15/02/2021

La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya, objecte de debat a l’IEC


La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va celebrar el dimecres 10 de febrer una de les taules rodones del cicle sobre el model lingüístic de l’educació. La conferència, titulada «La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya», va comptar amb la participació d’Eva Pons (Universitat de Barcelona), Pere Mayans (professor de secundària) i Àlex Gutiérrez (diari Ara). 

El sistema educatiu de Catalunya té al voltant d’un milió i mig d’alumnes, però només onze famílies van demanar un ensenyament bilingüe durant el 2019. El nombre de peticions més elevat va ser l’any 2014, amb 325 famílies sol·licitants. Partint d’aquestes dades, Pere Mayans va considerar que s’ha generat un soroll mediàtic sobre l’educació lingüística que no s’adequa a la realitat: «El rebombori que es crea en l’àmbit periodístic i polític és prou important tenint en compte que les xifres no signifiquen gairebé res en el conjunt de la població».

El ponent va assegurar que la conflictivització de la llengua no ha causat gaire debats entre la comunitat educativa. Per acabar la seva intervenció, Mayans va sentenciar que tots els alumnes de Catalunya saben expressar-se en castellà: «El nostre sistema educatiu garanteix el coneixement de les dues llengües, i si hi ha cap llengua que alguns alumnes no saben comunicar, és el català».

D’altra banda, Eva Pons es va centrar en les qüestions jurídiques de la temàtica del dia. Per analitzar-les, va partir de la Llei de normalització lingüística a Catalunya, que es va aprovar el 1983, que establia el català com a llengua vehicular en el sistema educatiu i garantia la presència i el coneixement del castellà.

Tanmateix, la sentència de l’Estatut de Catalunya va afectar el sistema educatiu català. Tot i que no hi ha un dret constitucional que permeti la tria de la llengua per a l’educació, la sentència va assenyalar que l’article 35 impedia el dret de tenir un ensenyament en castellà com a llengua vehicular: «Semblava que anés en contra de la jurisprudència constitucional». Amb l’anomenada Llei Wert, del 2013, va passar el mateix, atès que el poder legislatiu intentava crear un dret que el Tribunal Constitucional havia decretat que no existia. D’aquesta manera, Pons va concloure que «la situació actual semblava impensable fa uns quants anys» i va afegir que ara hi ha un «activisme judicial desenfrenat».

Finalment, Àlex Gutiérrez va parlar sobre com els mitjans de comunicació influeixen en la conflictivització de la llengua a Catalunya. El periodista va remarcar que no ha trobat mai cap estadística que avali una persecució eficaç del castellà: «Tot i això, els mitjans projecten una sèrie de relats que es converteixen en tema d’estat». Per tant, aquests relats buscarien generar els prejudicis que hi ha sobre l’educació lingüística a Catalunya.

Segons el ponent, el català és atacat en dos àmbits: l’escola i TV3. Gutiérrez va subratllar que això es deu al fet que hi ha una correlació entre parlar català i ser independentista: «L’escola i TV3 són els instruments que utilitzen per a justificar la teoria de l’adoctrinament». El periodista va insistir que, encara que les dades desmenteixin les teories de persecució, els discursos responen a uns objectius empresarials i polítics: «Si desaparegués el català, aquesta premsa que ara és residual a Catalunya vendria més exemplars».


 

1...45678...229