05/02/2010

Es presenta a l’IEC el primer volum de l’obra completa de Valentí Almirall, el forjador del catalanisme polític


La Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest migdia el primer volum de l’obra completa de Valentí Almirall, (Barcelona, 1841-1904), el fundador i director del primer diari en llengua catalana, Diari Català, i considerat el forjador del catalanisme polític. En paraules de Jaume Guillamet, catedràtic d’història del periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de la SCC, Almirall «és una figura senyera de la política i del periodisme català» i «hauria de ser considerat una referència pública com a fundador del catalanisme polític».

En paraules de Jaume Guillamet, catedràtic d’història del periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de la SCC, Almirall «és una figura senyera de la política i del periodisme català» i «hauria de ser considerat una referència pública com a fundador del catalanisme polític».

La presentació s’ha fet en el decurs d’una roda de premsa en què, a més de Guillamet, han intervingut el curador de l’obra, Josep M. Figueres, historiador del periodisme i membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) i la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filials de l’IEC, i Maria Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.

L’obra, que consistirà de tres volums, és fruit de més de vint anys de recerca, en què s’han recopilat gairebé un miler de referències. El primer volum en recull al voltant de tres-centes, publicades entre 1867 i 1879, entre les quals destaca la recopilació ―inèdita en llibre fins ara― de seixanta articles de La Impremta, vuitanta-nou d’El Estado Catalán i vuitanta-sis de Diari Català, així com d’altres diaris i revistes. Arrenquen amb el pròleg al seu amic Frederic Soler, Serafí Pitarra, i clouen el 1879 amb els articles al Diari Català.

Destaquen, a banda dels textos de caràcter teòric i de crítica d’actualitat política, les cròniques de viatges a Suïssa i Itàlia, la crítica social i de costums i, finalment, els textos ideològics tant sobre el federalisme com el catalanisme. Aquests últims esdevenen la principal aportació de l’Almirall pensador, més enllà del periodista d’actualitat. És en aquests textos que presenta alternatives tant per a Catalunya, perquè cerqui el seu reconeixement, com per a l’Estat per foragitar la monarquia i encetar-se un tombant republicà (que va ser breu). Aquest primer volum inclou, també, dues novel•les polítiques que critiquen la Restauració borbònica, mai reeditades des del 1878, així com tots els opuscles i manifestos localitzats.

En conjunt, el primer volum és eminentment periodístic, hi excel·leix la prosa de combat, de nervi republicà i tremp federal, amarada de catalanisme i que tindrà un notable eco en la societat del moment, tenallada per problemes complexos, tant a la península com a les colònies. Almirall fustiga sense pietat aspectes com l’esclavitud, el conflicte carlí, la llibertat d’impremta o el proteccionisme i molts altres temes d’actualitat d’ahir i d’avui com el federalisme i el catalanisme, temàtiques a les quals està dedicada bona part del volum.



El projecte

Tal com ha explicat la presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica, M. Teresa Ferrer i Mallol, «amb la publicació de l’obra completa de Valentí Almirall, l’IEC segueix en el procés de donar a conèixer l’obra de pensadors importants de la cultura i la societat catalana». Amb aquesta edició, es continua la labor que es va iniciar amb la publicació, el 1998, de l’obra completa d’Enric Prat de la Riba. Els criteris que es van seguir tant en un cas com en l’altre: s’ha publicat tota l’obra, a excepció de l’epistolari; se’n garanteix l’autenticitat, ja que s’inclouen els textos publicats amb pseudònim sempre que aquest hagi estat reconegut per especialistes, i es manté la fidelitat a la llengua original.

La transcripció dels textos i la revisió lingüística ha anat a cura de la filòloga Lluïsa Vallmanya; el director de l’obra és l’historiador i membre de l’IEC Albert Balcells; Josep Massot i Muntaner, filòleg romànic i membre de l’IEC, ha vetllat els criteris lingüístics. L’edició, la introducció i les notes de l’obra són a cura de Josep M. Figueres, historiador i professor titular d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Figueres és especialista en l’estudi del periodisme, al qual ha dedicat nombrosos estudis i treballs, entre els quals excel·leixen les monografies sobre La Renaixensa, El País, Diari de Barcelona o l’Avui, i els estudis a les edicions facsímils de La Pàtria Catalana i Cuca Fera. La seva tesi doctoral, sobre el Diari Català, va obtenir el premi Nicolau d’Olwer de l’IEC, que la va publicar. Entre d’altres coses, Figueres s’ha ocupat de la història del catalanisme polític, amb la recuperació dels sumaris de consells de guerra. Ha donat a conèixer els dedicats a Prat de la Riba, Manuel Carrasco Formiguera i Lluís Companys. Ha estat secretari en dos mandats de la SCC i actualment és vocal de la junta estatal de la Asociación de Historiadores de la Comunicación i de la SCEH.

 

Barcelona, 5 de febrer de 2010

 


 

1...254255256257258259