Notícies

Nou volum de la Catalan Historical Review - 17 setembre 2018  

Com en els números anteriors, la revista continua oferint balanços sobre temes que han atret l’atenció d’un nombre important d’investigadors i que pertanyen a aspectes i èpoques molt diversos del passat.

En aquest nou volum, Gabriel Pons escriu sobre el coneixement i les interpretacions que l’arqueologia ha fet fins avui de la cultura talaiòtica de les illes Balears. Antonio Ferrando presenta una aproximació al resultat de la recerca dels estudiosos de la literatura sobre la narrativa catalana del final de l’edat mitjana. Patrici Pojada dedica un capítol a les comunicacions i la divisió a la frontera septentrional de Catalunya entre els segles XIX i XX. Santiago Izquierdo se centra en el paper que han tingut els ateneus a Catalunya durant els darrers dos segles en la divulgació i el debat culturals. I Mariona Seguranyes mostra els referents catalans i empordanesos de Salvador Dalí.
 


L’IEC publica Escrits dispersos d’història, d’Hilari Raguer, en el seu noranta aniversari - 3 setembre 2018  

L’11 d’agost Hilari Raguer, historiador i monjo de Montserrat, va fer noranta anys. Aquell mateix dia, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, acompanyat del president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Jaume Sobrequés, i dels membres de la Junta de la Societat, li va lliurar, en presència del pare abat de Montserrat, el volum Escrits dispersos d’història. Editat per l’Institut d’Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona, el llibre aplega textos d’història escrits per Hilari Raguer al llarg de seixanta anys.

Els textos s’agrupen en quatre seccions, segons els temes tractats. Primer, un aspecte de la identitat del país, «Catalunya i l’Església catalana»; segon, «L’Església i la Guerra Civil»; tercer, «El Concili Vaticà II», i quart, la secció «Homenots», una sèrie d’escrits breus sobre personatges molt diversos i històricament rellevants. Clou l’obra una detallada bibliografia històrica de l’autor, a cura de Josep M. Figueres.
 


Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l'edat mitjana. Volum 1.2 - 31 agost 2018  

L’any 2009 es va publicar el volum I.1 de Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana, dins del projecte de recerca de llarga durada de l’Institut d’Estudis Catalans, dirigit per M. Teresa Ferrer i Mallol, titulat Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d’Aragó. Aquell primer volum estava dedicat als tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitània, França i els estats italians des de 1067 fins a la mort del rei Pere el Catòlic en 1213.

Ara aquest volum I.2 estudia la unió dinàstica del Principat de Catalunya amb el regne d’Aragó i analitza tant la política ibèrica del comtat de Barcelona i després de la Corona d’Aragó com les relacions amb l’Àndalus des del segle XI fins a 1213.

Obra editada sota la direcció de M. Teresa Ferrer i Mallol i Manuel Riu i Riu. Estudis de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Nikolas Jaspert, Manuel Riu i Riu i Carles Vela Aulesa. Corpus documental a cura de Carles Vela Aulesa amb la col·laboració de Pere Benito Monclús, Rafael Ginebra i Molins, Teresa Huguet-Termes, Roberto Pili i Pilar Sendra i Beltran. Aquesta publicació correspon al número CVI de la col·lecció “Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica”. 


Arxiu de textos catalans antics, núm. 31 - 18 juliol 2018  

L’Arxiu de textos catalans antics és una publicació anual de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya destinada a l’edició, l’estudi i la informació de textos catalans anteriors al segle XIX, escrits en qualsevol llengua (en català, en llatí, en hebreu, etc.) i de qualsevol tipus (literaris, filosòfics, teològics, jurídics, mèdics, etc.). Cada volum, d’una mitjana de mil pàgines, conté «articles», «notes i documents» i una «secció bibliogràfica».

En el volum que ara s’ha publicat, el número 31, hi ha quatre articles: «Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona» i «Quinze documents del segle X, setze del segle XI i tres del segle XII desconeguts, regestats al pergamí 446 de l’Arxiu Capitular de Girona, relatius a Viladasens», de Jaume de Puig; «Els manuscrits lul·lians medievals de la Biblioteca Ambrosiana de Milà», de Josep Perarnau, i «Un altre testimoni purissimer català (de l’Escola lul·lista?) del segle XV», de Joan Requesens.


Totes les notícies

Articles

Postveritat i demografia a la «Crisi dels refugiats». El plec thanatopolític a la Unió Europea (Andreu Domingo)

La pressió demogràfica, juntament amb el perill del nacionalisme i els moviments populistes xenòfobs, ha passat a formar part del relat pel qual la crisi dels refugiats amenaça l’arquitectura de la Unió Europea, començant pel Tractat de Schengen. Aquest relat es considera una construcció de «postveritat», que amaga que la crisi és efecte del disseny d’una política migratòria subordinada al desig d’un mercat laboral unificat ideal, dissociat de la realitat dels fluxos migratoris reals. Aquesta política és la que ha donat cada cop més espai a la seguretat i la por, i ha legitimat la inacció davant la tragèdia humanitària ocasionada amb el que aquí anomenem thanatopolítica. S’analitza l’ús de l’argument demogràfic, el paper de Schengen en la construcció de la fortalesa Europa i la política de refugi, i la mobilització emotiva de l’opinió pública durant la crisi a partir d’una selecció de les imatges més reproduïdes l’estiu de 2015.

Article publicat al Núm. 85 de Treballs de la Societat Catalana de Geografia

Llegiu l'article sencer


De la Política a lo Político. Nuevo enfoque para la Historia de la Educación (Juan Manuel Fernández-Soria)

Aquest treball es proposa de mostrar la transcendència que té en la investigació històrica el que és polític, concepte que al·ludeix a la gestió de la realitat, incloent-hi tota l’esfera política, expandint-la més enllà de l’àmbit del que és públic per referir-se també al que és privat. Què s’entén per renovació de la història política és el primer punt que s’aborda. El segon estudia «el que és polític» com a element nuclear de la història política. El tercer examina el poder com a objecte central de la història política en relació indissoluble amb el que és polític. El quart indaga en les relacions de la història política amb la cultura política. Finalment, el cinquè explora alguns dels temes que aborda la història política de l’educació a Espanya.

Article publicat al Núm. 32 d'Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació

Llegiu l'article sencer


Llengua, poder i justícia: una aproximació als debats actuals sobre els principis de territorialitat i personalitat (Elvira Riera)

Els principis de territorialitat i personalitat han estat utilitzats reiteradament per a l’anàlisi de les polítiques lingüístiques en els camps de la sociolingüística i de la teoria política, bé per descriure’n diferents models organitzatius en estats plurilingües, bé per jutjar-ne la justícia envers els grups lingüístics que hi conviuen. Malgrat que alguns autors n’han posat en qüestió la utilitat,
en la darrera dècada els principals filòsofs polítics que han abordat els drets de les minories lingüístiques han continuat referint-se a aquesta dicotomia. Aquest article es proposa, d’una banda, oferir una anàlisi conceptual dels dos principis actualitzada amb les darreres contribucions en el camp de la teoria política i, de l’altra, posar en relleu que un examen aprofundit de les teories més recents de la justícia lingüística du a concloure que una aplicació contextualitzada d’aquests principis, d’entrada oposats, comporta solucions polítiques similars.

Article publicat al Núm. 28 de Treballs de Sociolingüística Catalana

Llegiu l'article sencer


Circuits curts de comercialització per a l’agricultura metropolitana i ecològica : el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat (Gemma Francès-Tudel)

Aquest article se centra a analitzar els circuits curts de comercialització (CCC) que utilitzen els pagesos que produeixen segons els criteris de la producció agrària ecològica (PAE) en l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat. Es revisa el concepte circuit curt de comercialització, que primerament va ser entès com una estratègia tradicional de diversificació de les explotacions agràries de petita i mitjana dimensió, i que ha passat a ser incorporat, per la literatura més recent, dins del paraigua de les xarxes alimentàries alternatives i a ser considerat una via comercial idònia per a implementar els preceptes de l’agroecologia. L’article clou amb unes conclusions sobre les potencialitats i els colls d’ampolla als quals s’enfronten els pagesos que adopten els CCC com a estratègia de comercialització.

Article publicat al Núm. 44 de Quaderns agraris

Llegiu l'article sencer


Tots els articles
 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència