14/12/2021

Teresa Cabré: «Pare Massot, l'IEC no podrà oblidar la teva aportació, ja que per a nosaltres has estat un far de treball»


L’humanista, filòleg, assagista i investigador Josep Massot i Muntaner, conegut per tothom com a pare Massot, acaba de complir vuitanta anys. Per aquest motiu, l’IEC, del qual és membre des del 1999, i la Institució de les Lletres Catalanes li van organitzar un homenatge el 13 de desembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

L’obertura de l’acte va ser a càrrec de la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, de la directora de la Institució de les lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i del pare abat de Montserrat, Manel Gasch.

Cabré va donar la benvinguda a l’acte d’homenatge afirmant que «aquest vol ser un acte de reconeixement i, alhora, de festa, en homenatge a un dels homenots de la cultura catalana actual. I no tothom pot ser homenot. Per ser-ho es necessiten moltes i moltes condicions».

Per la seva banda, Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, es va preguntar per què som aquí. I la resposta va ser la celebració d’una triple efemèride: els cinquanta anys d’ordenació presbiteral, els cinquanta anys al capdavant de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i els vuitanta anys del seu naixement. «L’homenatgem per tot això, però, sobretot, pel destí que va triar quan era un infant. Va triar la curiositat del saber, el plaer del coneixement», va reblar.

Arretxe també va explicar que la casa del pare Massot era una casa «amb molta cultura, on passaven moltes coses, però de totes elles ell es va interessar, sobretot, pels relats familiars de la Guerra Civil. També, per l’extensa biblioteca familiar. Va aprendre les rondalles d’Alcover sense que ningú l’hagués ensenyat a llegir. Aquesta curiositat de saber no hauria estat el mateix sense la seva immensa, gairebé titànica, capacitat de treball. Sense el seu afany per aconseguir l’excel·lència. Sense la seva vocació de servei al país». 

Arretxe va acabar la intervenció afirmant que «fer-li un homenatge és un acte de justícia. És tornar, de manera absolutament insuficient, un deute. El deute que hi tenim per la seva formidable aportació al país».

Manel Gasch, pare abat de Montserrat, va exposar un capítol de la regla de sant Benet que parla dels artesans del monestir. «Encara que aquest capítol es refereixi al treball artesanal, parla d’una qüestió molt més profunda: de la integració personal d’un monjo dins la comunitat, i de com aquesta integració és un bé comú per a tots. La trajectòria del pare Josep Massot és ben bé una actualització, quinze segles més tard, d’aquest contingut. I aquest capítol diu que això només funciona si l’artesà és prou humil per a no envanir-se del seu treball. I em sembla que quan un veu la trajectòria del pare Massot es pot arribar a la conclusió que només amb una certa humilitat un té aquest estímul d’anar sempre més endavant. Perquè sempre sap que l’obra no està acabada».

Gasch també va voler destacar que, durant aquests seixanta anys de vida monàstica, la feina del pare Massot «sempre ha estat marcada per aquesta humilitat, per l’afabilitat i per un treball incansable».

Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no va poder assistir a l’acte, però va intervenir per mitjà d’una gravació on va destacar la trajectòria del pare Massot. «La seva trajectòria és tan transcendent i valuosa per a la cultura dels Països Catalans que hem d’agrair la seva feina silenciosa, constant i discreta, d’unes dimensions gairebé impossibles d’igualar». 

I va acabar donant les gràcies al pare Massot per «explicar la nostra història, per estudiar i millorar la nostra llengua, per la teva contribució extraordinària com a editor. Ets un referent», va sentenciar.

Teresa Cabré va tancar la primera part de l’homenatge amb la idea que «aquest acte és de reconeixement i afecte, de reconeixement per tot el que has fet. Has estat un estudiós, un investigador, un mestre. Un treballador infatigable en la producció d’obres de tota mena, també un promotor i gestor eficaç. Has estat un home lleial a les teves creences, i al servei de Montserrat, de l’IEC i de la catalanitat».

I també va afegir que «l’IEC no podrà oblidar la teva aportació, ja que per a nosaltres has estat un far de treball».

Després, el pare Massot va mantenir una conversa amb Margalida Tomàs, historiadora de la literatura, i tot seguit va tenir lloc una taula rodona moderada per l’escriptora Lluïsa Julià, amb Manuel Llanas, editor; Carme Gregori, professora i investigadora experta en literatura catalana; Joan Martí i Castell, membre de l’IEC; Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, i la filòloga Carme Oriol, en què es van abordar les diverses facetes professionals del pare Massot.

Com a tancament d’aquest bloc de l’acte, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba van delectar els assistents amb una intervenció musical.

Finalment, Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, procedent de l’acte d’atorgament de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, va pronunciar unes paraules. «El pare Massot és un historiador, editor, erudit, savi, monjo. És una persona que ens ha fet a tots. És algú dedicat als altres, que ha treballat la cultura catalana amb rigor, professionalitat, amb dedicació, pulcritud, i amb una escrupolosa estima per aquestes branques que vesteixen el tronc i que fa que la saba arribi a les branques més altes», va afirmar. I va tancar l’apartat d’intervencions donant les gràcies a Josep Massot «per l’exemple, per la dedicació. Tens l’estima i la profunda sensació d’admiració i d’estima personal de tots nosaltres».

L’acte es va cloure amb les paraules finals de l’homenatjat, acompanyat de les autoritats. Josep Massot va afirmar, visiblement emocionat, que «avui em correspon agrair profundament tota l’amistat i tota la generositat que em demostreu de tantes maneres amb motiu del meu vuitantè aniversari».

Va agrair a l’IEC que ha estat, i és, casa seva des dels seus anys universitaris i va afirmar patir «per la situació del català durant els llargs anys del franquisme. M’he alegrat en veure els progressos que a poc a poc hem anat conquerint. Fa uns quants anys que torno a estar inquiet pel retrocés que, dia a dia, experimentem tant en l’ús de la llengua com en les contínues mostres de regressió promogudes per les institucions que, en teoria, haurien de defensar els nostres drets nacionals i culturals. Especialment, l’Administració central i la judicatura, amb la col·laboració dels poders fàctics i, fins i tot, de les clavegueres de l’Estat, que pugnen per retornar a “Una Espanya grande y libre” i que dificulten cada vegada més la projecció interior i exterior de la nostra llengua. Desitjo de tot cor que la situació canviï i dins la meva petitesa faré tots els possibles per aconseguir-ho, unint-me als anhels de tantes persones de bona voluntat».

Podeu veure la gravació de l’acte aquí.


 

1...243244245246247...259