els núvols confiscats - 9 juliol 2018  

Antoni Roca Rosell, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, ha publicat  El segrest del Servei Meteorològic de Catalunya (1939-1983),una ressenya del llibre Els núvols confiscats, editat per l'IEC. La ressenya ha estat publicada a la revista Quaderns d'història de l'enginyeria, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els núvols confiscats  narra els darrers dies de gener del 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Catalunya i van clausurar el Servei Meteorològic de Catalunya, dirigit per Eduard Fontserè. Van ser confiscats els més de mil cinc-cents clixés de la nefologia catalana, propietat de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, creada per Rafael Patxot.

El nucli de la publicació el constitueix un llarg manuscrit de Fontserè, que descriu amb tots els detalls, i havent-ho viscut en primera persona, com es produí el tancament de l’entitat i l’espoliació de les imatges.


Memòria de l’Institut d’Estudis Catalans 2016-2017 - 5 juliol 2018  

La Memòria reflecteix amb detall l’activitat de l’IIEC al llarg del curs 2016-2017. L’acte commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya; la sessió inaugural, que coincidí amb la del curs interacadèmic a l’IEC; el lliurament dels Premis Sant Jordi, i la promoció de commemoracions i homenatges com els dedicats a Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba són algunes de les activitats institucionals destacades.

Hi ha un capítol dedicat a la recerca de la institució. Els resultats dels diferents projectes es difonen per mitjà de les publicacions, que han sumat més d’un centenar de títols, Actualment, hi ha en funcionament una setantena de programes, i aquest curs n’han finalitzat alguns, com la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana; s’ha completat l’edició de Les quatre grans cròniques, i s’han enllestit, entre d’altres, el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i el Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

En la Memòria també es poden trobar els manifestos i les declaracions impulsats durant aquest curs per l’IEC.


Petita història de Rafael Patxot i Jubert - 28 juny 2018  

Aquest còmic, de l'Editorial Mediterrània, repassa la història de Rafael Patxot i Jubert, un meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català. Humanista independent, va impulsar projectes en l’àmbit de la cultura popular i la meteorologia i va contribuir a l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans.

Qui fa de narradora de la història del còmic és Creu Casas, la primera dona catedràtica en botànica de l’Estat espanyol, que va poder estudiar gràcies a la generositat de Rafael Patxot, de qui diu que «segurament, ha estat el mecenes més gran que ha tingut la cultura catalana».


Totes les notícies

Articles

Llengua, poder i justícia: una aproximació als debats actuals sobre els principis de territorialitat i personalitat (Elvira Riera)

Els principis de territorialitat i personalitat han estat utilitzats reiteradament per a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques en els camps de la sociolingüística i de la teoria política, bé per descriure’n diferents models organitzatius en estats plurilingües, bé per jutjar-ne la justícia envers els grups lingüístics que hi conviuen. Malgrat que alguns autors n’han posat en qüestió la utilitat,
en la darrera dècada els principals filòsofs polítics que han abordat els drets de les minories lingüístiques han continuat referint-se a aquesta dicotomia. Aquest article es proposa, d’una banda, oferir una anàlisi conceptual dels dos principis actualitzada amb les darreres contribucions en el camp de la teoria política i, de l’altra, posar en relleu que un examen aprofundit de les teories més recents de la justícia lingüística du a concloure que una aplicació contextualitzada d’aquests principis, d’entrada oposats, comporta solucions polítiques similars.

Article publicat al Núm. 28 de Treballs de Sociolingüística Catalana

Llegiu l'article sencer


Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica : el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat (Gemma Francès-Tudel)

Aquest article se centra a analitzar els circuits curts de comercialització (CCC) que utilitzen els pagesos que produeixen segons els criteris de la producció agrària ecològica (PAE) en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat. Es revisa el concepte circuit curt de comercialització, que primerament va ser entès com una estratègia tradicional de diversificació de les explotacions agràries de petita i mitjana dimensió, i que ha passat a ser incorporat, per la literatura més recent, dins del paraigua de les xarxes alimentàries alternatives i a ser considerat una via comercial idònia per a implementar els preceptes de l’agroecologia. L’article clou amb unes conclusions sobre les potencialitats i els colls d’ampolla als quals s’enfronten els pagesos que adopten els CCC com a estratègia de comercialització.

Article publicat al Núm. 44 de Quaderns agraris

Llegiu l'article sencer


La neologia de Jacques Lacan: apunts morfològics (Víctor Ruiz Aldana)

La neologia és una disciplina relativament nova que cada any guanya interès. A més, normalment demana interdisciplinarietat per comprendre completament tot el que ens pot oferir. En aquest article presentem una anàlisi morfològica d’una selecció de neologismes presents en una llista d’obres de Jacques Lacan, un dels psiquiatres i psicoanalistes de més renom i, alhora, més controvertits del segle XX. Després d’una introducció i la presentació de la figura de Lacan continuem amb l’anàlisi, en què incloem explicacions morfològiques dels quinze neologismes per mostrar el grau de transgressió de la neologia lacaniana. Per concloure, presentem algunes reflexions sobre els (no) límits de les regles de formació de mots, i com això pot ser interessant i fructífer per al desenvolupament de la disciplina.

Article publicat al Núm. 17 de Terminàlia

Llegiu l'article sencer


Debats entorn de la funció social de la telesàtira política. La perspectiva de l’equip de producció de Polònia (TV3) (Marc Darriba Zaragoza)

Polònia és un format de sàtira política en emissió a TV3 des de l’any 2006. El programa presenta diversos personatges de l’actualitat política i televisiva de Catalunya i de la resta d’Espanya imitats per actors i ha mantingut unes notables xifres d’audiència. Aquest article pretén analitzar, mitjançant entrevistes en profunditat, quina visió té l’equip productiu de Polònia de la seva feina i del politainment com a fenomen. L’anàlisi temàtica de les entrevistes permet de detectar els punts de debat clau, així com les opinions dels entrevistats en aquests àmbits. D’aquest estudi sorgeixen temes clars, com el paper de la televisió per explicar en què consisteix la política a la ciutadania, la funció del politainment i les particularitats de Polònia dins aquest fenomen o l’existència d’un vincle entre el contingut d’humor i la missió de servei públic que ha de complir TV3.

Article publicat en el Vol. 35, Núm. 1 de Comunicació. Revista de recerca i d'anàlisi

Llegiu l'article sencer


Tots els articles
 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència