07/10/2021

Teresa Cabré: «Felícia Fuster va ser una creadora valenta, arriscada i molt inquieta»


La presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va obrir les Jornades Felícia Fuster: «La pàgina és la pell», una trobada acadèmica que es va celebrar a l’IEC i a la Universitat de Barcelona (UB) els dies 5 i 6 d’octubre, en el marc de l’Any Felícia Fuster, que commemora el centenari del naixement de la creadora catalana. 

Cabré va definir Felícia Fuster com «una creadora valenta —per les decisions que va prendre—, arriscada —perquè va decidir establir-se a París, on destacar era més difícil— i molt inquieta —com demostra la seva evolució com a creadora plàstica i com a poeta, àmbits en què va cultivar molts gèneres diferents—». La presidenta de l’Institut també va subratllar que Fuster va ser una dona «que va excel·lir, malgrat situar-se sempre fora dels cercles literaris». De la seva poesia, en va destacar «el to intimista, molt dur amb ella mateixa i amb la vida, però sempre esperançador». Sobre la seva obra pictòrica, va fer èmfasi en «la dèria experimental que va demostrar sempre, amb una evolució que la va portar a la pintura abstracta, a un món sideral, oníric i inquietant».

L’obertura de les jornades també va comptar amb les intervencions d’Enrica Mata, presidenta de la Fundació Felícia Fuster; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Helena González Fernández, directora d’ADHUC, el Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la UB.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Lluïsa Julià, comissària de l’obra literària de Fuster en el seu centenari. Julià va elogiar l’arquitectura dels seus llibres: «Són d’una coherència total; no escrivia res que no fos necessari, sempre trobava el mot precís». També va definir el conjunt de la seva obra com a «molt compacte», ja que ho va publicar tot entre l’any 1983 i el 2001. Sobre els temes de la seva escriptura, va destacar: «Mirava el futur i parlava de les lluites internes, de la soledat i de la recerca de la identitat». Julià va definir-la com una autora «pessimista que, alhora, exhibia un gran vitalisme: buscava la bellesa des de la foscor i parlava d’incomunicació però amb voluntat de diàleg».

 

 

Les sessions de l’IEC van comptar també amb la participació, entre d’altres, de Francesc Parcerisas, el traductor Nao Sawada, i Pilar Parcerisas, comissària de l’obra plàstica de la creadora en l’Any Felícia Fuster.

El 6 d’octubre les jornades van continuar a la UB i a l’espai L’Horiginal, on es va celebrar el recital poètic «Necròpsia Felícia Fuster», en el qual van participar Guillem Gavaldà, Unai Velasco, Glòria Coll i Míriam Reyes.

Van organitzar les jornades l’IEC, la Fundació Felícia Fuster, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i ADHUC.


 

123456...244