23/09/2021

La Bíblia catalana del segle XIV, un patrimoni ple d’incògnites


El dimecres 29 de setembre es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el llibre Bíblia del segle XIV. Primer llibre dels Paralipòmens, volum 9 de la col·lecció «Corpus Biblicum Catalanicum», el projecte que treballa en la publicació d’edicions crítiques dels manuscrits de la Bíblia i d’alguns textos parabíblics traduïts al català des del segle XIII fins a l’any 1900.

La Inquisició va prohibir les traduccions de la Bíblia a la llengua vulgar (com el català, per exemple) perquè considerava que es retocaven i donaven peu a heretgies. L’única Bíblia permesa era la Vulgata, en llatí. Durant els segles XIII, XIV i XV es van cremar moltes traduccions. Per això i pel seu interès lingüístic i cultural és tan important la tasca d’editar els pocs textos bíblics catalans que s’han conservat. L’única Bíblia completa que tenim avui, de fet, és la del segle XIV, els textos més importants de la qual es troben a París i Londres.

L’obra que es va presentar a l'Institut és l’edició crítica d’una part d’aquesta bíblia medieval. Jaume de Puig, membre de l’IEC i coautor del volum, va subratllar que «la Bíblia ha tingut una vida molt accidentada als països catòlics, no només per la crema de versions en vulgar sinó també perquè la institució eclesiàstica no va afavorir mai la lectura en vulgar fins a finals del segle XVIII».

Pere Casanellas, actual director de la col·lecció i coautor del volum 9, explica, amb xifres, la importància d’aquesta gran obra: «Penseu que l’edició completa de la Bíblia del segle XIV seran vint volums, gairebé la meitat del total que tenim previst publicar en la col·lecció».

 

 

Casanellas explica que no se sap gaire de l’origen d’aquesta Bíblia: «Suposem que va ser feta en temps de Pere III, una època en què es van promoure molt les traduccions al català dels clàssics grecs i llatins, però no sabem qui la va encarregar, només coneixem el nom de dos copistes, que consten al final del manuscrit de Londres i d’un dels de París, anomenats, respectivament, Marc i Antoni Satorra».

Les bíblies manuscrites medievals, relata Casanellas, no estaven a l’abast de tothom: «Les més valuoses, amb pàgines plenes de color i il·lustracions precioses devien ser de la Casa Reial. Altres més modestes possiblement eren propietat de nobles o burgesos que ja començaven a tenir diners. El que és clar és que hi havia ja un interès per llegir la Bíblia, la prova la tenim també en la quantitat de llibres de salms en català que hem trobat, que s’utilitzaven com a llibres de pregària».

La col·lecció «Corpus Biblicum Catalanicum»

La col·lecció que dirigeix Casanellas té més d’un segle d’història. Té l’origen en el projecte que va iniciar l’any 1906 l’erudit llenguadocià Raymond Foulché-Delbosc. Dos anys després, l’IEC el va assumir formalment. Se’n van imprimir alguns plecs que es conserven actualment al Servei de Documentació i Arxiu de l’IEC, que serva el fons Ramon d’Alòs-Moner i Dou.

 

 

La feina de Foulché-Delbosc va quedar interrompuda l’any 1914 i l’IEC en va encarregar la continuació a l’erudit Ramon d’Alòs-Moner i Dou. No es devia avançar gaire i de nou se li va encarregar la direcció del projecte, conjuntament amb Nicolau d’Olwer, l’any 1932.

Una nova represa va ser duta a terme sota la direcció del biblista i monjo de Montserrat Guiu Camps en el si de l’Associació Bíblica de Catalunya a partir de l’any 1976. De nou el projecte va fracassar, si bé alguns textos transcrits s’han pogut aprofitar per al projecte actual, iniciat l’any 1997, ara per iniciativa del biblista Armand Puig i Tàrrech i la direcció d’ell mateix i de Pere Casanellas. El projecte va rebre l’impuls que necessitava per a continuar endavant a partir de l’any 2001, quan Pere Casanellas, l’actual director, s’hi va poder dedicar a jornada completa, sota la tutela de l’Associació Bíblica de Catalunya i amb la participació d’una cinquantena de col·laboradors.

L’acte de presentació del volum 9 de la col·lecció, organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, filial de l’IEC, i l’Associació Bíblica de Catalunya, el va obrir Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i va comptar amb les intervencions de Pere Casanellas, Pere Bescós, coautor del volum, i Jaume de Puig.


 

1...34567...242