Notícies i actualitat
El dimarts 16 d’octubre es va celebrar, al Palau de la Generalitat, el centenari de la publicació de la Gramática de la lengua catalana de Pompeu Fabra, una obra que, en paraules d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica, va comportar «un canvi radical de paradigma», ja que es tractava de «la primera gramàtica d’enfocament modern, basada sobretot en la llengua parlada i en la descripció sincrònica del català oriental». A més, va afegir Marí, «va situar la llengua catalana en la primera línia dels estudis gramaticals del seu temps».
En l’acte, també hi van intervenir Salvador Giner, president de l’IEC; Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística, i Jordi Mir, curador de les Obres completes de Fabra, que en va presentar el vuitè volum. Ferran Mascarell, conseller de Cultura, va presidir l’acte, del qual va dir que «més que un acte de record, és un acte de futur», atès que «els pobles que saben mirar enrere donen mostres que saben mirar endavant».
Un primer epistolari global
Durant l’acte, es va presentar el vuitè volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, que recull cinc-centes setze cartes, quatre-centes escrites per Fabra i cent setze per personalitats de la seva època, sobre temes lingüístics i sobre les vivències a l’exili. La presentació del volum va ser a càrrec de Jordi Mir, el curador de les Obres completes. Mir va fer un repàs del contingut d’aquest nou volum i va explicar com les cartes «deixen entreveure el to i la intensitat de les relacions de Fabra». Fabra, segons Mir, «no badava en el seu afany de comunicació: el 75 % de les cartes eren trameses per ell, mentre que la resta eren rebudes».
Entre les personalitats amb qui s’escrivia hi ha Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó i Torrents, Miquel de Garganta, Antoni Maria Alcover, Josep Pous i Pagès i Joan Coromines. La temàtica de la correspondència se centra, en bona part, en el debat sobre aspectes lingüístics i constitueix una bona aportació al coneixement de l’evolució sociolingüística i històrica durant la primera meitat del segle XX. Destaquen, també, les cartes amb les vivències a l’exili. Durant els deu anys que va estar exiliat, va escriure dues-centes vuit cartes amb un nombre de corresponsals més gran que mai.
La publicació de les Obres completes de Pompeu Fabra és el resultat d’un projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’IEC. El projecte científic va ser elaborat per Joan Solà i per l’especialista en l’obra de Fabra, Jordi Mir, en col•laboració amb vint-i-dos especialistes nacionals i estrangers. L’any que ve està previst que es publiqui el novè i penúltim volum.