27/05/2021

La Secció Filològica de l’IEC debat sobre la comunicació en temps de pandèmia


El dijous 20 de maig, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va portar a terme la sessió centrada en la comunicació de les Jornades de Debat COVID-19, organitzades per l’IEC els dies 18, 19 i 20 d’aquest mes. En aquest cas, es va parlar de la comunicació i el llenguatge en temps de pandèmia.

 

Clara Prats, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va subratllar que la comunicació durant la crisi sanitària és essencial perquè «és important que la població conegui els bons hàbits epidemiològics i la importància de les quarantenes; també tenen dret a saber per què es retallen alguns drets fonamentals i cal informar-los dels beneficis individuals i col·lectius de la vacunació». Sobre les lliçons apreses de la COVID-19, va destacar que «cal tenir sempre present l’ètica en l’ús de les dades i de la seva comunicació i que la bona informació ha de ser una prioritat en l’àmbit de la salut pública».

Antoni Olivé, de la UPC i membre de l’IEC, va parlar de les aplicacions mòbils per al rastreig de contactes i va assegurar que «el futur està en mans de les autoritats sanitàries, que han de decidir quants recursos poden abocar a millorar el rastreig digital, un camp que s’ha ampliat molt amb la pandèmia».

Maria Josep Cuenca, de la Universitat de València (UV) i membre de l’IEC, va analitzar el discurs que s’està fent sobre el virus i va concloure que «el sorgiment d’una situació global i amenaçadora activa estratègies que permeten conceptualitzar-la i comunicar-la d’una manera més efectiva». En aquest sentit, va alertar: «Cal estar atents als efectes de manipulació, especialment quan provenen de l’àmbit polític, dels mitjans o de grups amb certs interessos per a defensar el negacionisme.»

Vicent Partal, director de Vilaweb i membre de l’IEC, va reflexionar sobre l’impacte de les xarxes socials en la pandèmia: «A les xarxes, la informació pot estar en mans de tothom i això ha generat una reacció defensiva d’alguns sectors, que han posat molt l’accent en les fake news, un concepte que no és nou.» Partal també va advertir que «la mentida pot ser atractiva per a un tipus de públic que busca titulars senzills, fàcils d’entendre».

Albert Morales, de la Universitat de Ginebra, va apuntar que amb la pandèmia «s’han identificat vies interessants de recerca lingüística: el discurs dels moviments anti-COVID-19; el discurs institucional, polític i legislatiu, o la neologia i la terminologia», entre d’altres.

Martí Domínguez, de la UV, que s’ha ocupat de la percepció del coronavirus a l’humor gràfic, va subratllar que «les dones hi apareixen infrarepresentades, que el binomi metge-infermera continua molt present a l’hora de representar la professió sanitària o que les vinyetes són una forma efectiva de contribuir a l’opinió pública en aquells temes que preocupen la societat».

Finalment, M. Teresa Cabré, que va exercir de moderadora, va donar pas a un debat sobre les qüestions plantejades durant la jornada. 


 

123456...242