Notícies i actualitat
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha concedit la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i a l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, que va fundar, l’any 1948, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut. El Govern ha reconegut Badia i Margarit amb aquesta distinció per la «destacada trajectòria en l’àmbit de la lingüística i per haver contribuït a prestigiar, des d’una perspectiva acadèmica influent, la llengua i la cultura catalanes al món». En el cas d’Ainaud de Lasarte, el guardó «és un reconeixement a la seva destacada trajectòria com a historiador i a la seva contribució rellevant a la continuïtat del país, des d’una sostinguda fidelitat als millors valors cívics».
Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i també es va formar als Estudis Universitaris Catalans. El 1948 es va convertir en catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB i, el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. Va ser rector de la UB entre 1978 i 1986. La recerca de Badia i Margarit s’ha centrat en l’àmbit de la lingüística històrica, sobretot catalana: ha tractat temes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics i més generals, i s’ha dedicat a la dialectologia. L’onomàstica i la lingüística estructural també han estat objecte de la seva recerca. Entre els seus treballs, destaquen l’Atles lingüístic del domini català, de què va ser un dels impulsors; Llengua i cultura als Països Catalans (1964); dues obres de síntesi en llengua espanyola, que són Gramática histórica catalana (1951) i Gramática catalana (1962), i Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994). Una de les seves obres més rellevants és La llengua dels barcelonins (1969). Membre de l’IEC des del 15 de novembre de 1968, Badia i Margarit va presidir la Secció Filològica entre els anys 1989 i 1995.
Josep M. Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925) es va llicenciar en dret el 1952 a la Universitat de Barcelona. El 1948 havia fundat la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’IEC, i havia promogut l’Antologia poètica universitària (1949). L’any 1974, poc abans que s’iniciés la transició, va contribuir a la fundació del Grup d’Advocats Demòcrates. Ainaud de Lasarte va contribuir, de manera molt notòria, al coneixement de la figura i la trajectòria d’Enric Prat de la Riba, amb obres com Prat de la Riba, home de govern (1973, en col·laboració amb Enric Jardí) i el recull d’articles Prat de la Riba, home de dret (1991). Amb Albert Balcells, membre de l’IEC, va iniciar, el 1998, l’edició de l’obra completa del qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i fundador de l’IEC.
