Notícies

L’IEC publica en català el Philosophical Dictionary, de Mario Bunge - 5 abril 2018  

Mario Bunge (Buenos Aires, 1919) és, potser, el filòsof intel·lectualment més ambiciós i prolífic de la nostra època. L'IEC ha publicat el Diccionari filosòfic, la versió catalana del seu Philosophical Dictionary, que ha estat traduït per Alfons Barceló, catedràtic de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona.

És un compendi de conceptes, problemes, principis i teories de filosofia moderna. Lluny de ser neutral, assumeix un punt de vista humanista i cientista. «Si algú desitja fer un tast de filosofia crítica, aquest llibre li servirà com a excel·lent guia de viatge: en companyia seva podrà recórrer territoris sovint relliscosos conduït per un pensador eminent, sabut, poc retòric, gens diplomàtic i amb sentit de l’humor.»


Xavier Barral dedica un llibre als Banys «Àrabs» de Girona, un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval - 1 abril 2018  

En el context europeu medieval i modern, l’edifici dels banys dits «àrabs» de Girona —avui un dels més visitats de la ciutat— és un monument únic. Cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l’edat mitjana en l’estat d’autenticitat del de Girona, malgrat la restauració que ha patit i en la qual va intervenir l’Institut d’Estudis Catalans i Josep Puig i Cadafalch. Xavier Barral, historiador de l’art i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, li ha dedicat un llibre, que ha estat editat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.

Els Banys «Àrabs» de Girona és la primera monografia raonada que es dedica a aquest edifici —la seva història medieval, la restauració moderna, l’arquitectura i l’escultura— i el situa en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. Rics i pobres es trobaven als banys, per higiene, per plaer i per desig de sociabilitat: era un lloc de llibertat, de conjures i d’amor.


Una obra analitza els recursos narratius de Mercè Rodoreda en la construcció dels personatges - 3 març 2018  

Quins recursos narratius fa servir Mercè Rodoreda per a donar vida al món interior dels seus personatges? Aquest és el tema que analitza la filòloga Laura Bolo en el llibre Mecanismes narratius en la construcció dels personatges de la novel·lística rodorediana, que ha publicat la Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC. L’estudi s’ha fet a partir de les sis novel·les publicades en vida de l’autora, Aloma, Mirall trencat, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Quanta, quanta guerra.

Aquest llibre és l’onzè dels publicats en la col·lecció «Biblioteca Mercè Rodoreda». Els darrers títols publicats han estat Mercè Rodoreda, una bibliografia crítica (2002-2011), de Kathleen McNerney, i «El mar» i «L’elefant» de Mercè Rodoreda, una proposta de traducció a l’italià, de Laura Mongiardo.


Un llibre recull les cartes que Ferran Soldevila va escriure a més d’un centenar d’intel·lectuals al llarg de la seva vida - 1 març 2018  

Carles Riba, Joan Triadú, Josep Tarradellas, Lluís Nicolau d’Olwer o Carles Rahola són alguns dels cent divuit corresponsals, intel·lectuals de l’època amb qui l’historiador i escriptor Ferran Soldevila va mantenir correspondència al llarg de la seva vida. Ara, aquestes cartes, escrites per Soldevila, han estat recollides en el llibre Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970), una obra a cura d’Enric Pujol i Josep Clara, publicada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC.

La lectura de les cartes permet reconstruir la trajectòria vital i professional de Ferran Soldevila i, alhora, analitzar el moment històric en què van ser escrites. També permet seguir de manera detallada l’evolució de l’escriptura de Ferran Soldevila i veure com, progressivament, defineix un model de llengua propi i un estil literari personal.


Totes les notícies

Articles

Innovació i invenció terminològica (Anna Estany) . Dossier: Terminologia per als invents i les patents

La frase «publish or perish» (‘publicar o morir’) forma part de les màximes del món acadèmic. Actualment, cal afegir la d’«innovar i inventar per sobreviure», que regna no només en l’acadèmia sinó en tots els àmbits de la ciència i la cultura. La singularitatde la situació actual és que la innovació ha transcendit el camp de la ciència aplicada i la tecnologia i ha arribat als fonaments del coneixement, és a dir, a l’epistemologia i la metodologia de la ciència. Per tot això, no hi ha dubte que la idea d’innovació i invenció terminològica adquireix tot el sentit.

Article publicat en el número 16 de la revista Terminàlia

Llegiu l'article sencer


Referents geopolítics de la situació legal de la comunitat LGBTI (Enrique Viana i Víctor Fernández)

En el present article es realitza una aproximació a la realitat legal que encara la població LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals) en els diferents països del món. Es realitza una anàlisi del càstig o acceptació que hi ha sobre l’homosexualitat i quina ha estat la seva evolució legal al llarg del temps. Els resultats llancen la visió d’un món bipolar fortament dividit i amb tendència a una major divisió en el futur. Amèrica, Oceania i Europa occidental acullen i respecten a la població amb conductes sexuals heterodoxes mentre la resta del món es debat entre la negació del fenomen i l’opressió contundent d’exemplaritat.

Article publicat en el número 84 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia

Llegiu l'article sencer


El relat del viatge a Weekend (d’estiu) a Nova York (1955) de Josep Pla (Maria Dasca)

El 1955 Josep Pla publicava el llibre Week-end (d’estiu) a New York, tercera sèrie de les «Cartes de lluny», i recull de les cròniques del viatge a Nova York que havia publicat a Destino un any abans, amb motiu d’un viatge que li encarregà l’editor Josep Vergés l’estiu del 1954. El 1960 les cròniques foren integrades en el volum Viaje a América, amb un pròleg de Nèstor Luján. Finalment, l’any 1978, el volum 34 de l’Obra completa inclourà la crònica del viatge sota l’epígraf Les Amèriques. El llibre de Pla de 1955 s’insereix en una tradició de literatura de viatges que va arrelant amb força a l’Europa de després de la segona guerra mundial. L’objectiu de l’article és analitzar Weekend (d’estiu) a Nova York des d’una doble perspectiva: 1) l’interès per Nord-Amèrica i la seva recreació literària en la tradició de cròniques de viatges de postguerra d’escriptors que viatgen als Estats Units durant els anys 40 i 50; 2) els trets estilístics de la literatura de viatges planiana.

Article publicat en el número 28 (2018) de la revista Llengua & Literatura

Llegiu l'article sencer


Ferrater Mora: entre el seny i la rauxa (Carla Isabel Velásquez Giraldo)

Els conceptes de seny i rauxa i la seva relació dicotòmica és un tema molt important en la història de la filosofia catalana. Ferrater Mora el tracta tenint en compte l’origen i la naturalesa de les dicotomies i la seva idea d’«integració». En la seva anàlisi integracionista troba que no hi ha un xoc o fractura entre tots dos, sinó que ambdues coses se solapen perquè formen part de la raó i de la virtut en diferents àmbits de la realitat que s’entrecreuen en l’ésser humà. Pot afirmar-se que Eugeni d’Ors va influir en el concepte de seny de Ferrater, i va acabar per encaminar-se cap a la idea que la virtut que vincula la teoria amb la pràctica forma part fonamental de la raó.

Article publicat en el número 28-29 (2018) de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia

Llegiu l'article sencer


Tots els articles
 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència

  • Organització institucional
  • Informació econòmica
  • Personal
  • Premis i ajuts
  • Memòries, publicacions i programes de recerca
  • Serveis