19/05/2022

L’IEC acull l'homenatge a Antoni Dalmau i Ribalta, escriptor, polític i baula en la història d'Igualada


El passat dilluns 16 de maig va tenir lloc, a la sala Prat de la Riba de l’IEC, l’acte d’homenatge a l’escriptor, historiador i polític, Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951-2022), amb una taula presidida per Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya; Marc Castells, alcalde d’Igualada; Marta Prevosti, vicepresidenta de l’IEC, i Jaume Sobrequés i Callicó, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Jaume Sobrequés va obrir l’acte per «honorar la memòria, que serà sempre un present, de l’amic» explicant que Antoni Dalmau «va ser l’home més simpàtic que he conegut jo mai a la vida». Sobrequés destacà que era «un inacabable poliedre de mil cares», amb interessos molt variats i «un somriure permanent». Antoni Dalmau va ser president de la Diputació de Barcelona (1982-1987) i vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995) i va desenvolupar la seva activitat intel·lectual com a historiador amb especial interès en l’estudi dels càtars i de l’anarquisme català dels segles XIX i XX. També «va ser company de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics», president de la Fundació Teatre Lliure (1988-2013) i membre de la comissió executiva del PSC (1978-1992).

Joaquim Nadal i Farreras, historiador i exconseller de la Generalitat de Catalunya, va preparar una Semblança intel·lectual i política de Dalmau, tot i que va preferir evocar-ne la trajectòria personal. «No podem separar la semblança intel·lectual de la semblança política», va dir Nadal, convençut que el Dalmau escriptor no era fruit de la seva etapa posterior a la política, sinó que totes dues facetes van conviure durant molts anys. «La política passa com a resultat i culminació de la seva pròpia maduració intel·lectual», va assegurar. I va mirar d’abastar la dimensió polièdrica de Dalmau: l’arrelament al territori, amb Igualada com a referent, la dimensió familiar, la relació amb Montserrat, la passió per l’hoquei i «una evolució en la política, amb una agenda social i nacional inseparables». 

A continuació, Flocel Sabaté, professor de la Universitat de Lleida i membre de l’IEC, va parlar del Dalmau Historiador i impulsor cultural de l’Anoia. «En una mateixa vocació encabia un sentit de la vida amb compromís amb la vida, la cultura i la ciutat», va dir, i va assenyalar que, a la joventut d’Antoni Dalmau, «l’activisme començava amb coses que ara semblen elementals», com promoure la llengua i la cultura o reclamar el català a l’escola. Va destacar també que Dalmau «concebia la ciutat com un organisme viu, col·lectiu, en permanent progrés i evolució», i que va assumir «la posició de baula en la història cultural d’Igualada amb una visió generacional». Com a director de la Revista d’Igualada, va aconseguir «atraure textos de qualitat» i hi va infondre la seva idea de «la història com un fil de temps que mena cap al present». Finalment, per a Sabaté, Dalmau va voler conèixer els bons homes càtars i també els anarquistes, perquè ambdós «no dubtaren a posar la pròpia vida en risc per arribar a un món més just, més humà». 

Tot seguit, Pol Dalmau, professor de la Universitat Pompeu Fabra, va presentar Les notes autobiogràfiques del pare: esbós d’una vida, notes que Antoni Dalmau va començar a prendre l’any 2017 i de les quals només tenia coneixement la seva dona. «És una autobiografia inacabada» que té l’encert de «condensar una vida tan rica amb tan poques pàgines». Pol Dalmau va recomanar llegir el document complet, de sis pàgines i mitja, que sortirà publicat al proper número d’El Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans, i va recordar el pare com una persona que «va viure sempre intensament, implicant-se a fons en totes les coses que feia, amb un entusiasme contagiós i acompanyat d’un somriure franc». 

Després va ser el torn del pare Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, amb Evocació vital d’Antoni Dalmau. «Haver de parlar com a germà del meu germà Antoni podeu suposar que no és cosa fàcil», va dir, i va agrair la multitud de condols rebuts. Recordà la seva trajectòria professional i vital i va remarcar que «en l’Antoni es fongueren l’amor a la família, a la cultura i a la pàtria». 

La darrera intervenció va ser a càrrec de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que va explicar l’interès de Dalmau a fer una història d’Igualada i va anunciar que el projecte ja compta amb finançament i que es farà aviat. 

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, que va recordar la seva vinculació personal amb Antoni Dalmau a través d’Igualada. «L’atzar va voler que d’alguna manera invertíssim els papers», va dir, fent referència a la seva presència al Parlament «i em va donar consells que per mi han estat molt valuosos» respecte a la vinculació entre la cultura i la política. «Voldria reivindicar la figura de polític per a l’Antoni Dalmau, com l’art noble de servir els conciutadans», va concloure Borràs.

L’acte va ser organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya.


 

‹‹123456...262